| Vigée - Lebrun: Autoretrat Cronologia: 1782  Estil: Barroc tardà, Rococó Tècnica: Oli sobre tela. 97.8 x 70.5 cm National Gallery Londres Context històric: Antic Règim: Monarquia absolutista. (Lluïs XV i Lluïs XVI) - S’està desenvolupant la Il·lustració  (Rousseau, Montesquieu, Voltaire, ...), crítica a l’Absolutisme i serviran de base a les revolucions burgeses. - Època d’intensos conflictes socials. (pre-revolucionària) - Mecenes   d’art:   aristocràcia   i   burgesia   enriquida.   Es   reuneixen   en   els   Salons   per debatre   sobre   art,   literatura,   música. Les dones són  sovint les organitzadores d’aquests salons, mostra  el seu nou  paper a la societat.  
                  
                    |  | Anàlisi formal:  Línies   primes   en  els detalls i pinzellades ràpides  que   provoquen  que  els contorns  s’esfumin.  Destacant així  un  predomi ni del  color  sobre la  línea Colors   majoritàriament   difuminats. Trobem un predomini de  colors vius al  barret   i  a  la  part  superior   de   la  pintura  colors   vius.   En  canvi  a  la  part inferior  del  quadre  hi  ha   un  predomini  de  colors  freds   i   foscos  com  ara  els marrons, negres i el del vestit degut  a la  foscor  que  provoca l’ ombra. La   pintora  ha  utilitzat   la  tècnica   del  clarobscur.  Hi   ha  un  gran  efecte de   llum   que  resideix  en  dos  llums  diferents;  la  llum  ordinària  del  dia  i  la brillantor   del sol.  La llum  natural entra que per  l’esquerra,  il·lumina unes parts, com  ara   la pell del pit i una part de la  cara i  en deixa   d’altres    en  la  foscor   per tal  de  destacar  els elements importants de  la composició. El barret d’ala  ampla li  permet  treballar  en els efectes  de la  llum  i de  l’ombra  en la  cara. Els  efectes de  profunditat, perspectiva  i volum  s’aconsegueixen  amb contrastos  de  llum  i tonalitats de color  i l’ús de  la  perspectiva aèria. Hi ha una   certa    dinàmica amb el   predominin les    línies corbes obertes. Per tant la  composició és oberta, és a dir, els elements no estan 
                        continguts  en la seva  totalitat  en  el  quadre i hi  ha  una  sensació   d’espai  
                        il·limitat.  Vigée Le Brun s’autoretrata amb la Paleta i els  pinzells a la ma,  
                        mirant  cap a l’espectador, com si estigues oferint els seus serveis. 
                        A  més a més, és una composició asimètrica degut a la postura de la noia  
                        del  cos de la noia que està girat cap a un costat. 
                        Aquesta  composició també és centrífuga, això és dona a partir de diagonals  
                        i  de   la  visió  en   profunditat.  La  figura   es  disposa  en  composicions   que  
                    s’estenen  de forma contínua cap al fons, amb predomini d’escorços. |  
                    |   
 | Significat: Aquesta obra mostra a l'artista fent un retrat de si mateixa. Evidentment és un gran acte de valentia tenint en compte que en aquesta època, on el més noble que podia fer una dona, segons l'art de David, era matar-se, no era normal que hi hagués artistes dones, i molt menys tan importants com ho va ser Le Brun qui era la protegida i retratista de la Reina. Ella trenca diversos paradigmes amb aquesta obra que va generar polèmica a causa de rumors envoltant a l'artista, però la seva encara amb la polèmica concernint la pintura va tenir un gran èxit entre els seus contemporanis. L'autoretrat d'Elisabeth Le Brun va ser inspirada, confirmat per l'artista, en la pintura del Barret de Palla de Paul Rubens. Encara així en el retrat de Le Brun es mostra una imatge d'una dona més valenta, demostrant la seva paleta i veient directe a l'espectador de front, demostra amb aquesta postura la seva confiança, intel·ligència i fins i tot la seva espontaneïtat.  Es mostra natural sense necessitat de res més que el que ella és. En aquesta pintura, a diferència de moltes contemporànies, no busca mostrar el cos de la dona, sinó que expressa que per a poder apreciar a la dona has d'apreciar-la totalment, no sols físicament. Elisabeth esmenta la seva obra com una cosa impressionant, que atreu a la mirada i causa exclamació, plaer i admiració. Cadascuna d'aquestes qualitats que va esmentar es compleixen amb aquesta magnífica imatge de l'artista. |  Reivindicació d’igualtat de sexes:  - És una dona pintora.  - Dificultat de les dones d’accedir als gèneres pictòrics majors. Poden citar altres exemples anteriors: Ende, Artemisia Gentileschi, Sofonisba Anguisola, Clara Peeters.  - Es retrata amb els estris característics de l’autoretrat dels pintors: paleta i pinzell.  - Mira de manera directa envers l’espectador.  - Porta robes que denoten una situació social elevada.  - Sabem que arribà a ser pintora de cort.   |  |