 |
Cronologia: Segona meitat del segle XII, entre 1166 i 1185 (ampliació durant els segles XII i XIII i fins al segle XVII).
Context històric i cultural:
És una fundació del comte Ramon Berenguer IV que s’inicia amb la petició a l’abadia cistercenca de Fontfreda a la vora de Narbona l’any 1150 on es demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als sarraïns amb una doble finalitat : d’una banda la repoblació de la zona i de l’altra, la religiosa. El nom deriva del llatí “populetum” que vol dir “bosc d’àlbers”, l’espècie dominant en els boscos espessos en el moment de la fundació. L’últim gran impuls de reforma monàstica medieval correspon al moviment cistercenc que neix a finals del segle XI, assoleix la seva maduresa durant el segle XII i l’apogeu de la seva expansió durant el segle XIII . Fins al segle XII la pràctica monàstica componia gairebé en exclusiva la major part de la vida religiosa de l’Església alhora que constituïa el monopoli cultural i, fins i tot, a vegades, dirigent, de tota la societat. . |
 |
A partir del segle XIII les circumstàncies històriques van canviar : la vida a les ciutats es revitalitzarà, el comerç va prosperar i l’economia monetària comença a prendre nova volada. Davant les noves circumstàncies aniran sorgint els ordes mendicants principalment franciscans i dominics, que, establerts a les ciutats, crearan escoles i universitats que seran el nou referent cultural. Tot aquest procés s’havia iniciat amb la consolidació del feudalisme al segle XII que juntament amb el poder monàrquic i el paper hegemònic de l’Església, van marcar les pautes d’un nova societat que gràcies a un cert creixement demogràfic i al perfeccionament de les tècniques agrícoles, va iniciar un període d’expansió.
El segle XIII serà el de consolidació d’aquest procés de creixement i millora que permetrà la revitalització dels burgs i ciutats i el sorgiment d’una nova classe social, la burgesia, lligada al desenvolupament mercantil. A mitjan segle XIV amb l’anomenada “crisi de la Baixa Edat mitjana” tot aquesta expansió es veurà interrompuda per una sèrie de catàstrofes demogràfiques i econòmiques (fam, guerres, epidèmies ) que transformaran les vivències religioses i espirituals
|
 |
Estil: Gòtic amb les característiques pròpies que li confereix el seu caràcter de monestir cistercenc. Característiques: l’orde del Cister va organitzar la fundació de Moreruela (Zamora) i les de Poblet i Santes Creus a la Catalunya Nova, Piedra a Saragossa i Santa Maria de la Huerta a Sòria. Així es va introduir un nou concepte arquitectònic on l’austeritat era un obstacle per a la decoració però afavoria l’avenç tècnic vers el que després havia de ser el gòtic.
Els primers elements que es van importar de França van ser les ogives, els arcs apuntats i l’increment de l’alçada de les naus. Aquests elements també van influir en les grans construccions encara romàniques que es feien a finals del segle XII (Lleida, Sigüenza, Àvila ).
Els historiadors distingeixen tres grans cicles dins l’art gòtic:
- Període inicial (segona meitat del XII / inici del XIII ): transició de models romànics a gòtics.
- Període de plenitud (XIII i XIV): consolidació i expansió.
- Període flamíger (XV / inici XVI): exuberància ornamental.
|
 |
Parts del conjunt monàstic: 1.claustre; 2. església; 3.cuina; 4.refectori; 5.calefectori; 6. sagristia antiga. 7. Sala Capitular; 8. biblioteca; 9. antic refectori. 10. refectori dels conversos
|
|
|
| Tipus de coberta: Església. La nau central està coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per sis arcs torals, mentre que les dues laterals presenten coberta de volta de creueria. |
Dormitoris. Una immensa nau gòtica de 87 metres de llargada i 10 m d’amplada, té un sostre de fusta de dos aiguavessos, i 19 arcs apuntats recolzats sobre potents mènsules ben treballades.
|
 |
|
Claustre: Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada i els arcs apuntats, que delimiten tres parts del pati interior ,presenten una sòbria traceria gòtica,d’acord amb l’austera decoració geomètrica i floral dels capitells |
|
| Sala capitular. un auster espai quadrat amb quatre pilars octagonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d’ on arrenquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la sala. |
Sepulcre real de Poblet
Significat: El monestir de Poblet respon ben clarament a l’ideal cistercenc després de la reforma promoguda per Robert de Molesmes, el qual, cansat del luxe creixent dels benedictins i mogut per l’esperit d’humilitat i pobresa, va promoure un retorn a l’ inici. Volen,simplement, retrobar i assegurar unes condicions en les quals sigui possible de viure més a fons l' ideari de la Regla benedictina, això és, la recerca de Déu en una vida de comunitat pautada per la pregària, la lectura i el treball (“ora et labora”).
Funció: L’austeritat en les formes i la funcionalitat van ser els elements clau que determinaran les dependències principals del monestir: una església per pregar, una sala capitular dedicada a la lectura diària dels capítols de l’orde, el refectori i el dormitori per fer els àpats i dormir en comunitat. A més del claustre, una biblioteca i un celler i un conjunt de dependències per al desenvolupament de la vida agrària. |
