Timpà de S. Pere de Moissac
Autor desconegut.
Cronologia: 1110-1115 (timpà), 1125-1130 (laterals)
Context històric: Fundació de l’orde del Cister per Sant Bernat de Claravall. Inicis del floriment de l’artesanat i el comerç a les ciutats. Incipient burgesia. Forta influencia de l’església.
Estil: romànic
. Característiques, En arquitectura: arc de mig punt; volta de canó; Auge dels monestirs; Pintura i escultura al servei formalment del marc arquitectònic i conceptualment al servei de l’església. Funció al·legòrica i simbòlica de la imatge. Perspectiva teològica. En pintura: simetria i predomini del dibuix....
Tècnica: talla de pedra.
Formes: alts relleus amb cromatisme.
Dimensions: 5,68 de diàmetre.
Localització: pòrtic sud de l'església abacial de Sant Pere, a Moissac, França.
DESCRIPCIÓ:
El timpà s'inspira en los obres del beat de Liébana, profusament il·lustrades. Les miniatures del beat van subministrar a Occident la fórmula iconogràfica per expressar en imatges l'apocalipsi , que presentava la doble dificultat de l'horror que narra i de l'hermetisme amb que es recollit a les sagrades escriptures. En l'escultura romànica cada personatge es ubicat en un lloc preestablert segons la seva importància. Al timpà de Sant Pere de Moissac, Crist, a més d'ocupar el lloc central, es desproporcionadament gran respecte a les altres figures, que prenen espais poc rellevants i són executades amb més realisme.
|
|
Timpà i laterals presenten programes iconogràfics diferenciats. El timpà recull diversos elements de l'Apocalipsi de Sant Joan.
És presidit per una segona parusia, on destaca el pantòcrator, una Maiestas Domini. Dins d'una mandorla, el Senyor beneeix amb la mà dreta, mentre amb l'esquerra sosté els evangelis.
Al seu voltant, el tetramorf. L'àliga per Joan, el lleó per Marc. El brau per Lluc i l'àngel per Mateu; secunden aquest conjunt principal els serafins, molt estilitzats. A banda i banda, serafins. Formant un marc molt farcit, que s'adapta a la forma del timpà, hi ha deu dels vint-i-quatre ancians de l'apocalipsi, distribüits a cada banda del conjunt, els altres catorze configuren una mena de fris a la part inferior del timpà.
La munió de figures de la portalada dirigeixen, sense excepció, el cap vers Déu. Separant els registres, el mar de vidre com un glaç.
|
 |
|
|
El profeta Jeremies i Sant Pau al mainell |
L'arquitrau està decorat amb vuit rosetes que han estat interpretades com el foc infernal. Als brancals, en un costat hi ha Isaïes, que sosté un filacteri aon es llegeix Ecce virgo concepit (al·lusió a la concepció immaculada de Crist); mentre que a l'altre hi ha sant Pere amb les claus.
Al mainell, la representació estilitzada de dos lleons, simbòlics protectors de l'entrada del temple; i al seu intradós, Sant Pau i el profeta Jeremies. La decoració de les arquivoletes és de repertori, floral i geomètrica.
Als laterals, afegits posteriorment, trobem un seguit d'escenes que no presenten relació amb la temàtica del timpà. A l'est (dreta mirant frontalment): a les arcades: Anunciació, Visitació i Adoració dels Mags. al fris superior: caiguda dels ídols d'Heliòpolis, fugida a Egipte, Presentació al temple. A l'oest (esquerra): arcades: càstig de l'avarícia i la luxúria, escenes de l'infern i el ric Epuló. fris superior: paràbola de Llàtzer i el ric Epuló, càstigs de l'infern.
Característiques formals i estructurals: Alt relleu. Composició en tres registres horitzontals, separats per una sanefa en forma d’onades de mar. Les figures s’adapten al marc arquitectònic. Composició simètrica. Perspectiva jeràrquica. Horror vacui [por a la buidor]. Material: pedra. Exteriorment i damunt columnes, dos relleus representent Sant Benet, fundador de l'orde dels benedictins, i l'abat Roger, comandatari de l'ampliació de la façana sud, on es troba el pòrtic.
La composició és molt tancada i simètrica, centrada en el pantòcrator, centre de totes les mirades de les figures del timpà. El mestre utilitzà una perspectiva jeràrquica, amb absència de marc arquitectònic i paisatgístic. Hi ha un fort sentit del ritme marcat per la simetria de les figures, reforçat pel fet que les figures estan delimitades per una línia. Les figures dels suports verticals (brancals i mainell) estan estilitzades i presenten una sinuositat, un model després força imitat. . |
Detall del profeta Jeremies |
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ:
Les imatges de les esglésies tenien molt més afecte sobre els fidels que no pas les paraules dels capellans; per aixó el romànic va ser una forma artística que no dubtava en sacrificar el realisme per tal d'aconseguir un determinat efecte expressiu o per fer més entenedor el missatge que volia infondre. Per la seva temàtica, l'apocalipsi es revelà com uns del temes més eficaços. Al timpà de Sant Pere de Moissac hi ha representat amb força fidelitat el passatge 4,1-11 de l'apocalipsi de sant Joan, amb el mar de vidre el qual fa referència (que separa els diferents grups d'ancians i forma onades als extrems dels brancals) o a les rodes del foc.
La disposició jeràrquica dels personatges es relaciona directament amb els assumptes celestials, però també amb els humans, ja que en la subordinació de les figures secundàries a Crist hi ha una analogia amb els vincles entre el poble i el senyor feudal.
Aquesta obra va ser encarregada per l'Abat Durand, sobre el mandat que es va iniciar la restauració de l'abadia. El claustre i la portada es van dur a terme segons els designis l'abat Anquetil (1085-1115)
FUNCIÓ:
Per la seva forma i la seva funció, la portalada romànica, que també recorda els arcs de triomf romans, es el símbol de l'entrada al cel i a la casa de déu. Per aquest es decorava amb conjunts escultòrics dedicats a temes que recordaven a qui entrava en el recinte de l'església la importància del pas que estava apunt de fer.
Som davant una autèntica bíblia de pedra medieval, el timpà i els laterals posen imatges als temes religiosos. A l'epoca feudal, portaladas com aquesta, i en general les arts figuratives, servien per transmetre coneixements bíblics i religiosos a les masses analfabetes. Aquesta funció va decaure quan els gravats de les Biblia Pauperum i els llibres devocionals es van popularitzar. |
