Títol: El pou de Moisès
Autor: Claus Sluter. En morir continua Claus de Werve que realitza entre altres figures els àngels . En la policromia intervé el pintor Jean Malouel
L'autor: Claus Sluter. D'origen flamenc, desenvolupa els seus treballs en la cort del duc Felip l'Atrevit, per a ell decora la Cartoixa de Champmol en Dijon ( des de 1385 fins a la seva mort en 1406
Claus Sluter va ser qui va introduir en la imatgeria l'esperit patètic i de angustía que va tenir gran influència a Europa, influència que va arribar tant a Castella com a la Corona d'Aragó.
Material: Pedra calcària
Data: 1396- 1405
Tipologia: Grup escultòric.
Tema: Religiós
Localització original: Cartoixa de Champmol. Dijón Estil : Gòtic internacional.
Context històric: L'obra de Sluter se situa sobretot a la fi del segle XIV. Després dels terribles anys de la pesta negra i la guerra dels cent anys Europa comença a recuperar-se i una prova d'això és el ressorgir del comerç a les ciutats flamenques i algunes d'Itàlia en les quals ja s'anuncia el Renaixement.
El ducat de Borgonya va ser un estat medieval entre 880 i 1482 que va passar per molts vaivens.
La regió de Borgonya es troba en la cruïlla del trajecte de Flandes al Nord d'Itàlia i a més és una rica zona agrícola en la qual se celebraven fires importants. |
 |
La situació estratègica de Borgonya portarà a ser objecte de disputa entre la Corona francesa i els Habsburgos. Els avis paterns de Carles I van ser Maximiliano d'Habsburg i María de Valois última duquessa independent de Borgonya , per la qual cosa aquest comtat va formar part de l'herència imperial.
Un dels moments més brillants va correspondre als temps del duc Felip l'Atrevit fill del rei de França Joan II " El Bo"
Durant el seu mandat es construeixo la Cartoixa de Champmol destinada a panteó real i en la seva cort van treballar escultors i pintors com Claus Sluter i Jean Malouel.
|
Descripció:
El pou de Moisès es tracta del basament d’un calvari sobre el qual havia col·locar un crist crucificat acompanyat de la Verge i de Sant Joan. El calvari ha desaparegut i només queda el cap de Crist. El nom ve del patriarca i profeta esculpit en una de les cares del hexàgono. La forma del basament, prima hexagonal, al·ludeix simbòlicament a la font vitae de la qual sorgeix la vida. L''obra va ser un encàrrec del duc de Borgonya Felipe l'Atrevit. Aquest grup escultòric és el que es conserva d'un gran conjunt que ocupava el centre del claustre de la Cartoixa i que estaria format per:
- Una pila o pou en el qual l'aigua rajava de capes freàtiques i que es pot considerar com a símbol de font de la vida o de renovació. La base hexagonal segons litografia del segle XIX comptava amb diferents escuts referits al duc i a un metre i mig es tanca la pila amb una espècie de cornisa que simbolitzaria el Golgota.
- Damunt d'aquesta base trobem un pedestal també hexagonal ocupat per patriarques i profetes de l'Antic Testament entre columnetes amb capitells vegetals i sobre ells àngels que estenen les seves ales: Moisès, David, Daniel, Zacarias, Isasias, Jeremias.
- Finalment un Calvari amb les figures de Crist , les santes dones i alguns apòstols. del qual es conserva molt poc. El més notable és un bust de Jesús.
Totes les estàtues del pilar hexagonal s'assentaven sobre un sòl de color verd símbol de la terra i totes porten textos en cartel·les profètics referits a la passió i mort de Crist. Cada figura està individualitzada sent retrats naturalistes i comptaven amb policromia de la qual encara es conserven restes sobretot blaves, i daurats.
|
 |
- Moisès se'l representa amb unes banyes o raigs i la barba crespada, porta en una mà les Taules de la Llei i en l'altra una cartel·la amb un text que diu : " A la nit, la multitud d'Israel ho matarà al fill de xai .
- David amb corona de rei i portant l'arpa a la seva mà dreta gairebé amagada vesteix túnica de color blau i un mantell daurat. . En la cartel·la està escrit un text d'un salm : Ells traspassessin les meves mans i els meus peus . Ells trencaran els meus ossos..
