ANÀLISI FORMAL
Els contorns de les figures són remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic l'artista utilitzà uns colors excepcionals i hi feu servir una gamma més intensa sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus , els verds clars, els grocs i els vermells.
COMPOSICIÓ
L'estructura compositiva es fa ressò de la trsdició de dividir l'absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l'Església.
La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d'una estructuració juxtaposada.
Els frescos de Sant Climent de Taüll són un exponent del punt àlgid del romànic català en bellesa i en tècnica. El dibuix acurat, l'us d'una gamma de colors inusualment brillants i l'exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea
Estil: Romànic
Característiques:
- Embalum rodó.
- Frontalitat [unifacialitat]
- Hieratisme; - Rostres esquemàtics.
- Característiques formals, compositives i tècniques de l’obra:
Característiques formals i compositives:
- Predomini del dibuix sobre el color, frontalitat, fort cromatisme de colors purs. Tractament de les figures de manera estereotipada: linealitat dels plecs, esquematisme.... Perspectiva jeràrquica. Fresc sec. del dibuix sobre el color. Contorns resseguits. Fons monocrom. Simetria en la distribució de les figures. Predomini del hieratisme, la frontalitat, l’antinaturalisme.
- Tècnica: Fresc sec.
- Significat i funció:
En el centre la Maiestas Domini, amb el llibre amb l’ inscripció . Ego sum lux mundi [Jo soc la llum del mon]. i les lletres alfa i omega [principi i fi]
Tetramorfos. Al seu voltant els quatre evangelistes amb els seus símbols : Joan/àliga; Mateu/àngel; Lluc/toro i Marc/lleó.
Una sanefa amb els noms de Maria i els sants dona pas al registre inferior. En la part superior hi ha la ma de Deu que beneeix i l’anyell, símbol de Crist mort i ressuscitat. Model literari: Text de la segona parusia, es a dir, segona vinguda de Crist al mon, narrada a l’Apocalipsi de Sant Joan.
Significat: Teofania, manifestació de la divinitat de Déu
Funció: Didàctica i religiosa |
 |
Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures.
El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.
El primer registre està dedicat al cel; el segon a l'Església i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l'absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós.
|
