Anàlisi formal:

Línies primes en els detalls i pinzellades ràpides que provoquen que els contorns s’esfumin. Destacant així un predomi ni del color sobre la línea

Colors majoritàriament difuminats. Trobem un predomini de colors vius al barret i a la part superior de la pintura colors vius. En canvi a la part inferior del quadre hi ha un predomini de colors freds i foscos com ara els marrons, negres i el del vestit degut a la foscor que provoca l’ ombra.

La pintora ha utilitzat la tècnica del clarobscur. Hi ha un gran efecte de llum que resideix en dos llums diferents; la llum ordinària del dia i la brillantor del sol. La llum natural entra que per l’esquerra, il·lumina unes parts, com ara la pell del pit i una part de la cara i en deixa d’altres en la foscor per tal de destacar els elements importants de la composició. El barret d’ala ampla li permet treballar en els efectes de la llum i de l’ombra en la cara. Els efectes de profunditat, perspectiva i volum s’aconsegueixen amb contrastos de llum i tonalitats de color i l’ús de la perspectiva aèria.

Hi ha una   certa   dinàmica amb el   predominin les   línies corbes obertes. Per tant la composició és oberta, és a dir, els elements no estan continguts en la seva  totalitat  en  el  quadre i hi  ha  una  sensació  d’espai il·limitat. Vigée Le Brun s’autoretrata amb la Paleta i els pinzells a la ma, mirant cap a l’espectador, com si estigues oferint els seus serveis. A més a més, és una composició asimètrica degut a la postura de la noia del cos de la noia que està girat cap a un costat. Aquesta composició també és centrífuga, això és dona a partir de diagonals i  de  la  visió  en  profunditat.  La  figura  es disposa  en  composicions  que s’estenen de forma contínua cap al fons, amb predomini d’escorços.

Significat:

Aquesta obra mostra a l'artista fent un retrat de si mateixa. Evidentment és un gran acte de valentia tenint en compte que en aquesta època, on el més noble que podia fer una dona, segons l'art de David, era matar-se, no era normal que hi hagués artistes dones, i molt menys tan importants com ho va ser Le Brun qui era la protegida i retratista de la Reina. Ella trenca diversos paradigmes amb aquesta obra que va generar polèmica a causa de rumors envoltant a l'artista, però la seva encara amb la polèmica concernint la pintura va tenir un gran èxit entre els seus contemporanis.

L'autoretrat d'Elisabeth Le Brun va ser inspirada, confirmat per l'artista, en la pintura del Barret de Palla de Paul Rubens. Encara així en el retrat de Le Brun es mostra una imatge d'una dona més valenta, demostrant la seva paleta i veient directe a l'espectador de front, demostra amb aquesta postura la seva confiança, intel·ligència i fins i tot la seva espontaneïtat.

Es mostra natural sense necessitat de res més que el que ella és. En aquesta pintura, a diferència de moltes contemporànies, no busca mostrar el cos de la dona, sinó que expressa que per a poder apreciar a la dona has d'apreciar-la totalment, no sols físicament. Elisabeth esmenta la seva obra com una cosa impressionant, que atreu a la mirada i causa exclamació, plaer i admiració. Cadascuna d'aquestes qualitats que va esmentar es compleixen amb aquesta magnífica imatge de l'artista.