Plaça de Sant Pere del Vaticà, de Gian Lorenzo Bernini

Context cronològic, històric i cultural:

Cronologia: 1656-1667

El context històric del segle XVII va estar determinat per la depressió que va començar a l'entorn del 1640 i va tocar fons a la dècada de 1670-80. Només es pot parlar a Anglaterra d'una certa revolució agrícola que posarà les bases de la revolució industrial del segle XVIII. El mercantilisme, més que una teoria, va ser una aventura que buscava l'enriquiment d'unes nacions a costa de l'empobriment de les altres. A la llarga, va significar l’enfonsament de les monarquies, que van haver de pagar un deute cada cop més car per les seves creixents despeses de luxe i de cort.

Culturalment, fou una època de grans pensadors i científics: Galileu Galilei, Torricelli, Newton, Kepler, Bacon, Descartes. Es van posar les bases d’importants teories (racionalisme, empirisme, teoria heliocèntrica...) i grans descobriments (gravitació universal, circulació de la sang...) La Pau de Westfàlia, el 1648, va significar l’acceptació de l’equilibri de poders per frenar el desgast econòmic i polític. Fou la Contrareforma dels països catòlics la que, amb el Concili de Trento del 1563 i la Companyia de Jesús, van donar contingut ideològic al Barroc. A Roma, Alexandre VII Chigi; a Espanya, fi del regnat de Felip IV; a França, Lluís XIV.

Estil: Barroc

Descripció: Aquesta plaça és una obra mestra no solament pel valor artístic sinó perquè el projecte de Bernini va aconseguir resoldre nombrosos i molt diversos problemes: S’havia d’ajustar al protocol cerimonial de la cort pontifícia: havia d’acollir a un gran nombre de pelegrins i era imprescindible que permetés una visió perfecta del papa per part dels fidels. S’havia de projectar la plaça tenint en compte els desnivells del terreny. Era imprescindible que facilités l’accés als palaus papals que ja eren construïts al nord-est. La forma de la plaça havia de tenir una significació especial ja que era el símbol de la seu de l’Església cristiana. El tipus de construcció que s’escollís havia de delimitar el traçat de la plaça i tancar l’espai de manera que fos prou elevada per crear un àrea independent i prou baixa per no afectar la visió de la basílica i de les finestres del palaus. Júlia López Valera L’obelisc egipci que el Papa Sixte V havia situat davant de l’eix de la basílica havia de ser el punt central de la nova plaça.

La plaça s’estructura en dos espais, un de trapezoïdal, l’anomenada piazza recta i un d’el·líptic, la piazza obliqua. Després de presentar diversos projectes Bernini creà a la piazza obliqua una columnata d’ordre dòric amb entaulament jònic coronada per una balustrada amb 140 imatges, en l’eix de les columnes, de sants i màrtirs de la església. La genialitat de Bernini està en la curvatura d’aquesta columnata que aparentment es basa en l’el·lipse, una forma més dinàmica que el cercle, però que en realitat està formada per dues mitges circumferències els centres de les quals són separats per un espai de 50 m. 

Planta: Planta oval o el·líptica i trapezoïdal invertida

Ordre arquitectònic: Columnes i entaulament, Ordre dòric i Ordre jònic. La columnata separa les columnes del centre i utilitza no només columnes sinó també pilastres.

Significat: La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de l’Església “que abracen als catòlics per a reforçar la seva creença; als heretges per a reunir-los amb l’església i als ateus per a il·luminar-los amb la veritable fe”. Les imatges que coronen la columnata i la façana de la basílica simbolitzen el triomf de l’Església. Funció: La funció de la plaça és la d’acollir el màxim nombre de fidels, alhora que resoldre la poca alçada de la façana. El passadís central del bosc de columnes servia d’aixopluc en dies de pluja en les celebracions de processons, en especial el dia del Corpus. Mitjançant l’escenografia pròpia de l’esperit barroc, Bernini pretenia provocar emocions en el fidel amb una visió àmplia i a la vegada solemne. Aconsegueix guanyar espai per al culte, permetre la visibilitat de les estances vaticanes i la Loggia de les benediccions a més de crear una perspectiva il·lusionista.