- Jeremíes vesteix una mantell . Porta a la seva mà el Llibre de les Lamentacions i en la cartel·la un text que tant es pot aplicar a Crist com a María o qui vulgui empatitzar amb la Passió de Crist ( els monjos cartoixans) ( Oh tots vosaltres que pasais pel camí mireu i vegeu si hi ha un dolor com el meu)
- Zacaríes porta túnica coberta amb un abric cobrint el seu cap amb un turbant. En una mà porta una ploma i tinter i en l'altra una cartel·la en la qual anuncia que Judes vendrà a Jesús per trenta monedes de plata: "Appenderunt mercedem triginta argenteos meam"
- Daniel dirigeix la seva mirada a Isaias i sembla parlar-li perquè té la boca lleugerament oberta. Es cobreix amb una caputxa i amb un mantell brodat d'or i folrat de blau. Als peus unes sandàlies. La figura de Daniel que invocant a Déu va amansir als lleons ofereix una profecia " Despues de seixanta-dues setmanes morirà".
- Isaïes es presenta calb i sense cobrir s'inclina cap a Daniel com per a escoltar portant sota el braç un llibre. Se cenyeix amb un cinturó adornat amb una bossa amb sis glans.. En la seva cartel·la profetitza com Jesús serà portat al seu sacrifici: "Se'l van emportar a la mort com a un xai , i com a ovella davant l'esquilador, que estarà en silenci i no obrirà la boca". |
 |
Anàlisi formal:
El material és la pedra calcària i el procediment és la talla. La sensació que ens dán les escultures d'aquest grup és de pesadesa i la sensació tactil és de rugositat.
Els volums són tancats encara que s'independitzen i alliberen del marc arquitectònic.
Les escultures van estar dotades de policromia , color que encara es conserva en algunes, va col·laborar el pintor Jean Malouel amb l'escultor.
La llum contribueix a crear efectes de llums i ombres, sobre rostres i sobretot els plecs .
El tractament de les figures és una de les grans aportacions de l'escultor.
- Se'ns presenten unes escultures robustes i rotundes amb tendència al realisme ja que cadascun dels profetes presenten trets individualitzats que denoten una caràcter diferent.
- Una de les característiques de l'estil Sluter són les vestidures , aquests plecs grans , pesats tallants i angulosos.
L'expressió. Totes les figures mostren actituds i trets psicològics diferents però criden l'atenció algunes com
Moisès que presenta el seu cap en contraposto, les conques dels seus ulls enfonsades, la barba crespada mostra el patetisme de tanta influència d'aquest escultor. |
També són molt expressives les escultures de Jeremias i Isaias. Jeremias amb el seu gran llibre obert ( de gran detallismo) i el seu gest d'empipament. El profeta Isaias amb una imatge molt naturalista amb les arrugues en el seu front i una mirada plena de tristesa i meditació. Amb això es veu l'interès pels trets psicològics.
És apreciable el gust pels detalls que és característic de l'escola flamenca com la barba en dues puntes de Moisès , les Taules de la Llei, el seu cinturó; l'arpa amagada de David , lor borlones; el llibre de pergamí ahuecado que porta Jeremias; les arrugues de Isaias i el seu cinturó.
L'execució dels àngels amb una representació més dolça i suau sembla que correspon a Claus de Werve.
Funció: La seva funció és religiosa però vol transmetre també missatges que facin reflexionar al visitant, com per exemple les frases dites pels profetes: Jeremies:” tot vosaltres, que passeu per qui, mireu i vegeu, si hi ha un dolor com el meu” Zacaries: “ Judes vendrà a Jesús per trenta monedes d’argent”. La Cartoixa tenia una funció funerària ja que estava destinada a panteó real.
Significació: El pou vol establir un vincle entre l'Antic Testament i el Nou Testament ja que la passió i la mort de Jesús havia estat profetitzada pels grans patriarques i profetes. El pou vol establir una vinculació entre l’Antic i el Nou Testament ja que la passió i mort de Jesús havia estat profetitzada pels grans patriarques i profetes. Vol mostrar també el canvi religiós de l’època on es vol transmetre un humanisme més accentuat, com hem dit abans, els profetes es mostren com persones humanes.
|
