Apol·lo i Dafne, de Gian Lorenzo Bernini

Cronologia:1622-1625.

Context històric i cultural: Triomf de la Reforma Catòlica. La reforma protestant o reforma luterana a Europa va dividir l'església entre catòlics i protestants, cosa que provocà més tard conflictes bèl·lics. La reacció de l'església per acabar amb la crisi eclesiàstica s'anomena la Contrareforma Paper dominant de l’església. Roma Sancta. Poder de les grans famílies: Borghese, Barberini. Els reis volen imposar el seu poder  i la burgesia ajuda als reis en contra de la noblesa i eclesiàstics que donen suport al Papa. Humanisme moralitzat. El model de l’antiguitat segueix vigent. Grans monarquies europees: a Espanya Felip IV, a Anglaterra, Carles I; Papat d’Urbà VIII, Barberini.

Fets culturals:Teoria heliocèntrica de Galileu. Literatura: a Itàlia, el poeta Marino; a Espanya: Lope de Vega y Luis de Góngora. Filosofia: Racionalisme de Descartes. Contrareforma catòlica. Corts catòliques versus Corts protestants. Art burgés versus art aristocràtic i d’església.

Estil: Barroc. Grans programes al·legòrics i simbòlics. Simbolisme i didactisme de la imatge. Horror vacui compositiu. Predomini de la corba sobre la línia recta. Nous temes burgesos: paisatge, natura morta, retrat de grup.

Característiques formals i estructurals: Composició dinàmica i helicoïdal, visible en la curvatura que pren l’anatomia de Dafne. Un sol bloc de marbre. Embalum rodo. Unifacialitat [un únic punt de vista (originalment dins una fornícula)]. Gran detallisme i expressivitat. Imatge de gran tensió i moviment l’expressivitat dels rostres i en la increïble diferenciació de les textures amb un mateix material que podem comparar en veure la representació de la suau pell de la jove Dafne (sensualitat) en contraposició amb la roca on es troba situada.

Els cabells de Dafne semblen moguts pel vent al detindre la nimfa de forma repentina, els peus comencen a arrelar-se al terra o la capa que flota d'Apol·lo, son elements de gran tècnica. A més, hi ha una gran expressivitat dels rostres (especialment la de Dafne), hi ha un focus important en els ulls on s'hi creen clarobscurs i també n'hi ha en altres àrees molt ben estudiades i meditades.

Tècnica: Talla.

Materials: Marbre amb diferents textures:aspres per representar les roques i el llorer, i summament suaus i polides per reforçar l’anatomia dels personatges.

Tema i iconografia: Segons Ovidi a les Metamorfosis, Eros enfadat amb Apol·lo perquè aquest havia fet burla de la seva perícia amb l’arc, va disparar al déu una sageta d’amor amb la punta d’or i a la nimfa Dafne una sageta de rebuig amb la punta de plom.

Apol·lo colpit d’amor per Dafne, va perseguir a la nimfa pels boscos fins que aquesta, acorralada, va demanar ajuda al seu pare el riu Peneu, que la va transformar en llorer (daphne en grec).

Apol·lo, obligat a renunciar a la jove, va teixir una corona de llorer amb les fulles de l’arbre i va decidir portar-la sempre amb ell per coronar els poetes i els militars victoriosos.