Cronologia: 1656. Segle XVII

Context històric i cultural:

• El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica – seguidora de la Contrareforma- i l’Europa protestant. La separació de part dels Països Baixos de la Monarquia Hispànica i la seva aproximació a la Gran Bretanya van produir una Europa enfrontada políticament entre les monarquies catòliques- que es van adequar en gran mesura a les directrius del Papat - i les protestants. Va ser un segle d’enfrontaments constants amb la guerra dels 30 anys i les seves seqüeles.

• Amb els Àustria a la monarquia hispànica va començar un període de decadència política, social i econòmica que, curiosament, no es va veure reflectit en el món artístic ni en les lletres ( “Siglo de oro” ) ni en les arts.

• Regnat de Felip IV (1621- 1665). A França minoria d’edat de Lluís XIV. A Roma: Inici papat de Alexandre VII. Guerra de Secessió de Catalunya.... Espanya, juntament amb el regne de Portugal, consolidarà la colonització del Nou Món i continuarà dominant Flandes, Nàpols i la Llombardia.

• Els Estats Pontificis gaudiran d’una bonança política (superat el Sacco del segle anterior) i això tindrà conseqüències en l’auge de totes les manifestacions artístiques. Poder de la Inquisició. Art religiós versus art mitològic. Ideologia contrareformista. Poder de la Roma papal.

• Defensa de la teoria heliocèntrica: El sol centre de l’Univers, per Galileu Galilei. Literatura: Baltasar Gracián (El Criticón). Calderón de la Barca, Moliere...

Estil: Barroc:

Característiques: Tendència artística desenvolupada als segles XVII i bona part del XVIII. Art al servei de l’església i les monarquies catòliques. Integració de les arts. Teatralitat [theatrum sacrum]. Art burges versus art religiós. Simbolisme i didactisme de la imatge. Horror vacui compositiu. Predomini de la corba sobre la línia recta. Nous temes burgesos: paisatge, natura morta, retrat de grup.....

Característiques formals: Predomini del color sobre el dibuix (formes obertes). Pinzellada llarga i fluïda combinada amb una altra de curta i precisa. Gran riquesa cromàtica amb ocres, gamma de blaus, vermells, grisos...

Característiques compositives: Composició oberta o centrífuga; Línia de l’horitzó mitjà. L’escena se situa en la part de baix del quadre ocupant la meitat de la superfície el que confereix al perspectiva aèria. Sàvia captació lumínica amb zones il·luminades que reforçant els personatges principals i d’altres de fosques amb la mateixa intenció de potenciar el que es principal en la composició.

Expressió de la tridimensionalitat com a essència de la pintura. Va dir Luca Giordano al Rei Carles II, al veure-la: Ah Señor, esto es la teologia de la pintura.

Tècnica i suport: oli sobre tela.

Tema: Inicialment aquesta tela constava en els inventaris reials com El quadre de la família; però l’any 1843 el pintor Madrazo la va batejar amb el nom de Les Menines, paraula d’origen portuguès que significa “dama d’honor”.

Significat:

- La sala on es desenvolupa l’acció es a l’antic Alcàsser dels Àustries, a Madrid, el qual es va cremar més endavant. Era una de les cambres del príncep Baltasar Carlos, que Velázquez utilitzava com a taller. Diferents interpretacion, una de les més acceptades és la que diu que la infanta Margarita i el seu seguici irromp a l’estudi de Velázquez mentre aquest pintava la parella reial, que apareix al mirall del fons. Però segons la reconstrucció de les perspectives, el mirall podria reflectir la tela que està pintant, llavors hauríem de saber a qui miren el pintor i la resta de personatges.

- En el centre l’Infanta Margarida amb les menines Maria Agustina de Sarmiento a l’esquerra i Isabel de Velasco a la dreta. També apareixen els nans, col·lectiu que Velázquez pinta amb gran dignitat, Mari Bárbola i Nicolasito Pertusato amb el seu peu damunt d’un tranquil mastí.

Una altra interpretació diu que els que irrompen en l’estudi del pintor són els reis, i la infanta i el seguici ja eren allà, contemplant el treball de Velázquez. Aquesta es basa en els gests i les mirades dels personatges, com també en el fet que el pintor sembla interrompre la seva tasca en adonar-se de l’entrada els reis. La infanta, observant el nan com molesta al gos, gira els ulls per observar els seus pares entrant a l’estudi. Isabel de Velasco s’ha adonat de l’entrada dels reis i comença a fer una reverència. També la nana Maribàrbola els ha vist.

- En un segon pla a la dreta hi ha representades dempeus Marcela de Ulloa, serventa de les dames de la reina i Diego Ruiz de Azcona, un guardadames.

- Al fons a l’obertura de la porta, hi ha José Nieto Velázquez, aposentador de palau. Al seu costat, i reflectits en el mirall els rostres del rei Felip IV i la seva esposa Mariana d’Austria.

- Al·legat del pintor a favor de la noblesa de la pintura, d’aquí el seu autoretrat.

- A l’esquerra apareix el pintor amb la creu de l’ordre de Santiago.

- Penjades a la paret dues obres Pal·les Atenea i Aracne de Rubens i Apol·lo i Màrsies de Jordaens

També s'han interpretat alguns personatges des d'un punt de vista al·legòric; així, la nana Mari Bárbola té una bossa de monedes a les mans, element incongruent llevat que simbolitzés la cobdícia. El nan Nicolasito Pertusato, que molesta alg os, seria el Mal, importunant a la Fidelitat. Encara que aquesta interpretació sembli molt atrevida, és cert que el mal apareix en els tractats d'iconografia com un personatge vestit de vermell, i el gos és símbol de fidelitat i d'alerta davant els perills. La creu de Santiago va ser afegida al quadre l’any 1659 quan li va ser concedida.

Funció: Retrat d’ús privat. Col·leccions reals. El quadre va ser penjat al despatx d’estiu del rei Felip IV, on només ell tenia accés, fet que indica el valor privat i familiar que tenia aquesta obra pel monarca.

Influències: Models de Velázquez foren els pintors del Renaixement italià, sobretot els venecians, així com el naturalisme de Caravaggio. També l’influí el seu contemporani Rubens. El seu estil però acabà sent completament singular i personal. Se’l considera una de les figures principals del Barroc. Las Meninas estan clarament influïdes en la seva composició per l’obra: Matrimoni Arnolfini de Van Eyck (1434). El mirall reflecteix allò que no és dins la tela. El gos, símbol de fidelitat, en primer pla. Goya fou un dels seus principals admiradors, l’obra del qual va estudiar en les col·leccions reials. La família de Carles IV (1800) s’inspirà en Las Meninas. Els impressionistes també valoraren la modernitat de l’obra de Velázquez. Manet el qualificà com a“pintor dels pintors”, o “el pintor per excel·lència. Al segle XX l’obra de Velázquez va ser motiu de reflexió i reinterpretació per a molts artistes. Las Meninas i La infanta Margarita, de Picasso (1959), són algunes de les moltes versions d’aquest quadre fetes per l’artista malagueny.

L'espai vuit