P. Serra: retaule de l’Esperit Sant

Autor :

Pertanyent a una família de pintors actius durant el segle XIV a Catalunya i de molta anomenada. Se sap que va ser aprenent al taller de Ramon Destorrents –deixeble de Ferrer Bassa - entre els anys 1358 i 1362. Juntament amb el seu germà Jaume, va treballar a la cort d’Aragó. Durant aquest període la seva obra va rebre una influència notable de la pintura sienesa, explicable a través d’un possible contacte amb la cort papal d'Avinyò. En les seves obres, Pere Serra mostra un gran interès per la policromia i pels efectes espacials.

És seguidor del corrent italià sienès propi del Trecento , que s’introduí a Catalunya de la mà de Ferrer Bassa i que fou continuat pel fill d’aquest, Arnau Bassa , per Ramón Destorrents i per Jaume Serra , el seu germà, que van ser els darrers a seguir aquesta línia. Ramon Destorrents: Retaule de Santa Anna i la Mare de Déu (1344-1353) Jaume i Pere Serra: Retaule de la Mare de Déu de Xixena (1365-1375) Ferrer Bassa: Pintures de la Cel·la de Sant Miquel (Pedralbes) (1346). Es considera que els models compositius i l’estil de Pere Serra són els més perfectes de la pintura barcelonina de la segona meitat del segle XIV. Mare de Déu i àngels músics (c. 1390).

Descripció formal:

El retaule s’estructura a partir d’un cos central de cinc carrers separats per muntants decorats amb diferents figures, i una predel·la de la qual només les dues cases dels extrems són del original. El carrer central -més ample està dividit en tres registres superposats. Els altres carrers es divideixen en tres compartiments sobreposats de dimensions més reduïdes, coronats per unes estructures decorades amb àngels portant filacteus (pergamins escrits).

La part superior del retaule està coronada amb motius arquitectònics gòtics, i el guardapols està decorat amb motius florals i escuts. L’obra mostra una clara influència del gòtic italià, arribat a Catalunya durant la segona meitat del segle XIV. Aquest model formal es pot apreciar en la combinació de fons daurats amb decoracions arquitectòniques i paisatgístiques, que, malgrat ser poc creïbles, com la transparència de l’aigua del riu en el baptisme de Jesús o l’arquitectura de la presentació al temple, donen un caràcter més realista a les escenes.

En la mateixa línia italianitzant, destaca el predomini de la línia sinuosa , sobretot en l’execució de les figures. Aquestes presenten una execució de les figures. Aquestes presenten una execució a partir de línies estilitzades, ulls lleugerament ametllats i boques desproporcionadament petites respecte a la resta d’elements que conformen el rostre. Igualment, és interessant el joc de mirades i gestos que utilitza l’artista per comunicar els diferents personatges entre si i dotar d’un major dinamisme. Pel que fa al color, s’aprecia el gust del pintor per l'ús de tonalitats clares , però vives –vermell, blau i verd- que ressalten sobre el daurat que domina el fons del conjunt.

Significació:

El programa iconogràfic del retaule té com a eix central la representació de l’arribada de l’Esperit Sant ( Pentecosta ) que es narra en els Fets dels Apòstols (2,1-13). Segons el relat, van descendir del cel llengües de foc que es van posar sobre el cap dels apòstols de Maria, de Maria Magdalena i de les dues dones que van acompanyar Jesús en l’hora de la mort (Maria Cleofàs i Maria Salomé).

L’Esperit Sant va atorgar així a cadascun el do de llengües per poder difondre el missatge de Jesús per tot el món. A l’escena situada damunt de la Pentecosta, s’hi representa la Coronació de Maria, i a l'àtic, la Crucifixió ocupa l’espai central i quatre àngels, dos a cada costat, coronen els quals se representen diferents episodis del Gènesi i del Nou Testament. Als entrecarrers o muntants hi ha diferents sants i personatges de l’Antic Testament.

A la predel·la, s’hi representen, a l’esquerra, sant Esteve discutint amb els doctors jueus i, a la dreta, la missa de sant Martí. Al centre, Borrassà hi pintà posteriorment una Pietat. A partir del segle XIV, la devoció per l’Esperit Sant a Catalunya es va popularitzar juntament amb la celebració de la festivitat del Corpus Christi .

Manresa3

Models i influències:

Els retaules de Pere Serra van recollir els models del gòtic italià introduït a Catalunya de la mà de Ferrer Bassa . L’elegància i la delicadesa en el traç de la línia, així com la finalitat decorativa del color, relacionen l’obra de Pere Serra amb l’escola sienesa liderada per Duccio . L’arribada a Catalunya del gòtic internacional, a la darreria del segle XIV i al començament del segle XV, va fer que la pintura de Pere Serra no tingués gaire continuïtat. Ducció : Maestà (1308-1311).