- Recerca del volum i del moviment a través del tractament de la roba de la figura femenina.
- Gesticulació de les figures teatral, expressiva, ampla.
- Recerca de valors escenogràfics, teatrals, en tot el conjunt.
- Intervenció de la llum natural a través d’una finestra amagada a l’interior de l’edícula marmòria de l’altar.
- Naturalisme en el retrat del personatges asseguts a les fingides llotges laterals.
- Aplicació de la perspectiva lineal en els relleus de les parets laterals.
Composició. Està formada per diagonals que creguin que creguin un efecte molt dinàmic.
Les diagonals serien d'una banda el cos de la santa i per una altra el dard de l'àngel dirigit cap al cor de la santa.
La levitació sobre el núvol i el vol de les vestidures i la suspensió volàtil de l'àngel creen un efecte d'inestabilitat .
La llum és molt efectista ja que inunda tot el grup insinuant la presència divina.
També crea la llum efectes de lluentor i clarooscuro en l'hàbit, el núvol.
Però a més per a ressaltar la presència divina Bernini realitza uns llamps daurats.
El ritme és dinàmic . El cos amb plecs agitats i superfície rugosa de l'hàbit transmet la sensació del moviment de l'agitació i de la levitació , amb excepció de mans i peus que cauen inerts
A més un altre aspecte del moviment és que els nostres ulls segueixen des de la fletxa fins al cor de la santa.
Expressió: . L'èxtasi és una experiència única que porta a l'abandó amb els ulls tancats, boca entreoberta , desmai A això afegeix Bernini la sensació descrita per la Santa d'una mescla en el seu rostre de dolor i goig.
Tot el cos i hàbits de la santa semblen estar en moviment pel seu estat d'èxtasi, no obstant això l'àngel està representat amb els plecs llisos i una expressió serena i amb lleu somriure.
Tema:
- Èxtasi de santa Teresa de Jesús.
- Tema místic: un àngel amb una fletxa d’or amb flames travessa el cor de santa Teresa, acció que li causa plaer i dolor alhora.
- Extret de l’obra literària de l’autora: Vida (1567).
- Fundadora de les carmelites descalces provinent d’Àvila i canonitzada en temps de la Contrareforma (1614 i 1622).
Significat. Clarament contrarreformista ja que si els protestants rebutgen el culte als sants, l'església de Roma fa tot el contrari canonitzar a persones que fomenten la fe catòlica o defensin al papat. En aquest sentit es canonitza a Teresa de Jesús mística i cofundadora juntament amb Sant Joan de la Creu ( beat en 1639 i sant en 1727) de l'orde dels Carmelites Descalços. També es canonitza en el mateix any que Teresa de Jesús en 1622 a Ignasi de Loyola fundador de l'orde dels Jesuïtes que es posa al servei del Papat
Funció:
- Espai de pregària.
- Capella funerària del cardenal Cornaro.
- Propaganda d’un cardenal d’origen venecià a Roma.
- Reivindicació del concepte de santedat i de la possibilitat d’adquirir-la.
- La santedat com un model de comportament.
|