La mezquita de Córdoba |
|
Mesquita de Còrdova Cronologia: 785-788 ampliada successivament el 883, 855, entre el 962 i el 966, i el 987. La mesquita de Còrdova va ser construïda sota el govern d’Abderraman I, desprès d’haver-la elegit com a capital del califat. Es va construir al terreny que havia ocupat l’església visigòtica de san Vicente. Context històric: Període califal independent de Damasc. Reconquesta: regnes cristians al Nord de la península i musulmans al sud. Estil: hispanomusulmà. Influencies de l’art romà, l’art bizantí i el visigòtic. Decoració de quatre tipus: geomètrica; vegetal; arabesca i cal·ligràfica. Absència de temes figuratius amb la figura humana. Arc de ferradura. Reutilització de materials.... Planta: recinte rectangular de 178 x 125 m amb dinou portes que donen a l’interior. Dividida en dos parts: pati dels tarongers i sala d’oració o haram. El primer espai es un pati descobert o sahn, on hi ha el minaret i quatre fonts rituals - sabil-. Interior primigeni amb onze naus amb columnes reaprofitades romanes i visigòtiques amb dues fileres d’arcades sobreposades de mig punt i de ferradura. Al final de la nau central hi ha el mirhab orientat a Damasc i no a la Meca. Més tard s’afegiren 8 naus i es continurà ampliant fins el segle XVI. |
|
Tota l’obra presenta un mur homogeni de 178 per 125 m que, com si fos una muralla i sense façana principal, envolta tot el recinte, en el qual sobresurten nombrosos contraforts acabats amb merlets i dinou portes que donen accés a l’interior. |
|
El desenvolupament urbanístic i el creixement demogràfic de Còrdova, fan insuficient aquesta primera mesquita i Abd-al-*Rahman II l'any 833 emderroca la quibla original i l'amplia pel costat meridional gairebé el doble, quedant així duplicada la seva superfície primitiva. Finalment Hixem II i Al-Mansur fan una ampliació cap a l'est que pràcticament dobla l'extensío de la Mesquita. |
|
Imatges procedents de la web: https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/recursosdigitales/2015/02/17/la-mezquita-de-cordoba-mezcla-de-estilos/ | |
La mesquita de Còrdova és la segona major de l'islam, després de la de la Meca. Constava originalment d'un recinte rectangular de 73 x 38 m de sala d'oració coberta i d'un altre recinte de les mateixes dimensions, que es corresponia amb el primer pati dels tarongers.Construïda en el mateix recinte que la basílica cristiana i visigoda de Sant Vicent, de la qual aprofita innombrables columnes i murs exteriors, és començada l'any 786 i ampliada fins a l'any 987. Per a resoldre el problema de l'altura i de la lluminositat, damunt de les columnes es col·loquen pilars quadrats, i s'aconsegueix un bonic entramat d'arcs de ferradura i de mig punt, amb un efecte visual complex i fascinant, les qualitats decoratives guanyen en bellesa per l'alternança de les dovelles, bé pels colors, emprant el vermell i el blanc o bé per l'alternança dels materials, emprant pedra o maó, en una tècnica ja emprada pels romans en l'aqüeducte dels Miracles a Mèrida. La mesquita s'organitza en onze naus perpendiculars al mur principal o quibla que està orientat cap al sud i no cap a l'orient com les mesquites de fora de la Península. La rapidesa amb la qual Abd-al-*Rahman I acaba la primera mesquita fa suposar que els àrabs es van limitar a desmuntar les cinc naus originals de la basílica de Sant Vicent dirigides d'Oest a Est, i a muntar amb els seus materials onze naus mes petites en direcció Nord-Sud, quedant així convertits el mur meridional o de l'Epístola, de Sant Vicent, en la quibla o capçalera de la mesquita. |
|
Significat i funció: Lloc on els fidels adoren a Al·là a la terra per complir el precepte de l’oració, que obliga als musulmans a pregar cinc vegades al dia, malgrat que només el divendres han de fer-ho a la mesquita. Finalitat política: lloc on el califa controlava a les classes aristocràtiques i politiques. Vocabulari: - MINARET: torre d’una mesquita utilitzada per cridar els fidels a l’oració. Equival al campanar cristià. mirhab: espai en forma de nínxol, que constitueix la part mes important de la mesquita, perquè marca la direcció a la Meca, lloc sagrat de l’Islam. - ALFIZ: Motllura que emmarca o requadra l'arc en l'arquitectura musulmana i mudèjar. - CÚPULA GALLONADA: És un tipus de cúpula composta per nervadures de mig punt (semicircumferències), i superfícies còncaves (plementeria) que uneixen els gallons d'una taronja |
|
