Pintura gòtica

Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini


   

Obra: Matrimoni Arnolfini, de Jan van Eyck

Context cronològic, històric i cultural:

  • Cronologia: c. 1434 meitat del segle XV
  • Gènere: Retrat.
  • Tema: El quadre representa les noces de un ric mercader italiàGiovanni Arnolfini i la seva promesa Giovanna Cenami. L’escena té lloc a la seva cambra nupcial plena de elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte el sagrament del matrimoni a la fidelitat, compromísifertilitat.
  • Emplaçament actual: National Gallery a Londres.
  • Autor: Un dels millors pintors flamencs del segle XV, pintor de transició entre el final del gòtic i l’escola dels pintors flamencs. Pertany a l’escola dels primitius flamencs.
  • Tècnica: Oli sobre taula
  • Tema: Doble retrat de cos sencer de Giovanni Arnolfini, comerciant italià que residia a Bruges, i la seva esposa Giovanna Cennani, filla d’un mercader del mateix origen.
  • Context històric i cultural: Al llarg del segle XV les ciutats més destacades de Flandes eren Gant, Ieper i Bruges, ja que totes elles formaven nusos d'enllaç entre les xarxes comercials que unien el nord europeu amb la resta d’occident. ï Aquesta regió formava part, en aquesta època, del ducat de Borgonya; els governants, els ducs, havien estat importants mecenes. ï A partir de la segona meitat del segle XIII les ciutats de Flandes van viure un renaixement comercial important que les va situar en una situació capdavantera a Europa. En el segle XV algunes d’aquestes ciutats es van convertir en la seu d’una escola pictòrica extraordinària. ï En el segle XV apareix una societat avançada, amb una economia basada en els productes tèxtils de luxe i en el comerç, afavorida per la seva excel·lent situació estratègica. ï Als burgesos flamencs els agradaven el luxe i les obres d'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos intel·lectuals. Aquestes obres d'art són per al propi gaudi, és a dir, per endur-se-les a casa o per instal·lar-les en capelles privades. El mateix Arnolfini, d’origen italià va ser nomenat duc de Borgonya a l’any 1461 per recomanació del rei Felip el Bo Felip III de Borgonya). Els primitius flamencs van ser els notaris de l’esplendor d’aquestes ciutats, mentre que la burgesia local n’era la clientela. Les dimensions reduïdes de la majoria d’obres les fan més adequades per adornar estances domèstiques que palaus o esglésies.
  • Estil i característiques formals, compositives o tècniques d’aquesta obra:

- Característiques formals:

Hi ha predomini del dibuix o la línia sobre el color, perfilant a la perfecció els contorns de les figures i els objectes. El quadre presenta un gran detallisme, aconseguit en gran part gràcies a la utilització de la tècnica de l’oli aplicada amb pinzells molt fins i la reproducció fidedigna de la fisonomia dels contraents. L'autor té molta cura en la representació de les superfícies dels diferents materials. La composició ve delimitada per els taulons de fusta del terra, les bigues del sostre, fet que té com a resultat un efecte tridimensional que dóna la sensació que podríem entrar a formar part de l’escena en una composició estàtica.

Es fa servir l’oli en fines capes unes sobre d’altres humides creant un efecte de lluminositat a l’obra amés de colors més intensos i l’efecte de major profunditat. Com que l'oli tardava més en assecarse es podia retocar i afegir més detalls que donaven més sensació de relleu. La tècnica de l'oli oferia moltes més possibilitats que la pintura al fresc i permet entretenirse amb els de talls tota mena de matisos que donen més sensació de relleu.

La pinzellada és extremadament precisa i minuciosa. Els colors principal són el verd, el vermell i marró, el vermell que representa la roba que cobreix els mobles, el verd intens del vestit de núvia i el marró de la túnica del mercader Tota l'escena queda il·luminada per una finestra oberta situada a l’esquerra que fa ressaltar la figura de la dona alhora que crea una penombra al voltant de l’home que es veu més fosc pel color de la seva roba, excepte el seu rostre i la seva mà.

