| 
         Pintura renaixentista Rafael Sanzio: L’escola d’Atenes
 
 
          
            | 
 |  
            | 
              Cronologia:1510-1511. Context: Poder polític i cultural de la Roma papal. Papa  Mèdici, Juli II. Humanisme. A Espanya continuïtat en les arts de la tradició gòtica.  Regència de Ferran d’Aragó. Paper repressor de la Inquisició. Cultura antropocèntrica. Humanisme.  Temàtiques: mitologia, retrat, religió, al·legoria... A nivell pictòric Simetria, Perspectiva geomètrica. Formes dibujistiques.  • A començaments del segle XVI, la ciutat de Roma havia pres el relleu a  Florència com a nucli principal de consolidació i difusió del Renaixement.   • Els papes s’havien convertit en els principals mecenes i promotors artístics.   • Papat de Juli II de la família Della Rovere (1503-1513).  - Ambient de prosperitat fins al saqueig de la ciutat per les tropes de  Carles V.  Art:  -  Període de l’alt renaixement o del renaixement madur.   • Estada de Bramante a Roma:  - Tempietto de San Pietro in Montorio sota la comitència del Reis  Catòlics.  - Projecte de la basílica de Sant Pere, antiga basílica Constantiniana.   • Encàrrec a Miquel Àngel del sostre de la Capella Sixtina.  Política:   • Constitució de la Lliga Santa [Estats pontificis, Espanya, Venècia,  Anglaterra, Suïssa i l’emperador Maximilià] contra França |  
            |  |  |  
            | Estil: Renaixement.  Característiques: Predomini del dibuix amb el qual el pintor perfila tots i cadascun  dels detalls i les cares dels personatges. Disposició dels diferents grups de  personatges de manera simètrica, deixant un espai central buit, en el que  apareixen els dos protagonistes principals. Perspectiva lineal. Composició  tancada. Composició no unitària amb la individualització de personatges i grups.  Marcat dinamisme, aconseguit a través de la perfecta captació dels gestos,  expressions i moviments de les figures.  Tècnica: Pintura al fresc  |  | 
    
      | 
 
 Tema i Significat: El pintor italià presenta un complex programa iconogràfic en el  que apareixen els més importants representants de les arts liberals, la filosofia i les  ciències, com metàfora de l'esperit cultural del Renaixement. Disposats en  diferents grups, tots els personatges se situen al voltant dels dos grans filòsofs de  l'antiguitat clàssica: Plató -amb la cara de Leonardo da Vinci- i Aristòtil. El primer,  representant de l'idealisme, sosté el seu llibre Timeus, mentre aixeca un dit al cel.  Aristòtil, representant del realisme, sosté en el seu braç un exemplar de la seva  Ètica, mentre torna la palma de la seva mà cap a terra. Paral·lelament, també es  troben representats molts altres filòsofs i savis, en els que s'ha volgut llegir la  representació de les sets arts liberals: Gramàtica, Retòrica, Dialèctica, Geometria,  Aritmètica, Astronomia i Música.  Així, cal citar a Sòcrates, situat d'esquenes a la  dreta de Plató amb un vestit verd; Pitàgores, assegut a l'extrem inferior esquerre  llegint un llibre; Heràclit -amb els trets facials de Miguel Àngel-, assegut pensatiu  en la part baixa de l'escala; Euclides, que mesura amb un compàs al costat dels  seus deixebles en l'angle inferior dret, o Zoroastre i Ptolomeu, amb l'esfera celeste  i el globus terraqüi respectivament. Rafael s’autoretrata amb un barret negre mirant  a l'espectador a l'extrem inferior dret. Funció: Decorar les estances papals i  refermar els valors de la cultura i la ciència.    |