Jaume Ferrer Bassa |
Data |
1346 |
Tècnica |
fresc i oli |
Gènere |
pintura religiosa |
Estil |
gòtic italianitzant |
Dimensions |
2 m d’alçària ´ 9 m aproximadament en sentit horitzontal |
Ubicació |
Capella de Sant Miquel, Monestir de Pedralbes, Barcelona |
Ferrer Bassa (1285 – Barcelona, 1348) va ser un pintor conegut principalment per la seva activitat com a miniaturista i com a pintor del rei de la Corona d'Aragó. Va abandonar la inicial influència francogòtica i, com d'altres pintors de la Corona d'Aragó, va rebre tant la influència de l'escola florentina com de l'escola senesa i se l'ha anomenat el «Giotto català». Va morir de la pesta negra el 1348.
Les pintures murals de la cel·la (o capella) de Sant Miquel és un conjunt pictòric del Monestir de Pedralbes de Barcelona realitzat amb una tècnica mixta de pintura al fresc i pintura a l'oli l'any 1346. L'autoria ha estat històricament atribuïda al pintor català Ferrer Bassa, si bé alguns experts posen en dubte els primers estudis sobre l'obra que es basaven en un contracte amb aquest pintor.
La capella de Sant Miquel, que ocupa una dependència del claustre del monestir, té una superfície molt irregular pel fet d’aprofitar el mur de l’absis i uns contraforts de l’església. Aquesta capella era la cel·la de dia de sor Francesca Saportella i de Pinós (1336-1364), neboda de la reina Elisenda de Montcada, que fou la segona abadessa del monestir.
El relat iconogràfic s'estructura en tres parts: el cicle de la Passió de Crist, els Set Goigs de Maria i una col·lecció de retrats de sants. Les vint-i-cinc escenes, que cobreixen els setanta-cinc metres quadrats dels murs de la petita capella d'oració, estan realitzades seguint l'estil de l'escola senesa i presenten algunes innovacions com la combinació de tècniques pictòriques i la incorporació de detalls metàl·lics per ressaltar punts específics de les escenes. Les pintures són un conjunt extraordinari i un testimoni excepcional dins el panorama de la pintura gòtica catalana.
Estil:
La concepció de les escenes es basa en la inclusió de la figura humana dins el paisatge o ambientat dins una arquitectura. L'enquadrament de les escenes es reforça per la voluntat descriptiva dels elements del marc. La configuració de les muntanyes del fons coincideix amb les representacions del Saltiri i del Retaule de Sant Marc de Ferrer Bassa.
Les pintures es caracteritzen per una tècnica on destaca una pinzellada fluida i amb un destacat protagonisme de la figura humana emmarcada dins del paisatge o dins de l’espai interior. El tractament de la llum denota una forta personalitat, i hi destaca la difusió dels colors sense abusar dels contrastos. Els seus personatges denoten una gran força interior i expressen uns sentiments intensos. En aquest sentit destaquen la vigorositat de sant Pere en el moment en què Crist és pres a Getsemaní, l’esforç de Nicodem en la creu o en el sepulcre o el sentiment tràgic de les maries al peu de la creu o al sepulcre. Al costat d’aquests elements cal destacar, també, el seu esperit narratiu. La seva peculiar manera d’individualitzar els personatges es fa evident, així mateix, en els àngels que envolten la figura central de la Mare de Déu.
 |
L'obra és el reflex de les innovacions aportades des de la pintura italiana del trecento que arriben a Barcelona, una ciutat molt activa de l'Europa gòtica de la primera meitat del segle xiv.
L'autor desenvolupa les narratives visuals, utilitza la geometria per insinuar perspectives, aplica als personatges una gestualitat que reforça l'expressivitat de cada figura, i explota la riquesa de colors i de recursos plàstics, com els subtils jocs de llum i ombra.
La iconografia s’inspira en les devocions marianes i representa la passió de Crist, els goigs de la Mare de Déu i diverses figures de sants.
Disposició de les pintures:
El cicle narratiu transcorre d’esquerra a dreta i es presenta en tres franges pictòriques. La superior, dedicada a la passió de Crist, mostra set escenes: l’oració a l’hort i el prendiment de Jesús, els improperis, el camí del calvari, la crucifixió, el davallament de la creu, la pietat i el Sant Sepulcre. La central, dedicada als goigs de la Verge, presenta les escenes següents: l’anunciació, la nativitat de Jesús, l’adoració dels Reis Mags, el triomf de la Verge, la resurrecció de Jesús, l’ascensió de Jesús, la vinguda de l’Esperit Sant i la coronació de Maria. A la franja inferior, les restauracions han posat al descobert la representació d’un marbrejat.
|
Als laterals, hi ha pintats quinze sants, repartits entre el registre superior i el central. Al nivell superior poden veure’s, per ordre d’esquerra a dreta, sant Miquel, sant Joan Baptista, sant Jaume, sant Domí, sant Honorat, santa Isabel i sant Esteve, mentre que al nivell mitjà hi figuren sant Narcís, sant Francesc, santa Clara, santa Agnès, santa Caterina, santa Eulàlia, santa Bàrbara i sant Aleix.
|
Adoració dels Reis (Epifania) i Triomf de la Verge.
Aquestes escenes presenten punts de deteriorament. Ocupen, juntament amb l’escena de la crucifixió que tenen al damunt, la part central del conjunt.
Ferrer Bassa ens remet directament a les figures de la Mare de Déu de l’Escola de Siena, sobretot a les de Simone Martini. La figura de la Verge destaca pel seu color fosc i pel grup d’àngels que dibuixen un oval al seu voltant.Cada personatge està dotat d’una gran vida interior, aspecte que Ferrer Bassa aconsegueix amb un intens joc de mirades. Cap d’ells no es repeteix tot i que puguin semblar idèntics
Funció: Religiosa. La capella va ser concebuda com a espai devocional particular de l’abadessa Francesa ça Portella, però amb el temps va passar a ser l’arxiu del monestir. Entre 1801 i 1870 va ser usada com a guarda-roba i posteriorment es va convertir en cel·la abacial. Arran d’aquests diferents usos, els murals van quedar amagats i protegits darrere el mobiliari, aïllats durant segles de la llum exterior, la humitat i la pols. A finals del segle XIX les pintures de la capella van ser redescobertes i posades en valor. A mitjan segle XX, els murals foren objecte d’una primera restauració a càrrec del mestre italià Arturo Cividini i d’una primera tesi doctoral a càrrec de Manuel Trens. A partir d’aquest moment, l’interès pels murals va anar en augment atès el caràcter italianitzant que presenten, una innovació tant estilística com tècnica en el moment de la seva realització. S’hi pot apreciar la influència de grans mestres italians com Giotto, el germans Lorenzetti o Simone Martini. Entre el 2017 i el 2018, s’han eliminat els repintats que cobrien els marbrejats originals de l’arrimador pintat, a més de completar la restauració dels altres panys de la capella i de reintegrar la pintura perduda amb la tècnica del reglatino al fresc.
|
|
