Al·legoria de la pintura, de Jan Vermeer
Context cronològic, històric i cultural corresponent:
Cronologia: 1666-1668
Context: Separació oficial de les províncies del nord [l’actual Holanda] de Flandes de la Corona espanyola l’any 1648. Poder de la burgesia comercial holandesa. Amsterdam port de l’Atlàntic en detriment d’Anvers. Monarquia parlamentaria a Holanda sota el regnat de la casa d’Orange. Religió protestant. A França monarquia absolutista de Lluís XIV. A Espanya regnat de Carles II, darrer monarca de la casa d’Àustria. A Roma: papat d’Alexandre VII Chigi. E
Estil de l’obra barroc.
Característiques formals: Tècnicament, Vermeer utilitza pinzellades diferents, gruixudes en els cortinatges, cadires i llum, i més diluïdes a la resta del quadre. Els colors utilitzats són el groc llimona, el blau, el gris perla, el negre i el blanc que, barrejant-se, creen una atmosfera intimista. Característiques compositives: El quadre, a nivell compositiu es divideix en tres parts, seguint les proporcions de la “secció àuria”.
D’esquerra a dreta, el primer tram està presidit per l’ampli cortinatge i la taula; al centre veiem la imatge de la model, i a la dreta, la del pintor. El pintor situa el “punt de fuga” sota de la mà dreta de la model, aconseguint, així, que la mirada de l’espectador s’adreci a la figura femenina. Vermeer ens ofereix una composició que individualitza les figures i els objectes [composició no unitària], encara que, a través de la llum, les unifica. La llum il·lumina l’estança des d’una finestra que no veiem, però que intuïm. En el seu conjunt, l’escena és d’una gran teatralitat, però a la manera d’un teatre sense públic, on l’espectador es converteix en “voyeur”, és a dir en algú que mira sense ser vist. En aquest sentit, es pot dir que el diàleg es converteix en monòleg, en la mida en que els personatges representats són aliens a la realitat de ser vistos.
Tècnica: oli sobre tela.
Tema, el significat i la funció:
- Temàtica: El quadre representa el tema del pintor i la model a l’estudi del pintor.
- Iconografia: A nivell iconogràfic, identifiquem la figura femenina com a Clio, musa de la Història. Vermeer segueix la descripció de Cesare Ripa en el seu tractat Iconologia, que descriu Clio com una dona amb el llibre de la Història de Tucídides en una mà, una trompeta a l’altra i coronada de llorer.
El significat del conjunt és clar: vol representar el desig del pintor d’assolir la fama i la glòria i de perpetuar-se en el llibre de la Història.
Al fons del quadre es veu un mapa dels Països Baixos, que s’ha identificat amb el mapa de Claes Jansz Vischer, amb les disset províncies sota la dominació espanyola, abans del Tractat de Münster (1648), el tractat que atorgà la independència a Holanda. Si a això hi afegim l’àguila bicèfala dels Habsburg i el vestit del pintor a la moda borgonyona del segle XVI, podem concloure que el pintor fa un homenatge a la monarquia en el seu interès de ser pintor d’un rei abans que d’un burgès adinerat.
Tanmateix el vestit, el mapa i la llum els trobem en altres obres de pintors holandesos i del mateix Vermeer, cosa que dificulta la veracitat d’aquesta interpretació. Sobre la taula veiem una màscara i un llibre obert que poden ser entesos de diferent manera.
La màscara com a símbol de la imitació, és a dir, de la pintura, en referència a l’escultura o a la màscara teatral de Talia; el llibre, com un llibre de traces arquitectòniques o com a partitura musical.
|
 |
- Significat: El significat del quadre pot ser referit a la pintura com a paragone, és a dir, en comparació amb les altres arts, esdevé superior; com un homenatge a les Belles Arts o com a homenatge a les arts en general, incloent-hi teatre i música.
- Funció: Finalment, com bé afirma Svetlana Alpers quan defineix la pintura holandesa com l’art de descriure, podem concloure que el quadre pretén, imitant el més quotidià, crear una nova realitat a mig camí entre el món físic –taller del pintor– i el metafísic: el quadre.
