Arquitectura gòtica

Santa Maria del Mar


Façana principal

Planta de Santa Maria del Mar

Vista de l'església envoltada d'edificis al barri de la Ribera

Volta i absis

El deambulatori

Santa Maria del Mar, fou començada a construir el 1329 pels mestres Berenguer Montagut i Ramon Despuig, i el 1381 consta Guillem Metge com a mestre major.

Coneguda també com Santa Maria de les Arenes o de la Mar; fou construïda prop de l'antic port, a la Vilanova de la Mar (barri de la Ribera); sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l'existència d'una primitiva església en la qual el 877 el bisbe Frodoí trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona. La importància d'aquest barri barceloní féu convertir l'antiga església parroquial en arxidiaconal i decidí la renovació de l'edifici, que es construí molt ràpidament (la part essencial s'acabà en temps de Pere el Cerimoniós).

La vinculació entre l'església i el barri, és molt forta, gremis d'armadors i burdesos del carrer Montcada van fer front al presupost tal com comenta Alexandre Cirici "... En l'empresa de la seva construcció col·laboren els bastaixos de ribera. Quan el carrer Montcada s'urbanitza per a convertir-se en el centre de la vida dels potentats de la riquesa marítima, l'empresa del gran temple era l'afirmació de l'embranzida econòmica i polític del sector, que creixia a l'ombra de l'imperi català a la Mediterrània ..."

Té tres naus, la central de 13 m d'amplada i les laterals de 6,5 m, separades només per esveltes columnes octagonals, deixant un gran espai o sola per al culte, i l'alçada de les naus és quasi parella. Entre els contraforts de les naus secundàries hi ha les capelles laterals, i a l'exterior, on radica la seva originalitat, predominen les línies horitzontals i d'espais plens.

La façana i la porta principal donaven al fossar Major (avui plaça de Santa Maria); té les escultures de Sant Pere i Sant Pau entre els arcs del portal i, al timpà, el Salvador entre Maria i Sant Joan.

La porta principal, amb gablet i escultures, està flanquejada per dues torres octogonals, enllestides respectivament el 1496 i el 1902, i té al damunt una gran rosassa que, destruïda per un terratrèmol el 1428, fou refeta el 1459 pels mestres de cases Pere Joan, Andreu Escuder, Bernat Nadal i Bartomeu Mas. Les altres portes són: una al costat del N o del carrer de Sombrerers amb Maria i l'Infant al timpà, esculpits al s XV, una altra al costat del S o fossar de les Moreres, amb una imatge de Santa Maria i als seus costats les inscripcions llatina i catalana que recorden la col·locació de la primera pedra; i una altra a l'absis, que dóna a la plaça del Born, feta per Bernat Salvador el 1549.

L'abundant decoració interior fou malmesa el 1714, durant un bombardeig que danyà també les voltes, i desaparegué definitivament amb l'incendi del 1936 que destruí, entre altres obres notables, el retaule barroc construït entre 1772 i 1783 per Deodat Casanoves i Salvador Gurri.

Les tasques de restauració fetes després de la guerra es clouen el 1967, amb la construcció del nou presbiteri al damunt d'una cripta.

Enllaços

Santa Maria del Mar

 

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2010