Frontal de Santa Maria d'Avià
Pintura romànica de frontals
Frontal d'Avià

DOCUMENTACIÓ GENERAL

 
Títol: frontal de Sta. Maria d'Avià
Autor: desconegut
Cronologia: 1123 segle XII (També 1170-1190)
Estil: romànic
Tècnica: pintura al tremp sobre fusta, tremp d'ou, amb colradures i estocats
Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya

Context: Aparició i consolidació del feudalisme. Fundació de l’orde del Císter per Robert de Molesnes i impulsada per sant Bernat de Claravall. Consolidació dels grans conjunts monacals. A Catalunya monestirs masculins de Poblet i Santes Creus , i femení de Vallbona de les Monges. Ambient rural centrat en l’explotació agrària de la terra o feu. Època d’inseguretat física, política i religiosa. Aparició dels tres grans imperis al voltant de la Mediterrània: bizantí, islàmic i cristià. Predomini de l’art bizantí a Bizanci, el musulmà a Al-Andalus i el romànic als territoris cristians.

A més dels típics murals al fresc, a Catalunya també es poden trobar pintures sobre taula que servirenper ornar la part frontal de l'altar. El frontal de Sta. Maria d'Avià destaca per la vivacitat de Jesús infant de la imatge central.

ANÀLISI FORMAL

Un cert moviment d'alguns dels personatges, com Sant Josep, els tres Reis Mags o el mateix Nen Jesús de l'escena central, i la presència d'alguns elements arquitectònics, son trets propis d’un romànic avançat perspectiva jeràrquica, i ús del nimbe per als personatges sants.

Característiques formals, compositives i tècniques de l’obra:

Composició

El frontal es divideix compositivament en dos registres –trencats en la seva part central per la imatge de la Mare de Déu i el Nen Jesús– estructurats en diferents compartiments amb intencionalitat narrativa, que s’han de llegir d'esquerra a dreta. El frontal de l'altar és dividit en cinc parts ben diferenciades presidides per la central, en què la Verge sosté l'Infant a la falda. Continua existint una forta tendència al hieratiame però les figures ja són molt humanitzades.

Al voltant de la part central hi ha uns compartiments amb escenes de la vida de la Mare de Déu: En el centre, la Verge com a Sedes Sapientae, a dalt a l’esquerra, l'Anunciació i la Visitació; a la dreta, el Naixement; a baix a l’esquerra, els tres Reis Mags l'Epifania,i a baix la dreta, la Presentació de Jesús al temple (en el moment en què l’ancià Simeó reconeix que Jesús és el Messies anunciat pels profetes i el torna a la seva mare). Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricament entorn d'un eix central. No hi ha perspectiva.

  • Element plàstics

El frontal de l'altar d'Avià presenta tècniques complementàries, com l'estucat o la colradura, és a dir, l'aplicació d'un vernís transparent tenyit de color groguenc. S'hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l'anatomia dels personatges.

Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura. La composició traspua equilibri i sensació de moviment.

- En l'escultura i en la pintura es deixen de banda els models antics basats en el naturalisme i la proporcionalitat, per donar preferència al valor i la qualitat dels materials com l'or, l'argent o les gemmes sempre seguint les normals formals establertes i de continguts, marcades per qui encarrega l'obra, normalment l'Església.

- Sempre amb un marcat caràcter didàctic i pedagógic.

En la representació formal i estilística és possible trobar elements comuns a la pintura i l'escultura romàniques:

- Adaptació de les figures a l'espai físic i al marc arquitectÚnic

- Absència de perspectiva i tendËncia a crear fons monocromàtics sense paisatges

- Tendència a omplir tot l'espai compositiu: horror vacuiî

- Perspectiva jeràrquica, hieratisme i simetria geomètrica.

- Varietat cromàtica de colors intensos i delimitació dels contorns amb traços foscos.

ESTIL

Hieratisme. Predomini del dibuix. Cromatisme: colors purs i plans, i delimitació de les figures emmarcades en primes línies negres. Predomini del blau i el vermell. Manca de perspectiva geomètrica.

Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d'Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins. En aquest frontal s'hi observen molts dels trets característicsde la pintura romànica.

El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic català fou la pintura mural. La pintura sobre fusta és més variada pel que fa als temes i a les composicions que la pintura mural.

INTERPRETACIÓ

  • Contingut i significació

A la part central la Verge i l'Infant presideixen el frontal; presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies. 

Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús.

Es tracta de traduir en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició plàstica relacionada amb cada tema.  Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l'Església. 

  • Funció

Els frontals tenien com a funció decorar l'altar i també captar irremeiablement l'atenció dels fidels que anaven a  l'església.

 

Avià Mare de Déu

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021