Mosaics de l’absis de la Catedral de Monreale
Art Bizantí
Monreale1

Fitxa tècnica

Títol: Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale
Autor: desconegut
Cronologia: cap a 1190
Estil: Bizantí. Característiques: Plasma els trets característics d’aquella cultura: èmfasi en els aspectes religiosos (que són els més importants, quasi bé amb exclusivitat, presentació d’un món sobrenatural, de figures sagrades estilitzades, planes, d’expressió continguda, hieràtica, de mirada molt intensa. Utilització plàstica del mosaic. Opus tesselatum i vermiculatum. Presenta, a un punt d’Europa Occidental, amb molts contactes amb la Mediterrània Oriental, una forta influència de l’Art Bizantí.
Tècnica: mosaic (opus tesselatum).Simetria; hieratisme manca de perspectiva. Perspectiva jeràrquica.
Tema: religiós
Localització: absis de la catedral de Monreale, Sicília

Context històric i cultural: La Catedral de Monreale va ser edificada pels conqueridors normands, que es van establir a Sicília després d’expulsar als sarraïns, dins del moviment de redreçament de l’Occident europeu a partir del segle XI. És un temple cristià que denota la forta influència de l’Imperi Bizantí a l’àrea, cultural i econòmica. Europa de les capitals. Coetani a l’inici de l’art gòtic paper Cabdal del feudalisme, la religió i les monarquies.

Context històric:
Sicília és la principal illa italiana del mar Mediterrani; està ubicada al sud d'Itàlia, i els grecs l’anomenaven Sikelia per la tribu nativa que l'habitava, els sículs. Per la seva privilegiada situació geogràfica va patir diverses invasions durant la seva història; grecs, cartaginesos, romans, que la van convertir en territori romà durant la República, fins a l'any 476 d. C. També va estar ocupada per els vàndals i els ostrogots i en el s. VI el general Belisari la incorpora a l'Imperi Bizantí.

Des del nord de l'Àfrica els sarraïns van dur a terme nombrosos atacs contra la illa en el s. VIII, conquerint-la i romanent en ella durant dos-cents anys. Després de la conquesta normanda en 1091, els seus reis van ser grans mecenes que van afavorir les arts i es van inspirar en obres bizantines amb la voluntat d'equiparar-se a l'Imperi romà d'Orient.

Els orígens de la ciutat de Monreale són incerts, encara que alguns historiadors creuen que va poder tenir origen àrab per la seva estratègica posició, però aquesta ciutat va arribar al seu màxim esplendor durant la dominació normanda, cap al s. XI, ja que era el lloc de descans i de caça per als monarques normands, cansats de guerres i de conflictes amb altres pobles.

 


Descripció formal:

Predomini del dibuix. El mosaic atorga una qualitat vibrant, esclatant al conjunt, adient per l’efecte transcendental; els fondos daurats serveixen per, d’una banda, produir una impressió de lluminositat i magnificència, que resulta molt atractiva pel poble, i, per l’altra, expressar que la representació és la d’una realitat atemporal. La catedral de Monreale és una de les més grans obres de l'art normand al món. Es fon amb l'art musulmà que imperava a Sicília abans de la conquesta normanda. El rei Guillem II, fa edificar en 1172 una església i al costat d'ella un monestir benedictí, amb un magnífic claustre amb 228 columnes decorades profusament amb arcs d'inspiració musulmana i capitells molt treballats. Es van importar de Constantinoble mosaics, esmalts i portes de bronze.

El més important de la catedral, són sens dubte, els magnífics mosaics, el conjunt decoratiu més gran, - s'estén sobre 6.430 metres quadrats -, que ens ha arribat, més grans, fins i tot, que els de Sant Marc de Venècia. Es van necessitar 2.200 kg. d'or i van participar en la seva elaboració, artistes no només sicilians, sinó bizantins, grecs i venecians, enviats pel Papa per a la decoració dels murs.

L'estil de la catedral és sincrètic, és a dir que uneix elements de l'arquitectura nòrdica normanda, com les torres en la façana, amb elements de l'art musulmà, com la decoració geomètrica o els mosaics. Són molt interessants les portes de bronze, una de les quals és obra del magnífic escultor Bonanno Pissano, que representen històries de la Bíblia en 46 panells.

