Autor: Donato di Angelo Bramante (1444-1514) va marcar la transició entre els dos segles. Va treballar a Florència i posteriorment a Milà, on va realitzar l’església de Sta. Mª de la Gràcia i la de Sant Sàtir, entre d’altres obres. Quan es va traslladar a Roma va canviar el seu estil, època en què va construir el temple de San Pere in Montorio. Cal destacar la seva obra més important, l’església de San Pere del Vaticà.

Cronologia: 1502

Context històric: Lluites del papat. Humanisme. Reis Catòlics. Posteriors lluites a Europa entre Carles V i Francesc I.

Estil: Renaixement.

Característiques: Antropocentrisme. Planta centralitzada. Humanisme. Classicisme versus anticlassicisme.

Estructura:

Planta circular amb una escalinata que rodeja el peristil de setze columnes d’ordre toscà amb entaulament format per arquitrau, fris amb imatges referides al martiri de Sant Pere, i cornisa.

La planta és de simetria central, i ja havia estat utilitzada en l'antiguitat en els monuments funeraris, en els temples de Vesta i en els Tholos grecs, en determinats enterraments romans i en els martyria paleocristians. La idea doncs no és del tot original de Bramante, possiblement coneix els desenvolupaments i experiments de Leonardo sobre plantes radials. Un cos central en forma de nínxols del que es projecten cap a l'exterior línies que toquen les columnes del peristil, la colummata exterior i els nínxols en forma de capelles que envolten a les columnes. El resultat seria una estuctura radial de totes les formes i espais des del centre cap a fora, com els cristalls de neu, les rosasses gòtiques o els pètals de les flors.

Damunt col·loca setze columnes de dòric toscà (base ática, amb plint, fust llis, collarí i capitell amb equí i àbac) sobre el qual descansa un entaulament circular amb arquitrau, fris amb tríglifs, mètopes amb símbols religiosos, i una cornisa, tot això coronat per una balustrada, que configura el segon pis.

En el pis superior una balustrada encercla un tambor amb una successió de finestres obertes i fornícules, sobre el que s’aixeca una cúpula de mitja esfera rematada per una creu. El seu interior es una cel·la circular amb pilastres adossades sobre una cripta on es suposa es va alçar la creu del martiri de Sant Pere.

El conjunt es completa amb un tambor, en el qual s'alternen les fornícules, amb capelles rectangulars, i una cúpula semiesfèrica, amb els nervis amb prou feines insinuats. D'aquesta manera conjuga harmònicament els elements arquitrabats i els elements coberts per volta de l'arquitectura romana, en un tipus d'art que no era simplement imitatiu, sinó que adopta aquest llenguatge per obtenir solucions apropiades per a la seva època.

La cella presenta un mur exterior articulat per mitjà de nínxols amb rematada semicircular, de petxina venera, que alternen amb obertures adintelades. Nínxols i obertures se separen per pilastres, cadascuna d'elles es correspon amb una de les columnes del pòrtic. Aquesta articulació es disposa rítmicament, partint de l'existència de quatre portes en els extrems dels dos eixos del cercle que es creuen perpendicularment a manera de cardo i decumanus; cada drap de mur situat entre les dues portes s'organitza al seu torn mitjançant un va-finestra central flanquejat per dos nínxols.

S'empra en la seva construcció el travertí i el marbre, tots dos de tradició clàssica romana, sobre un basament circular format per tres graons circulars que li proporcionen certa perspectiva.

Materials: Pedra, marbre i granit.

Significació: Finançada pels Reis Catòlics a la zona espanyola de Roma, per tal de commemorar el martiri de sant Pere. Simbolitza la fundació de l’església. Es creu que es on va ser crucificat el Sant

Iconografia: En el fris imatges amb instrument del martiri i amb objectes de la litúrgia cristiana. La forma circular es el símbol platònic que Marsilio Ficino relaciona amb la figura còsmica de Deu.

Funció: Commemorativa.

Sant Pietro in Montorio és un temple erigit en el lloc en el qual, segons la tradició, havia estat crucificat Sant Pere. Bramante a més va veure en la forma circular la millor expressió de la racionalitat renaixentista. En el seu projecte, aquest petit temple se situava en el centre d'un claustre circular, envoltat de columnes, que després no va ser construït. La tipologia circular correspon a la creença que afirmava que a Déu li correspon la forma geomètrica més perfecta: l’esfera. La cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.

Sant Pietro in Montorio és de petites dimensions, ja que el seu diàmetre interior té 5 metres, el seu diàmetre total és de 10 metres i l'altura màxima és de 12,50 metres. Amb aquest edifici Bramante proposa un nou tipus d'exteriors arquitectònics, disposats en profunditat i allunyats de la disposició plana del primer Renaixement (Quattrocento). L'austeritat decorativa concedeix tot el protagonisme a la sòbria robustesa i puresa de formes que caracteritza el classicisme arquitectònic. L'edifici es configura com un conjunt unitari, tractat com una escultura, en el qual se subordinen plenament tots els elements.