La mezquita de Córdoba
Arte musulmán español (al-Ándalus)


Mezquita1

Mesquita de Còrdova

Cronologia: 785-788 ampliada successivament el 883, 855, entre el 962 i el 966, i el 987. La mesquita de Còrdova va ser construïda sota el govern d’Abderraman I, desprès d’haver-la elegit com a capital del califat. Es va construir al terreny que havia ocupat l’església visigòtica de san Vicente.

Context històric: Període califal independent de Damasc. Reconquesta: regnes cristians al Nord de la península i musulmans al sud.

Estil: hispanomusulmà. Influencies de l’art romà, l’art bizantí i el visigòtic. Decoració de quatre tipus: geomètrica; vegetal; arabesca i cal·ligràfica. Absència de temes figuratius amb la figura humana. Arc de ferradura. Reutilització de materials....

Planta: recinte rectangular de 178 x 125 m amb dinou portes que donen a l’interior. Dividida en dos parts: pati dels tarongers i sala d’oració o haram. El primer espai es un pati descobert o sahn, on hi ha el minaret i quatre fonts rituals - sabil-.

Interior primigeni amb onze naus amb columnes reaprofitades romanes i visigòtiques amb dues fileres d’arcades sobreposades de mig punt i de ferradura. Al final de la nau central hi ha el mirhab orientat a Damasc i no a la Meca. Més tard s’afegiren 8 naus i es continurà ampliant fins el segle XVI.

Plano

Tota l’obra presenta un mur homogeni de 178 per 125 m que, com si fos una muralla i sense façana principal, envolta tot el recinte, en el qual sobresurten nombrosos contraforts acabats amb merlets i dinou portes que donen accés a l’interior.

Muro
A B

El desenvolupament urbanístic i el creixement demogràfic de Còrdova, fan insuficient aquesta primera mesquita i Abd-al-*Rahman II l'any 833 emderroca la quibla original i l'amplia pel costat meridional gairebé el doble, quedant així duplicada la seva superfície primitiva.

Muhammad I construeix la porta de Sant Esteban, i Abd-al-*Rahman III contribueix a la bellesa de la mesquita amb l'ampliació del pati i la conclusió del minaret que encara es conserva sota la torre renaixentista.

La reforma més important és portada pel califa Al - Hakam II entre el 961 i el 969, en aquesta ampliació es derroca novament la quibla, guanyant-se espai cap al Sud, prop de la riba del Guadalquivir. S'encarrega també de la construcció de la nova maqsura i el nou mihrab amb una cúpula extraordinària, decorada amb mosaics d'estil bizantí de temes epigràfics i vegetals.

Finalment Hixem II i Al-Mansur fan una ampliació cap a l'est que pràcticament dobla l'extensío de la Mesquita.

C D
Imatges procedents de la web: https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/recursosdigitales/2015/02/17/la-mezquita-de-cordoba-mezcla-de-estilos/
Old
La mesquita de Còrdova és la segona major de l'islam, després de la de la Meca. Constava originalment d'un recinte rectangular de 73 x 38 m de sala d'oració coberta i d'un altre recinte de les mateixes dimensions, que es corresponia amb el primer pati dels tarongers.Construïda en el mateix recinte que la basílica cristiana i visigoda de Sant Vicent, de la qual aprofita innombrables columnes i murs exteriors, és començada l'any 786 i ampliada fins a l'any 987.

Per a resoldre el problema de l'altura i de la lluminositat, damunt de les columnes es col·loquen pilars quadrats, i s'aconsegueix un bonic entramat d'arcs de ferradura i de mig punt, amb un efecte visual complex i fascinant, les qualitats decoratives guanyen en bellesa per l'alternança de les dovelles, bé pels colors, emprant el vermell i el blanc o bé per l'alternança dels materials, emprant pedra o maó, en una tècnica ja emprada pels romans en l'aqüeducte dels Miracles a Mèrida.