Monreale4

 

L'interior de la catedral està decorat amb mosaics amb fons d'or que narren històries i passatges de la Bíblia, Antic i Nou Testament, temàtica que comprèn des de la Creació del món fins a la Pasión de Crist, seguint una cronologia lineal d'esquerra a dreta.

A la part superior, en una posició que manifesta superioritat, hi ha el Totpoderós (Pantocràtor), de proporció més gran que els altres per mostrar un dels trets de la identitat divina (ser més que els humans, no limitat); la distància entre els seus ulls és de tres metres, i sembla que mira a l'espectador des de qualsevol lloc de la catedral, el suport corbat del quart d’esfera manifesta que es troba al Cel (que a l’època es considerava circular); respon a la tipologia de la icona del Crist Salvador, de la que hi ha molts exemples en taula; manifesta les seves dues naturaleses (humana i divina en els dos dits units) i la Trinitat, en els altres tres dits que es toquen; la roba manifesta que és un ésser celestial (mantell blau) i encarnat (túnica rosada), de categoria reial (franja daurada); la túnica, vermella i daurada, li dóna un aspecte real i diví; el mantell blau sobre les seves espatlles, representa la humanitat de Crist, el llibre obert diu (Joan 8,12) que és la llum del món, el que resulta molt adient tenint present que l’absis està orientat cap a l’Est i rep la lumen orientalis, o de la salvació.

A sota hi ha la Theotocós [Mare de Déu amb el Nen Jesús]. acompanyada d’àngels i sants; Més avall es representen els apòstols i 6 sants i dos àngels a un costat i a l'altre al voltant de la finestra. El nas de la Mare de Déu és rectilíni, llavis tancats i ulls molt apagats. Va vestida amb un maphorión o vel, i dirigeix la seva mirada cap als fidels: el Nen està assegut sobre els seus genolls.

En el primer registre, separats per una finestra, podem veure 7 sants a cada costat, lluint rics vestits. Aquests mosaics van ser realitzats durant el període bizantí mitjà, que va coincidir amb el domini de la dinastia imperial commena, 1081-1185, etapa que va iniciar una nova tendència artística.

 

Monreale8

Temàtica, significat i funció:

Significat: Irrupció del món celestial a l’àmbit mundà, amb estricta jerarquia, i simetria. Funció: Cultual i didàctica. A la part inferior, on hi ha l’altar, decorada amb importants panells de marbre, s’hi apleguen els ministres i té lloc el culte, hi Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 21 de 22 PAU 2013 Pautes de correcció Història de l’art ha l’altar i s’acosten els fidels; així s’expressa la unió de l’església del cel, triomfant als murs de mosaic, i la militant al món, tot mantenint-se una estricta jerarquització.

Aquests mosaics repeteixen temes que podem veure a la Capella Palatina de Palerm, que era la capital del regne normand. D'influència bizantina té especial rellevància la disposició del programa iconogràfic que decora els espais del temple; la jerarquització espacial dels temes està en consonància amb la importància teològica de cadascun dels personatges representats. A partir de 1174 s'inicien les sèries de mosaics més extensos per a la catedral de Monreale, portades a cap per artistes bizantins. Però l'esquema decoratiu dels mosaics orientals, es va haver de adaptar a l'obra arquitectònica de l'església: sota de l'arcuació de la nau central es situen escenes del Gènesi. Els temes del sacrifici d'Isaac, Rebeca en el pou i Jacob lluitant amb l'àngel, estan adaptats a l'espai pla dels arcs i amb un estil dinàmic i narratiu.

Els mosaics eren una espècie de Bíblia dels pobres, dels analfabets, que cercaven en aquestes representacions l'acostament a Déu i al seu regne; la seva finalitat era didàctica.

Vocabulari:

Tessel·la: cadascuna de les petites peces de color, generalment quadrangulars, utilitzades en els mosaics.

Planta de creu grega: Planta en forma de creu, normalment d’una església, en la qual els quatre braços que la configuren tenen la mateixa mida. També: planta d’una església en la que la nau longitudinal es d’igual mida que la transversal.

Iconoclàstia: Ideologia contraria al culte i representació plàstica de les imatges sagrades o icones.

Refectori: menjador dels religiosos d’un monestir o d’un convent.

Frontal: Parament de fusta, metall, pedra o seda que adorna el davant d’un altar. També s’anomena antipendi.

Monreale5

Monreale6

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021