Característiques materials, estructurals i formals:

- Materials constructius: maó i estuc.

- Planta de l’església el·líptica en sentit longitudinal respecte l’entrada.

- Base geomètrica a partir de la combinació de dos triangles, que generen un rombe.

- Mur ondulant: seccions còncaves i convexes.

- Utilització d’un ordre gegant de columnes a l’interior, distribuït en seccions de quatre.

- Volta el·líptica amb cassetons geomètrics que s’empetiteixen (perspectiva forçada).

- Predomini de l’interior blanc. - Espai diàfan. d) Expliqueu la tipologia, el significat i la funció d’aquesta obra.

Tipologia i funció: religiosa i monàstica. Lloc de culte i pregària. Actualment se’n manté l’ús.

Significat:

- Església dedicada a sant Carles Borromeu.

- Projecte construït per l’orde espanyol de frares trinitaris descalços, recentment establert a Roma. Orde auster dedicat a recaptar fons per a l’alliberament de captius en mans de sarraïns. La manca de decoració i de materials nobles en la seva construcció és significativa dels vots de pobresa de la comunitat.

- Es troba en un punt cèntric del nou eixample de Roma: intersecció de dues importants vies en la confluència de les quals es disposen quatre fonts que donen nom al lloc. Forta repercussió del llenguatge de Borromini en l’arquitecte i matemàtic Guarino Guarini i en l’arquitectura centreeuropea de finals del XVII i XVIII.