Context històric i cultural:
D'autor desconegut, possiblement un dels mestres itinerants, que, procedent de la Llombardia, va arribar als comtats catalans Després del final de les diverses invasions, l'Europa cristiana inicia una etapa d'estabilitat que permet una reactivació económica - després d'un llarg període de destruccions- i un cert creixement demogràfic. Les primeres notícies de l'església daten del 980, i se sap que a l'any 1000 estava molt abandonada. El 1019 el vescomte Bermon, assessorat per l'abat Oliba, va instaurar la regla canònica d'Aquisgrà. L'actual església es va acabar de construir l'any 1040.
Sant Vicenç de Cardona es va construir durant l'etapa culminant de l'arquitectura del primer romànic. Es tracta d'una església amb planta basilicali amb els volums molt ben distribuïts. Tres factors determinen el canvi de situació: la implantació del feudalisme, l'hegemonia de l'Església com a institució i com a focus cultural i una certa estabilitat pol'tica en l'entorn europeu. Durant tot aquest període i fins a un cert renaixement de la vida urbana a les ciutats ja ben entrat el segle XI, la terra era l' ̇nica font de riquesa i de poder i la vida girava a l'entorn del treball agrari. En aquest entorn rural hi destacaven els monestirs situats enmig d'immenses possessions agrícoles que els ordes acumulaven gràcies als donatius.
Els monjos eren els ̇nics homes cultes de l'Época i dedicaven la seva vida a pregar cantant per la salvació de les ànimes i a organitzar la terra del voltant. La noblesa era l'altre sector social que tenia capacitat econòmica per impulsar construccions i per això el castell és tan característic d'aquella época com ho són els temples i els monestirs. Les ú̇niques fortificacions que es mantenien eren les urbanes d'Época romana i al camp també es van construir recintes defensius. És freqü̧ent que un castell amb palissada i fossat s'erigeixi al costat d'un monestir, un segon centre entorn del qual girava la vida dels camperols.
De la majoria de la població en sabem ben poc. El ritme de la seva vida, breu, estava marcat pels treballs de la terra i només les festes religioses trencaven el ritme quotidià. El marc arquitectónic de l'església era alhora l'espai de la festa i de la instrucció a través del sermó del capellà i de les pintures i imatges de l'interior. I, també, l'espai de protecció de les violències feudals. La visió del món que es desprén dels documents i de les imatges estava tenyida per la visió del món que tenia l'Església, expressada sovint a través de les idees feudals.
 |
Característiques: Entre les característiques de l'estil romànic - en general- podem enumerar:
- l'art romànic representa la voluntat de proclamar el triomf definitiu de l'Església cristiana, fet que va motivar l'aparició d'un nou tipus de temple en el qual tota manifestació artística està supeditada al conjunt - fent una mena de llibre d'imatges- i es posa al servei de la glòria de Déu.
- Arquitectura: Derivació de l'arquitectura romana en un procés similar al que també van experimentar les llengües romàniques respecte al llatí, a partir de l' ús de l'arc de mig punt tant en els obertures i portalades com en els elements estructurals i de la volta de canó i per arestes.
- És un estil analògic i simbòlic com n'era la mentalitat i l'espiritualitat religiosa de l'època. Tot estava referit a una realitat extrasensible i el que es mostrava constituía el símbol d'una realitat més profunda, cósmica i divina a través del qual s'arribava al món celestial.
- El món romànic era simbòlic, la manifestació més sensible de les realitats més profundes, el reflex de l'harmonia de l'univers creat per Déu.
Espais de la planta:
A: atri o nàrtex;
B: Transsepte;
C: Nau central;
D: Naus laterals;
E; Absis;
F: Cripta;
G:Voltes de creueria
Característiques formals i constructives:
- Planta: La planta es basa en una nau central i dues de laterals, transsepte, tres absis i una cripta. Es tracta d'una església de planta basilical de tres naus seguint les proporcions habituals del primer romànic d'estil llombard amb la nau central més alta i ampla que les dues laterals.
