El monestir de Sant Pere de Rodes encapçala l'estil autòcton de Catalunya que es caracteritza pel fet de ser la síntesi original d'una sèrie de corrents artístiques anteriors, com ara l'art carolingi, el pre-romànic i la pervivència de l'art romà.
Anàlisi formal:
- Elements de suport i soportats
Els pilars en forma de T i els contraforts són els elements de suport de l'església. Els pilars tenen tres tipus de columnes adossades: sobre un altíssim sòcol dos registres de columnes; i als laterals unes columnes adossades aguanten els arcs de mig punt que separen les naus. Les columnes adosades als pilars van ser aprofitades d'algun altre edifici de l'antiguitat romana. Aquestes tenen dues classes de capitells: els derivats del corinti clàssic i els de decoració geomètrica d'entrellaçat. Els elements suportats de l'edifici són la volta de canó, que està reforçada amb els arcs torals, i les voltes de quart de canó.
- Espai exterior i interior
El monestir de Sant Pere de Rodes és el més important dels que s'han mantingut en un estat acceptable a Catalunya. La distribució dels recintes s'origina entorn d'un claustre. En un costat de l'església hi ha el campanar, mentre que a l'altra hi ha el menjador i altres dependències. A més, una torre fortificada assegurava la defensa del monestir pel costat més vulnerable. La part més important és l'església, de planta de creu llatina, i amb tres naus. L'absis de la nau central té un deambulatori i a sota hi ha una cripta. A l'esquerra de la façana s'aixeca el campanar, del segle XII.
Estil:
Sant Pere de Rodes encapçala el que coneixem com a estil romànic català, que es va erigir com un estil propi ben diferenciat de l'art llombard. Uns trets característics del monestir que van tenir una forta incidència en l'estil romànic propiament català són: la planta de creu llatina amb tres naus, el tanssepte i els absis.
Contingut i significació:
La llegenda més antiga explica que, cap a l'any 600, uns clergues que fugien de Roma amb vaixell van desembarcar a la costa pensant que havien arribat a França. Els religiosos hi amagaren el cap i un braç de Sant Pere per deslliurar-los de la profanació.
Les primeres referències pròpiament històriques són de l'any 878. La independència del monestir tingué lloc en temps del noble Tassi, entre els anys 926 i el 944. Cap al 958 es va acabar la capçalera de l'església, on és fàcil apreciar trets mossàrabs. L'església fou consagrada per l'arquebisbe de Narbona Guifré l'any 1022.
Funció:
El monestir i l'església tenien una funció religiosa i de recolliment per als membres de l'orde benedictí i eren un punt de pelegrinatge per aconseguir indulgències de concessió papal. |
