L'enterrament del senyor d'Orgaz.

Cronologia: 1586-1588

Context històric i cultural: Regnat de Felip II a Espanya. Construcció de El Escorial. Toledo centre cultural. Poder del Capítol catedralici. Assentament de les directrius del Concili de Trento. Reforma catòlica. Inici del segle d’Or espanyol de les arts plàstiques i les lletres. A Roma papat de Sixt V creador de la Roma Sancta. L'obra es troba a l'església de Santo Tomé a Toledo. El greco havia arribat a Espanya cap a 1575.76 a Madrid ciutat que Felip II havia convertit en seu de la cort. És a l'Espanya trentina plena de fervor religiós però en una ciutat cosmopolita rica i culta.

Tècnica i suport: oli sobre tela, p intura sobre llenç de grans dimensions a l'església de sant prengui.

Estil: Manierista

Característiques: A nivell pictòric: Allargament del cànon clàssic. Ruptura de la simetria. Diversos punts de fuga o punt de fuga fora del quadre. Distorsió de les figures, situades de manera forçada dins la composició.

Característiques formals: Predomini del color sobre la línia, més evident en el registre superior.

Característiques compositives: Composició en dos estadis. El superior amb el cel i l’inferior amb la terra,en la part inferior un nodrit grup de cavallers acompanyats per clergues observen amb sorpresa a dos personatges que recullen el cos d'un home abillat, un nen petit assenyala l'escena amb una mà mentre sosté amb l'altra una torxa. Un angelen atrevit escorç marca la transició a la zona superior on estan acompañdas per sants disposats en cercles encara que el quadre aquesta dividit en dues parts el cel i la terra cualquierda podria ser independent.

Organització inferior a la manera d’un fris. En la part inferior la composició és molt simple formades per les figures en isocefalia es remata per les masses obliqües dels núvols. En la part superior la composició es complica: diagonals verticals convertint-la en la zona mes manierista de l'obra.

Composició tancada; unitarià; fosca; simètrica. Perspectiva escalonada o isocefàlia [superposició de caps]. A la meitat del registre superior la composició dibuixa un rombe els vèrtexs dels quals son les figures de Jesús, la Verge, l’àngel i Sant Joan Baptista.

La perspectiva també s'aconsegueix a través de la superposició de les figures. En la zona baixa els colors fortament contrastats, la roba negra i els objectes de l'armadura i la llum que banya la part inferior del cuadre. També l'allargament dels cossos, la profunda emoció i espiritualitat dels rostres. En la part superior la meticulositat dels detalls i el sentit realista a la part inferior desapareix. Els cànons es desfiguren els cossos semblen desmatarializar-se, la llum utilitzada de manera arbitrària dóna el caràcter fantasmal espectral característics del Greco, colors freds, àcids juntament amb notes càlides que serveixen de contrapunt.

Temàtica i significat: Segons la llegenda quan el Senyor d’Orgaz va morir l’any 1323, Sant Agustí –aquí amb la mitra de bisbe- i Sant Esteve -aquí amb una túnica en la qual es representa el seu martiri- van baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans. Sobre aquesta escena terrenal amb personatges civils i religiosos, on destaca el retrat del fill del pintor, El Greco reprodueix la Glòria celestial, en la qual Jesús i Maria reben a sant Joan Baptista que intercedeix pel difunt perquè sigui acceptat al Regne del Cel. Darrera de la Mare de Déu hi ha sant Pere. A l’extrem inferior s’hi representen els personatges de l’Antic Testament: David, Moisès i Noè. L’àngel porta en les seves mans l’ànima del difunt senyor d’Orgaz.

L'enterrament del senyor d'Orgaz representa un miracle don Gonzalo Ruiz d'Orgaz, cavaller toledà, va morir i segons compte la llegernda els sants Agustí i Esteban van venir a recollir el seu cadaver. En l'obra podem veure els fets que es desenvolupen en la terra i en el cel. En la terra el senyor de orgaz i els sants apareix una nodrida representació de cavallers toledans. Un nen petit en primer terme assenyala el miracle que commou a tots com el demostren els gestos de les mans. La transició entre les dues zones la marca l'àngel de vestit helicoidal. En el cel apareix tota la cort celestial amb la Verge i Sant Joan i d'altres benaurats entre els que es trobaria el rei Felip II.

Funció: Commemorativa.

Llenguatge estilístic:

El manierisme és l'estil que es desenvolupa a partir del segon quart del XVI en un moment de tensió. Habitualment el terme manierista venia aplicant-se a períodes de decadència repetides amb matisos de discutible originalitat, imitadors de Rafael i Miguel Ángel van rebre indiscriminaciones aquesta denominació. El greco és un manierista que crea un llenguatge propi

a) Influència de la tradició bizantina que s'aprecia en el simbolisme que va donar a moltes de les seves figures.

b) Influència de la tradició veneciana en el que es refereix a color, colorit ric sobretot en l'ús de colors freds.

c) en l'etapa espanyola es defineix per complet el llenguatge del pintor, la composicions són molt variades: es formen per la superposició d'escenes diferent altura, les composicions en els retrats reflejanel bizantinisme ja que a l'igual q els fons de les icones no tracten de crear la oimpresion de buit , el moviment es fa violent en algunes obres amb atrevides escorços com en crist expulsant als mercaders del temple , la pinzellada és solta, llarga sobreposada com a inacabada , les formes allargades amb un moviment serpentino la distorsió formal en un personalíssim cànon, la temàtica és bàsicament religiosa sobre la vida de Jesús o de la verge màrtirs i sants, el greco contrasta amb el Naturalisme de l'altra gran figura pictòrica del moment Caravaggio.

Domenikos Theotocopuli ha de considerar-se com un dels grans mestres de la pintura espanyola, va nèixer a l'illa de Creta el seu assentament a Toledo li permeten considerar-ho un pintor espanyol.