Arquitectura gòtica

Santa Maria del Mar

Barcelona i el barri de la Ribera al segle XV

Cronologia: 1328-1383. segle XIV

Santa Maria del Mar, fou començada a construir el 1329 pels mestres Berenguer Montagut i Ramon Despuig, i el 1381 consta Guillem Metge com a mestre major.

Coneguda també com Santa Maria de les Arenes o de la Mar; fou construïda prop de l'antic port, a la Vilanova de la Mar (barri de la Ribera); sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l'existència d'una primitiva església en la qual el 877 el bisbe Frodoí trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona.

El barri de la Ribera, centre neuràlgic de l'activitat econòmica de la ciutat durant l'Edat Mitjana. Delimitada longitudinalment pel carrer Argenteria - camí que portava a l'antic port-, i el carrer Montcada i el passeig del Born - lloc de mercat i de celebracions importants -, l 'entorn monumental de Santa Maria el conformaven en l'Edat Mitja una sèrie d'edificis situats entre l'església i la muralla de Mar, dels quals avui dia només sobreviu parcialment la Llotja.

La importància d'aquest barri barceloní féu convertir l'antiga església parroquial en arxidiaconal i decidí la renovació de l'edifici, que es construí molt ràpidament (la part essencial s'acabà en temps de Pere el Cerimoniós).

Context històric i cultural:

• Des de finals del segle XII un esperit nou va recórrer tot Europa, i amb aquest esperit la llum i la natura van il·luminar la fe i l’entusiasme dels pobles.

• Noves condicions socioculturals - Una estructura social nova: a partir del segle XIII després de les croades, es van crear rutes noves i s’hi va desenvolupar un comerç creixent; això va comportar nous esquemes laborals i tècnics per proveir els mercaders i va sorgir una indústria artesana incipient que va concentrar molta gent a les ciutats, on es van anar configurant els gremis i els burgs i un nou personatge: el burgès

• El desvetllament de les ciutats va fer que els ciutadans es trobessin i establissin un diàleg permanent entre ells o amb el món que els envoltava, i que es proposessin solucions plàstiques tan belles com les catedrals. Època de l'Europa de les capitals. Decisiu paper de la burgesia. Importància dels gremis.

• Naixement de les universitats. Desvetllament de l’Humanisme: el segle XIII sant Francesc d’Assís va introduir una dimensió nova de l’home. Des d’aleshores el cos ja no va ser un suport miserable de l’ànima, sinó una obra meravellosa de Déu que s’havia de respectar. S’havia deixat enrere el terror de l’any mil i s’obria una nova era d’amor: a Déu i a la naturalesa; amor espiritual i amor cortesà.

• La relació amb Déu i amb tot allò sobrenatural va adquirir un caire més moderat que en segles anteriors; amb amor, sense por, trets que anunciaven un humanisme incipient. Aparició de les ordes mendicants (franciscans i dominics).

• En contraposició amb el romànic rural, feudal i monàstic, es desenvolupà el gòtic urbà, que va substituir el monestir aïllat al camp per la catedral ciutadana.

• Crisis socials i demogràfiques, guerres, epidèmies. Pesta Negra. Daltabaix demogràfic.

• L’art gòtic es va desenvolupar dins del context general d’espiritualitat que caracteritzava l’edat mitjana, però no es pot considerar una continuació de l’esperit romànic.

• Cap al final del segle XII, tant el pensament filosòfic (es va traduir Aristòtil d’idees oposades a Plató) com la nova situació socioeconòmica, van fer possibles les condicions necessàries perquè sorgís un home nou, per tant, també un art nou.

Planta i espais:

• Santa Maria del Mar presenta exteriorment un aspecte robust amb predomini de les línies horitzontals.

• L'interior, cobert per volta de creueria, presenta una planta de tres naus, la central de 13 m d'amplada i les laterals de 6,5 m, separades per vuit esveltes columnes octogonals que divideixen l’espai longitudinal en quatre trams, i un presbiteri, definit per un semicercle format per vuit columnes, envoltat d'un deambulatori o girola amb nou capelles radials creat a partir de la prolongació de les dues naus laterals.

En les naus laterals s'obren 22 capelles disposades sense continuïtat, que omplen l’espai creat pels contraforts. Entre els contraforts de les naus secundàries hi ha les capelles laterals, i a l'exterior, on radica la seva originalitat, predominen les línies horitzontals i d'espais plens.