La mesquita s'organitza en onze naus perpendiculars al mur principal o quibla que està orientat cap al sud i no cap a l'orient com les mesquites de fora de la Península. La rapidesa amb la qual Abd-al-*Rahman I acaba la primera mesquita fa suposar que els àrabs es van limitar a desmuntar les cinc naus originals de la basílica de Sant Vicent dirigides d'Oest a Est, i a muntar amb els seus materials onze naus mes petites en direcció Nord-Sud, quedant així convertits el mur meridional o de l'Epístola, de Sant Vicent, en la quibla o capçalera de la mesquita.

Significat i funció: Lloc on els fidels adoren a Al·là a la terra per complir el precepte de l’oració, que obliga als musulmans a pregar cinc vegades al dia, malgrat que només el divendres han de fer-ho a la mesquita. Finalitat política: lloc on el califa controlava a les classes aristocràtiques i politiques.

Vocabulari:

- MINARET: torre d’una mesquita utilitzada per cridar els fidels a l’oració. Equival al campanar cristià. mirhab: espai en forma de nínxol, que constitueix la part mes important de la mesquita, perquè marca la direcció a la Meca, lloc sagrat de l’Islam.

- ALFIZ: Motllura que emmarca o requadra l'arc en l'arquitectura musulmana i mudèjar.

- CÚPULA GALLONADA: És un tipus de cúpula composta per nervadures de mig punt (semicircumferències), i superfícies còncaves (plementeria) que uneixen els gallons d'una taronja

Cúpula

- MINARET: Torre de les mesquites musulmanes per a l'anomenada a l'oració dels creients.

- ATAURIC: Decoració pròpia de l'art musulmà a base de motius vegetals estilitzats.

- GELOSIA: Tauler calat per a tancar obertures, que impedeix ser vist però no impedeix veure. Trobem exemples abundants i destacats en el Saló d'Ambaixadors de l'Alhambra de Granada, del Període Nassarita de l'Art Musulmà a Espanya, del segle XIV.

- HARAM: gran sala d'oració en una mesquita àrab, dividida en nombroses sales.

- FERRADURA (ARC): Quan el peralt de l'arc no és rectilini sinó curvilini. La corba de l'arc passa del semicercle i el centre es troba per sobre de la línia d'impostes. Típic de l'Arquitectura Visigoda i, per influència d'aquesta, de l'Arquitectura Islàmica a Espanya, els seus exemples més característics els trobem en la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, entre els segles VIII i X.

- LLACERÍA: Motiu decoratiu, també denominat “arabescos”, consistent en una sèrie de línies entrecreuades que donen origen a formes estrellades i poligonals. La base a partir de la qual es desenvolupa el dibuix, que es repeteix indefinidament, és un polígon regular de quatre, de sis o de vuit costats. Trobem bons exemples a l'Alhambra de Granada, principalment en el Saló d'Ambaixadors, del Període Nassarita de l'Art Musulmà a Espanya, del segle XIV.

- LOBULAT (ARC): Arc format per lòbuls juxtaposats, amb un traçat de petits arcs en l'intradós, tres, cinc o més. Des del segle X els trobem en l'ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, en el mexuar i en el mihrab, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya.

- MACSURA, MAKSURA, MAQSURA O MAXURA: Tancat que envolta la zona més sagrada de la mesquita, on el sobirà assisteix a l'oració. L'exemple més característic el trobem en l'Ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, del segle X.

- MEXUAR: És la part del palau oberta a tots, on el príncep administrava justícia i rebia als seus súbdits. 

Cúpula

Mihrab

- MIHRAB: Fornícula dominada per una volta o petit espai intern precedit per un arc, fet en el mur de la qibla, formant el Sancta sanctórum d'una mesquita. El mihrab indica la direcció de la Meca cap a la qual es fan les prosternacions rituals de l'oració islàmica. Sembla que recorda el lloc que el Profeta ocupa a la seva casa de Medina quan dirigia l'oració. L'exemple més característic el trobem en l'Ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, del segle X.