Dona

 

- Característiques compositives

  • Composició simètrica remarcada per la llum del sostre, el mirall, les mans dels esposos i el gos.
  • Perspectiva fabrorum o perspectiva empírica. Profunditat a través de les línies del terra, de la part superior del llit i de la finestra. No és una perspectiva geomètrica, ja que les línies esmentades no conflueixen en un únic punt de fuga.
  • Utilització del mirall per donar profunditat, ja que es reflecteix allò que està fora del camp pictòric i que actua alhora com a testimoni d’aquells que presenciaven l’escena representada.
  • Construcció meditada de l’espai que accentua la manca de moviment i fa pensar en un escenari idealitzat.
  • Llum conseqüent que penetra per la finestra i il·lumina de manera real l’estança i els personatges dels esposos, deixant en la penombra la part esquerra del llenç.
  • Cromatisme: verd, vermell i marró.
Gos
Mans

- Significat:

  • L’historiador de l’art Erwin Panofsky va formular nombroses teories al voltant del significat d’aquesta obra, tot i que l’afirmació més consistent és que cal identificar-la com un certificat matrimonial en format visual.
  • El cavaller agafa la mà dreta de la dama i, solemnement, fa el vot nupcial, aixecant l’avantbraç: fides levata. La seva proximitat a la finestra assenyala la tradicional idea de la relació de l’home amb el món exterior, en tant que la dona representava les qualitats domèstiques. L’espelma encesa en ple migdia simbolitza la flama de l'amor i el fet que els esposos vagin descalços reafirma el caràcter sagrat de la cerimònia.
  • Altres símbols relacionats amb el matrimoni son:
    • el gos fidelitat)
    • la borla i la talla de santa Margarida i el drac, com mà protectora dels parts al capçal del llit (fecunditat)
    • el vestit verd, color de la fertilitat que es suggereix amb una pronunciada corba al ventre per la seva suposada voluntat de fertilitat.
    • el mirall sine macula “sense taca” i el rosari –regal habitual en les parelles, que penja a un costat– simbolitzen la virginitat i la puresa de la Marededeu i les virtuts cristianes respectivament. Aquests miralls convexos s’anomenaven “bruixes” i s’utilitzaven per espantar la mala sort. A l’interior es véu tota la imatge de l’habitació afegint-hi dos personatges més desconeguts. Al voltant del mirall, al marc, es representen a la mateixa vegada escenes de la passió –d’un format de 1,5 centímetres, que simbolitzen el perdó d’aquest primer pecat de la humanitat mitjançant la Crucifixió de Crist.
    • Les fruites sobre la taula que hi ha sota la finestra representen les de l’arbre del bé i del mal: l’arbre prohibit, símbol del pecat original, que serà redimit amb el matrimoni.
    • La presència de la taronja també al·ludeix al benestar econòmic de la parella, ja que en aquella època només se la podien permetre les famílies mes adinerades.
    • Els esclops de fusta, situats amb aparent indiferència a la part inferior esquerra, indiquen la sacralitat del moment i del lloc del vincle matrimonial.
Espejo
Firma
  • Els exemples de prosperitat són nombrosos: Les taronges vingudes d’altrepaís; la catifa procedent d’Anatòlia, els vidres de color a les finestres, el tipus de finestres, les vestidures folrades amb pell, el mirall decorat amb petites escenes de la passió de Crist, el capçal del llit de fusta tallada o la qualitat dels cortinatges i de la catifa. Relació amb l’estatus del comerciant Arnolfini.
  • La firma del pintor, “Johannes van Eyck fuit hic” (Jan van Eyck va ser aquí), en comptes de “...me pinxit” (em va pintar), fa pensar que l’artista va participar en l’enllaç, en qualitat de testimoni.

- Funció: Documental de l’enllaç matrimonial, commemorativa amb els protagonistes de l’escena amb el desig d’immortalitzar amb un retrat el moment de la seva unió, a més d’una evident funció decorativa.

- Influències: L'obra de Van Eyck va tenir molta influència en Roger van der Weyden, en obres del Bosco. A Catalunya, Lluís Dalmau va realitzar la Mare de Déu dels Consellers amb un estil molt semblant. També es creu que va influenciar Velázquez quan estava pintant Les Menines, especialment per la tècnica bidimensional del quadre imposada en la disposició dels espais, i que reforça la integració del’espectador dintre de l’obra.

 

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021