• L'absència de transsepte, el reduït nombre de columnes, l'escassa ornamentació i la poca diferència d'alçada entre la nau central i les laterals, donen com a resultat un espai summament ampli, vertical i diàfan. A això últim, ajuda la il·luminació que entra per les nombroses finestres disposades en els murs, i les llunetes situades entre la terrassa de la nau central i les naus laterals.

Tipus de volta:

• Volta de creueria. La volta de creueria és aquella volta l'estructura de la qual està formada per uns arcs (també denominats "nervis") que reforcen les seves arestes; amb una clau comuna en el centre, i els espais intermedis del qual es cobreixen amb una plementería recolzada en ells.

Es coneix com a "volta de creueria simple" quan presenta només quatre nervis disposats en diagonal, sent aquesta la solució més primitiva i senzilla de totes, quedant el tram dividit per quatre draps o plements.

-------------

Exterior: La volumetria exterior s'estructura en tres nivells superposats que es corresponen amb les capelles, en les que s'obren prims finestrals apuntats; les naus laterals, sostingudes per amples contraforts; i la nau central.

Estructura de la façana: • La volumetria de la façana s'estructura horitzontalment en cinc espais. - El del mig, marcat per la gran portalada coronada per un gablet i una discreta decoració escultòrica en el timpà i els laterals, es correspon amb la nau central. - A banda i banda, els espais que es corresponen amb les naus laterals. - Tanquen la façana els dos laterals que es corresponen amb les capelles, on s'obren prims finestrals apuntats.

• La façana principal està flanquejada per dues altes torres octogonals, distingint-se dos nivells en el pla horitzontal. La façana i la porta principal donaven al fossar Major (avui plaça de Santa Maria); té les escultures de Sant Pere i Sant Pau entre els arcs del portal i, al timpà, el Salvador entre Maria i Sant Joan.

• En el nivell superior domina la gran rosassa de traceria flamígera del segle XV, acompanyada per dos poderosos contraforts rematats per pinacles.

• El cos inferior està dominat per una gran portalada amb gablet i escultures. En el nivell superior domina la gran rosassa de traceria flamígera del segle XV, acompanyat per dos poderosos contraforts rematats per pinacles.

La porta principal està flanquejada per dues torres octogonals, enllestides respectivament el 1496 i el 1902, i té al damunt una gran rosassa que, destruïda per un terratrèmol el 1428, fou refeta el 1459 pels mestres de cases Pere Joan, Andreu Escuder, Bernat Nadal i Bartomeu Mas.

Les altres portes són: una al costat del N o del carrer de Sombrerers amb Maria i l'Infant al timpà, esculpits al s XV, una altra al costat del S o fossar de les Moreres, amb una imatge de Santa Maria i als seus costats les inscripcions llatina i catalana que recorden la col·locació de la primera pedra; i una altra a l'absis, que dóna a la plaça del Born, feta per Bernat Salvador el 1549.

Significat:

• La seva construcció va ser en bona part sufragada pels mercaders, nobles i gremis marítims que vivien al barri. Segons una coneguda llegenda de la ciutat, santa Eulàlia, antiga patrona de Barcelona, havia estat enterrada en aquest mateix lloc al segle VI.

• L'edificació de Santa Maria del Mar s'inscriu en el procés d'expansió urbana i la intensa activitat constructiva que va experimentar la ciutat durant el segle XIV, arran de l'impuls econòmic del segle anterior.

• Aquest creixement, promogut en bona mesura per l'expansió catalana per la Mediterrània, va fer que es generessin contínues fundacions d'altars que invocaven la protecció de la Mare de Déu a l'interior de la vella església (Santa Maria de les Arenes), de capacitat insuficient.

Funció: • Litúrgica. Religiosa, dedicada a la Mare de Déu, protectora del mar i les activitats marítimes.

Destrosses. L'abundant decoració interior fou malmesa el 1714, durant un bombardeig que danyà també les voltes, i desaparegué definitivament amb l'incendi del 1936 que destruí, entre altres obres notables, el retaule barroc construït entre 1772 i 1783 per Deodat Casanoves i Salvador Gurri.

Les tasques de restauració fetes després de la guerra es clouen el 1967, amb la construcció del nou presbiteri al damunt d'una cripta.

Esquerra- Crema d'objectes i mobiliari a les portes de Santa María de la Mar (Barcelona, 1936). Fotografia d'Hans Namuth i Georg Reisner (Center for Creative Photography - The University of Arizona, Tucson, Arizona EUA).

Dreta Imatges de Sta Maria del Mar el gener de 1939.