Mihrab2

- MESQUITA: Lloc d'oració per als musulmans. Generalment consta d'una sala allargada amb columnes, el haram, el mur final orientat del qual a la es diu qibla on existeix un nínxol o mihrab. Una altra de les seves parts és la maxura o espai situat entre el mihrab i els fidels, generalment voltat o protegit perquè ori allí el califa. Davant la mesquita hi ha un pati o sahn amb una font per a les ablucions o sabil, i prop del mihrab està el mimbar o púlpit. En l'exterior es troba el minaret o minaret, torre des de la qual els fidels eren cridats a l'oració pel muetzí. L'exemple més característic els trobem en la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, entre els segles VIII i X.

- MIMBAR: Púlpit posat a la dreta del mihrab en les mesquites. Des de l'alt de les graderies del minbar el predicador es dirigeix als fidels. L'exemple més característic el trobem en l'Ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, del segle X.

- MOCÁRABE: Prisma o tronc de piràmide invertida d'estuc o fusta que penja de les parts altes dels edificis musulmans, arcs i voltes, i que li fan semblar estalactites, soltes o arracimadas. Trobem exemples abundants i destacats en totes les estades al voltant del Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada, sobretot a la Sala de les dues Germanes i a la Sala dels Abencerrajes, Període Nassarita de l'Art Musulmà a Espanya, segle XIV.

- QUIBLA: Mur de la mesquita orientat a la Meca, en el qual se situa el mihrab. Durant l'oració, els fidels fan les seves prosternacions de cara a la qibla. L'exemple més característic el trobem en l'Ampliació d'Al-Hakam II de la Mesquita de Còrdova, Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, segle X.

- SABIL: Font per a ablucions en el sahn o pati de les mesquites musulmanes, generalment sota un templet. Un exemple el trobem en el sahn de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, entre els segles VIII i X.

- SAHN: Pati interior de la mesquita o de la marassa. Un exemple el trobem en el sahn de la Mesquita de Còrdova, del Període Cordovès de l'Art Musulmà a Espanya, entre els segles VIII i X.

- SEBKA: Motiu decoratiu d'origen islàmic i de tipus geomètric consistent en una xarxa de rombes superposats amb els seus costats corbs. Generalment es presenta en una franja horitzontal cobrint l'ample d'una portada sota un tejaroz, o emmarcat en un requadre rectangular decorant els fronts d'una torre.

Arcos
 
Puerta Nave Nave2 Puerta
Porta d'entrada o del perdón
Nau d'Al-Mansur
Zona de la Maksura
Porta de Al-Hakam

 

 

Puerta

La nota mes sorprenent de la gran Mesquita de Còrdova és el segon conjunt d'arcs que arrenquen dels pilars quadrats, situats sobre les columnes romanes com si fossin xanques. Aquests arcs ideats per a sostenir un sostre de fusta, de poc pes, són adornats de manera enginyosa amb forma polilobulada i s'entrecreuen lliurement en l'espai obert. Altres arcs s'eleven des dels angles superiors per a creuar-se com els nervis d'una volta. La decoració de la volta del mihrab es complementa amb el treball dels nervis que s'entrecreuen per a formar un polígon de vuit costats que emmarquen una cúpula gallonada.

Encara al final del segle X, entre els anys 976 i 978 el primer ministre de Hixam II, Al-Mansur s'encarrega d'augmentar 1/3 la superfície de la mesquita, ampliant-la pel seu costat oriental en vuit noves naus conservant la posició del mihrab i la maqsura. El sistema de capitells és d'ordre corinti simplificat, copiats potser dels primitius de la basílica romana. Finalment el sistema de les portes és de llinda, amb adorn de arquería de ferradura emmarcada per un alfiz i dovelles en alternança de colors. Les cubieertas de l'edifici són senzilles de dos aiguavessos, sobre les estretes naus. L'arquitectura califal d'Al-Ándalus es completa amb el bell palau de Medinat-Al-*Zahra construït per Abd-al-*Rahman III als afores de Còrdova i la mesquita de Toledo coneguda ara com a Església del Crist de la Llum

 
Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021