La transició de l'espai exterior a l'interior de les naus es realitza mitjançant un atri o nàrtex amb tribuna des d'on els vescomtes presidien les cerimònies. Presenta un transsepte curt que gairebé no sobresurt, una capçalera amb tres absis i una cripta en la part inferior del creuer on es guardaven les relíquies.
|
 |
- L'espai interior està distribuït en tres trams de manera que a cada tram de la nau central li corresponen tres petites voltes de creueria de les naus laterals seguint la relació entre l'ú ̇- Déu - i el tres- les tres formes de la divinitat
- Elements de suport i suportats: L'edifici de Sant Vicenç de Cardona se suporta mitjantçant murs i pilars que exhibeixen formes complexes. Cada tram de volta de canó de la nau central es correspon amb tres petites voltes d'aresta a les naus laterals.
L'edifici és pràcticament voltat: la nau central, les laterals i els braços del transsepte són coberts amb volta de canó o d'aresta, i el creuer té una bella cúpula que es veu des de fora com un cimbori octagonal.
L'interior de l'església és distribuït amb molta claredat i està molt ben definit espacialment. El temple manté la basílica amb un transsepte que no deixa de ser curt i que gairebé no sobresurt de la planta. La nau central fa més del doble d'amplada que les naus laterals.
|
La diferència d'alçada entre la nau central i les laterals va permetre obrir finestrals que donen lluminositat a l'edifici. A més, hi ha una cripta, on s'hi guardaven les rel'quies, que és construïda a partir de voltes d'aresta i arcstransversos.
Els pilars cruciformes que sostenen els arcs torals de la volta de canó de la nau principal i els arcs formers de separació de les naus laterals. Tots ells, com és propi de l'estil romànic, arcs de mig punt.
Atès que el cos central és més alt permet obrir quatre grans finestrals a cada costat dels murs laterals - el quatre com a símbol de la terra- que acompanyen els tres de la capçalera de l'absis - el set com a nombre identificatiu del cristianisme- i hi aporten una certa lluminositat.
Hi ha també dotze petites obertures - que simbolitzen els Apòstols- i un òcul - la llum de Déu - que tanca la cú̇pula del creuer. Aquesta llum procedeix dels vuit - el vuit representa el baptisme- grans finestrals oberts en la part superior del cimbori que la corona. |
|
- L'aspecte exterior de l'edifici és d'una gran sobrietat i amb gran preséncia del mur, sòlid, massís, de carreus ben tallats que articulen volums geomètrics purs l'ornamentació és la pròpia de l'estil romànic llombard: parelles d'arcs cecs separats per lesenes verticals. l'absis central presenta, també, en la part superior, una galeria de finestres cegues. L'exterior ofereix una imatge de volums ordenats segons una senzilla organització geomètrica. El cimbori octagonal correspon a la cúpula; els tres semicilindres als absis; i els paral·lelepípedes, als braços del transsepte i a les naus. Hi destaca el predomini absolut de la l'nea recta, excepte en absis i finestres, que tenen una forma allargada i culminen en semicircumferències.
Significat: La situació de l'església dalt d'un turó a redós del castell li donen un caràcter de domini privilegiat en una zona estratègica de frontera, lligada a l'explotació de les mines de sal. Poder del comtat i de l'església.
Funció: Funció litúrgica. Els canonges, a difència dels monjos, són clergues que viuen en comunitat al servei d'una església; aquesta és oberta als fidels i té funcions parroquials. Aquesta regularització es va produir en el món carolingi i és la que es va adoptar a les catedrals de la Catalunya comtal. La de Sant Vicenç és un exemple molt clar del model emprat, també, per alguns membres de la noblesa per tal d'organitzar la comunitat al servei dels temples dels seus castells i palaus. Aquest conjunt arquitectònic va ser construït per servir d'edifici de culte. La comunitat canònica s'hi havia establert l'any 1029; però el monestir i l'església van ser convertits en caserna el 1794. Part del conjunt és ara un Parador de Turisme. |