- MINARET: Torre de les mesquites musulmanes per a l'anomenada a l'oració dels creients. - ATAURIC: Decoració pròpia de l'art musulmà a base de motius vegetals estilitzats. - GELOSIA: Tauler calat per a tancar obertures, que impedeix ser vist però no impedeix veure. Trobem exemples abundants i destacats en el Saló d'Ambaixadors de l'Alhambra de Granada, del Període Nassarita de l'Art Musulmà a Espanya, del segle XIV. - HARAM: gran sala d'oració en una mesquita àrab, dividida en nombroses sales. - FERRADURA (ARC): Quan el peralt de l'arc no és rectilini sinó curvilini. La corba de l'arc passa del semicercle i el centre es troba per sobre de la línia d'impostes. Típic de l'Arquitectura Visigoda i, per influència d'aquesta, de l'Arquitectura Islàmica a Espanya, els seus exemples més característics els trobem en la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, entre els segles VIII i X. - LLACERÍA: Motiu decoratiu, també denominat “arabescos”, consistent en una sèrie de línies entrecreuades que donen origen a formes estrellades i poligonals. La base a partir de la qual es desenvolupa el dibuix, que es repeteix indefinidament, és un polígon regular de quatre, de sis o de vuit costats. Trobem bons exemples a l'Alhambra de Granada, principalment en el Saló d'Ambaixadors, del Període Nassarita de l'Art Musulmà a Espanya, del segle XIV. - LOBULAT (ARC): Arc format per lòbuls juxtaposats, amb un traçat de petits arcs en l'intradós, tres, cinc o més. Des del segle X els trobem en l'ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, en el mexuar i en el mihrab, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya. - MACSURA, MAKSURA, MAQSURA O MAXURA: Tancat que envolta la zona més sagrada de la mesquita, on el sobirà assisteix a l'oració. L'exemple més característic el trobem en l'Ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, del segle X. - MEXUAR: És la part del palau oberta a tots, on el príncep administrava justícia i rebia als seus súbdits. |
|
- MIHRAB: Fornícula dominada per una volta o petit espai intern precedit per un arc, fet en el mur de la qibla, formant el Sancta sanctórum d'una mesquita. El mihrab indica la direcció de la Meca cap a la qual es fan les prosternacions rituals de l'oració islàmica. Sembla que recorda el lloc que el Profeta ocupa a la seva casa de Medina quan dirigia l'oració. L'exemple més característic el trobem en l'Ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, del segle X. |
|
- MESQUITA: Lloc d'oració per als musulmans. Generalment consta d'una sala allargada amb columnes, el haram, el mur final orientat del qual a la es diu qibla on existeix un nínxol o mihrab. Una altra de les seves parts és la maxura o espai situat entre el mihrab i els fidels, generalment voltat o protegit perquè ori allí el califa. Davant la mesquita hi ha un pati o sahn amb una font per a les ablucions o sabil, i prop del mihrab està el mimbar o púlpit. En l'exterior es troba el minaret o minaret, torre des de la qual els fidels eren cridats a l'oració pel muetzí. L'exemple més característic els trobem en la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, entre els segles VIII i X. - MIMBAR: Púlpit posat a la dreta del mihrab en les mesquites. Des de l'alt de les graderies del minbar el predicador es dirigeix als fidels. L'exemple més característic el trobem en l'Ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, del segle X. - MOCÁRABE: Prisma o tronc de piràmide invertida d'estuc o fusta que penja de les parts altes dels edificis musulmans, arcs i voltes, i que li fan semblar estalactites, soltes o arracimadas. Trobem exemples abundants i destacats en totes les estades al voltant del Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada, sobretot a la Sala de les dues Germanes i a la Sala dels Abencerrajes, Període Nassarita de l'Art Musulmà a Espanya, segle XIV. - QUIBLA: Mur de la mesquita orientat a la Meca, en el qual se situa el mihrab. Durant l'oració, els fidels fan les seves prosternacions de cara a la qibla. L'exemple més característic el trobem en l'Ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, segle X. - SABIL: Font per a ablucions en el sahn o pati de les mesquites musulmanes, generalment sota un templet. Un exemple el trobem en el sahn de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, entre els segles VIII i X. - SAHN: Pati interior de la mesquita o de la marassa. Un exemple el trobem en el sahn de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, entre els segles VIII i X. - SEBKA: Motiu decoratiu d'origen islàmic i de tipus geomètric consistent en una xarxa de rombes superposats amb els seus costats corbs. Generalment es presenta en una franja horitzontal cobrint l'ample d'una portada sota un tejaroz, o emmarcat en un requadre rectangular decorant els fronts d'una torre. |
|
|