Columnes i sostre de la llotja de València

Cronologia:

• 1482- 1498 [Sala de Contractació]: transaccions comercials;
• 1500-1548 [Consolat del Mar]: Sala de justícia per resoldre els litigis que hi havia entre els mercaders
• Torre: Presó i capella
• Pati dels tarongers: zona de descans i gaudi

Context històric i cultural:

• Descobriment d’Amèrica l’any 1492 Regnat Isabel de Castella i Ferran d’Aragó [Reis Catòlics] i després de Carles I d’Àustria. Gran auge del comerç marítim i de les transaccions comercials Lluita pel poder a Europa entre Carles I i Francesc I de França Tradició comercial de la Corona d’Aragó: Llotges a Barcelona, València, Mallorca, Saragossa Valencia centre d’intercanvis culturals amb Itàlia.

• La llotja és un edifici public on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes Era seu de l'organ dc govern del col.legi de mercaders o conse!l de la mercaderia, molt vinculada al consolat de mar, aquest era construit sovint com a annex de la llotja (Barcelona, Valcncia) o en un edifici a part, pero molt pròxim (Mallorca)

• En un principi foren locals oberts,  formats per dues naus separades i limitades per arcades d'arcs de mig punt que sostenen una teulada rectangular dc quatre tremujals. El desenvolupament del comerç en la baixa edat mitjana es traslluí en la construcció dels grans edificis de la Llotja de Barcelona, la de Perpinya (1397), la Llotja de Mallorca i la Llotja de València.

Llotja de València

La seva construcció està datada entre 1482 i 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca, per Pere Comte. La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoïdals, té una façana emmerletada, que limita amb una torre també emmerletada, a l'altra banda de la qual hi ha adossat l'edifici del Consolat del mar, iniciat pel mateix Pere Comte el 1498.

La decoració escultórica és molt rica i conté a més de peces religioses detalls d'un gran erotisme.

Tipus de planta de la Sala de Contractació: Planta saló de tres naus diàfanes

Nom del tipus de volta de la Sala de Contractació: Volta de creueria

Nom del tipus de columnes de la Sala de Contractació: Columnes helicoïdals

Nom dels arcs de les finestres del pis superior del Consolat del Mar: Arcs flamígers

Llotja de Barcelona 

La Llotja de Barcelona és un edifici neoclassic d'interior gotic, destinat inicialment a llotja de contractacio dels mercaders barcelonins. Insuficients dos edificis anteriors -que hom ha distingit amb els termes d'antiga i antiquissima-, Pere el Cerimonios autoritza la continuacio de l'actual el 1380.

La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392; te tres naus separades per dues series de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades.

El 1708 s'hi celebraren les primeres representacions d'opera conegudes de Barcelona. Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingue mes tard caserna, fins que, retomada a la ciutat (1767), fou reconstrulda en estil neoclassic per Joan Soler i Faneca, des del 1772, conservant la gran sal a gotica, pero no la Sala dels Consols, tambe gotica, emmascarada per Soler i redescoberta el 1971.

A la sala gòtica tenen lloc, des del s XIX, les sessions de la borsa de la ciutat.

Sala de contratacions de Barcelona

Llotja de Mallorca

Obra de Guillem Sagrera, duta a terme entre el 1426 i el 1447 . De planta rectangular, les sis columnes helicoldals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l'efecte d'un bosc de palmeres.

A l'exterior, uns contraforts octogonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn. Als angles hi ha quatre torres també octogonals amb una estàtua. Una galeria de finestres emmerletades corona l'edifici.