Apunts de Història de l'Art
Art Paleocristià
Història i cultura
Esquema històric
Art
Arquitectura
Pintura
Escultura
Mosaic

L'art paleocristià

Història i cultura del primer cristianisme

  • Esquema històric
    • És l'art propi dels primers segles del cristianisme. Participa en l'art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa (basílica o tombes) i la ideologia (iconografia) fins a constituir un món ben definit. Es manifesta en diversos camps: en la pintura i l'escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l'arquitectura, que sorgeix després de l'edicte de Milà (313), i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d'edificis cultuals.
    • El període paleocristià finalitzà amb les invasions germàniques. A la part oriental de l'imperi Romà, aquest art enllaça amb l'art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne la frontera.

Art del primer cristianisme

Les primeres manifestacions artístiques cristianes tenen molt a veure amb la simbologia i els ritus que els diferenciaven dels pagans, gravats i pintures a les catacumbes i sarcòfags, simbols relaccionats amb el culte, etc...

Gravat de la necrópolis de Tarraco
El Bon Pastor s IV
Pintura funerària, Adam i Eva
    • Arquitectura

         

        L'arquitectura cristiana sorgí amb la pacificació constantiniana (313). L'etapa anterior es localitza en els edificis anomenats loca ecclesiastica, domus ecclesiae o domus Dei , cases romanes cedides per al culte cristià. Així, els de Sant Climent, Sant Crisògon, Sant Martí, etc. Fora de Roma, hom en conserva un exemple en la famosa casa basílica de Dura Europos, a Mesopotàmia. Altres vegades el temple cristià se superposa a un de mitraic.

      L'impuls creador de l'arquitectura cristiana és donat pels constructors àulics de Constantí i sota la protecció de l'emperador i de la seva família. Palestina fou un lloc privilegiat, on aparegué el tipus de temple de planta central anomenat martyrium, edifici commemoratiu damunt el lloc mateix de l'esdeveniment celebrat. En són exemples les construccions sobre el ) Sant Sepulcre i la de l'Ascensió, a Jerusalem, la de la Nativitat a Betlem, etc. Aquestes construccions aparegueren també a Antioquia i altres llocs de Síria i es difongueren després especialment en la tradició bizantina. A aquest tipus pertanyen els antics baptisteris, generalment octogonals (en són exemples clàssics el del Laterà, a Roma, el dels ortodoxos, a Ravenna, etc). Les altres formes del temple cristià segueixen els models de l'arquitectura civil àulica.

      En el món grecoromà domina el tipus basilical, amb una, tres o cinc naus, i amb absis semicilíndric sobresortint. En són centres creadors les grans ciutats de l'imperi Romà (Roma, Milà, Ravenna, Trèveris, etc). A la Síria del nord aparegué un altre tipus basilical amb capçalera, recta per l'exterior i amb planta tripartita, amb dos pastophoria (mena de sagristies, destinat, un d'ells, als sepulcres dels màrtirs) a banda i banda del presbiteri. Aquest tipus tingué gran difusió cap a l'occident a través de l'Àfrica cristiana fins a les Balears i Hispània.

      Planta de Sta. Maria Maggiore a Roma

      Reconstrucció de Sant Pere del Vaticà

      Basílica de Santa Sabina a Roma
  • Pintura

     

    • Les restes pictòriques cristianes més velles (ssIII-IV) són, a Roma, a l'hipogeu flavià i a la cripta d'Ampliat, de la catacumba de Domitil·la, a la capella greca de la de Priscil·la, a l'hipogeu de Lucina i al dels misteris, de la catacumba de Sant Calixt.
  •  

Pintures de la catacumba de Priscil·la

  • Les darreres pintures (s V) són a la catacumba de Sant Gennaro dei Poveri, a Nàpols. Un dels primers temes és el del Bon Pastor , d'origen bucòlic, hel·lenístic i romà; també és cèlebre la imatge de l' orant. Altres són d'origen mitològic (Crist-Orfeu, Crist-Sol, o Apol·lo-Hèlios sobre la quadriga solar, etc). S'hi afegiren temes soteriològics de l'Antic Testament (Jonàs, Daniel a la fossa dels lleons, els nois al forn de Babilònia, Susanna, Adam i Eva, etc) i, ben aviat, els miracles de Crist-Salvador (resurrecció de Llàtzer, les noces de Canà, la guarició del cec i del paralític, multiplicació de pans i peixos, etc), juntament amb l'escena del darrer sopar, entre altres. Aquests temes formaven part de la catequesi baptismal.

 

  • Escultura

 

    • L'art escultòric del sarcòfag es desenvolupà amb una iconografia molt semblant a la de les catacumbes. Les peces més velles daten del sIII (de la via Salaria i de Santa Maria Antica, a Roma; de La Gaiòla de Brinhòlas, a Provença; etc).

------

Sarcòfag paleocristià d'Astorga, i imatge del Bon Pastor (Vaticà)

  • Mosaic

     

    • Amb els edificis cultuals apareix l'art dels mosaics que els decoren. Temes profans del Baix Imperi perduren en els mosaics de Santa Constança de Roma (sIV). Del final del sIV són els del baptisteri de Sant Joan de Nàpols; i, ja del s V, els de Santa Pudenciana i els grandiloqüents de Santa Maria la Major de Roma.

 

--

Mosaics del Mausoleu de Santa Constança

    • També cal citar els mosaics del mausoleu de Gal·la Placídia de Ravenna, inicis d'una tradició que a través del Baptisteri dels Ortodoxos arriba als mosaics de San Vitale i dels dos Sant'Apollinare, del s VI .

------

Mausoleu de Gal·la Placídia

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2010