Característiques formals i compositives: Retrat gremial. Rembrandt , però, rebutja aquest esquema i subordina el rang individual dels personatges a l’acció, fent que les figures es presentin apinyades de forma piramidal al voltant del cadàver. Amb això dinamitza la composició i ofereix una sensació més intensa de realisme, un aspecte que va ajudar a la modernització del gènere.
Aquest realisme també s’observa en els retrats individualitzats de cadascuna de les figures. Rembrandt aconsegueix representar en els rostres, amb gran habilitat, expressions de sorpresa, d’entusiasme i d’atenció.
Composició piramidal. Composició tancada encerclada per un oval format per els dos personatges de l’angle inferior esquerra i el llibre de l’angle inferior dret..
Composició unitària i profunda.
Llum artificial que il·lumina amb força el cos del difunt. Utilització del clarobscur, per mitjà del qual el pintor holandès perfila amb nitidesa els contorns de les figures a partir d’un feix de llum, potent i artificiós, que entra per l’esquerra de la tela.
Aquest focus il·lumina el cadàver, situat el centre de l’esquena, i deixa en penombra la resta de la pintura. El negre es converteix així en el color principal de l’escena, contrastat intensament pels punt il·luminats i per la blancor dels colls dels vestits dels personatges. Perspectiva aèria.
Predomini del color sobre el dibuix. Línea de l’horitzó alta. Formes obertes. |
