| Datació i context històric i cultural:
Portalada de Sta. Maria de Ripoll
Autor: Tallers del Roselló
Cronologia: 1032 església, 1140-1160 la portalada.
Estil: romànic català
Tècnica: talla
Material: pedra
Datació: - 1150 - 1170 (Segona meitat del segle XII / mitjans segle XII / tercer quart de segle XII).
Context històric i cultural
- Societat estamental dividida entre privilegiats i no privilegiats. Relacions socials basades en el vassallatge i la servitud. - Sistema econòmic del feudalisme. - Primacia de l’Església. - Desenvolupament de les vies de pelegrinatge a redós de la veneració de les relíquies. - Període dels comtats catalans estructurats a l’entorn del casal de Barcelona. - Gran època dels monestirs i abadies: centres de coneixement. - Orde benedictina i l’abat Oliba amb les seves fundacions (monestir de Ripoll). Dependència posterior del monestir de Ripoll de Sant Víctor de Marsella. - Creació i expansió de l’orde del Císter. - Època d’esplendor de la Catalunya vella.
La portalada de Sta. Maria de Ripoll fou construïda en el moment de màxima esplendor del monestir, i es convertí en un dels conjunts escultòrics més rellevants de l'art romànic català.
ANÀLISI FORMAL
Compartimentació dels relleus: - Superposició de sis registres horitzontals sobre un sòcol. - Arquivoltes de mig punt al voltant d’una única porta al centre.
La disposició de la portalada recorda la d'un arc de triomf. Els temes estan distribuïts sobre els diversos registres, el sòcol i les arquivoltes. A la part central del primer registre hi ha el Pantocràtor, envoltat per quatre àngels dues figures del tetramorf i els ancians de l'Apocalipsi. Al registre immediatament inferior es troben l'altre parell d'imatges del tetramorf i els vint-i-dos benaventurats, que lloen a Crist.
A la dreta de l'observador i als registres tercer i quart s'hi poden veure escenes del llibre de l'êxode, mentre que a l'esquerra es veuen escenes del llibre dels Reis. A sota hi ha deu figures, entre les quals destaquen Déu, Moisès, el rei David i l'abat Oliba. Al darrer registre s'hi van esculpir felins i animals fantàstics. Al sòcol esquerre hi ha animals fantàstics mentre que al dret es veuen condemnats per haver comès algun pecat capital. A les arquivoltes de l'entrada s'hi distingeixen diversos motius decoratius.
ESTIL
Característiques estilístiques: - sembla inspirar-se en un arc de triomf romà per l’absència de timpà. - Escultura monumental. Subjecció a l’arquitectura. - Utilització de la perspectiva jeràrquica. - Cert horror vacui per la profusió i extensió decorativa i figurativa. - Influència de l’anomenada Bíblia de Ripoll.
La iconografia està basada en les il·lustracions de la Bíblia de Ripoll i la seva executació fou obra d'artesans dels tallers del Roselló, probablement influïts per altres tallers d'origen italià.
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
Tema bíblic amb la incorporació d’algunes sèries profanes a les arquivoltes i muntants.
Principals grups iconogràfics: - Programa iconogràfic de complexitat i debat historiogràfic encara obert.
- Principals grups temàtics amb la seva ubicació:
o Fris superior: Pantocràtor, part Tetramorf (Marc i Joan), part ancians Apocalipsi.
o Segon fris: part Tetramorf (Marc i Lluc), ancians Apocalipsi, profetes...
o Tercer i quart fris: l’Èxode i escenes del cicle dels Reis.
o Cinquè: 10 figures emmarcades per arcs de mig punt (Moisès, David...)
o Sisè: bestiari, animals fantàstics (Visions del llibre de Daniel). o Muntants: Sant Pere i Sant Pau. o Arquivoltes: signes zodiacals, històries de sant Pere i sant Pau, escenes de profetes, menologi (cicle dels mesos...), crist en majestat.
Funció: - Biblia pauperum: predicar davant les imatges / recordar les sagrades escriptures gràcies a les imatges. - Arc de triomf a Déu en majestat. (a més a més) Restauració del monestir per l’arquitecte Elias Rogent [influència en la seva pròpia creació arquitectònica. Portalada amb problemes de conservació i recent restauració. Segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf eregit a la glòria del cristianisme.
|
