Leonardo: La mare de Déu de les Roques

Pintura renaixentista
Leonardo: La mare de Déu de les Roques

La Mare de Déu de les Roques, de Leonardo

Cronologia: 1483-1486.

Context històric i cultural:

Mosaic polític de petites ciutats - estats: Florència, Pisa, Milà, Màntua. Poder dels Mèdici a Florència. A finals de segle auge del papat. Cultura Humanista. Paper iconoclasta de Savonarola.

Els descobriments científics forçats per la necessitat de control de nous territoris, impulsen diverses tècniques i disciplines: la cartografia, l’òptica, l’astronomia permeten nous descobriments geogràfics; l’anatomia, la botànica, la zoologia formen part del saber enciclopèdic dels nous artistes.

Estil: Renaixentista.

Característiques generals:

El renaixement és un estil que recupera el gust per les arrels clàssiques en l’art, en la filosofia i en la literatura. Un estil que aprofundeix en la recerca científica i tècnica i que crea una tipologia d’artista polifacètic, alhora humanista i científic.

L’artista lluita per allunyar-se de la figura de l’artesà agremiat i es fa ressò d’una nova concepció de la vida i de l'ideal de l'home en la recerca d'una ordenació racional del món. Perspectiva artificial i perspectiva aèria. Antropocentrisme. Aparició de la figura del mecenes.

- En arquitectura: Recuperació de l’Antiguitat: arc de mig punt; cúpula de mitja taronja, volta de canó. Noves tipologies: Vil·les; hospitals... Decoració de grotescos.

- Escultura: Proporcionalitat; cànon de nou caps...

- Pintura: Simetria; perspectiva geomètrica; Composicions tancades; formes dibuixístiques....

Característiques formals:

Predomini del color sobre el dibuix. Sfumato.

Context històric: La Itàlia renaixentista era un mosaic polític format per petites ciutats, com Florència o Milà. El poder estava en les mans dels Mèdicis. A finals del segle hi va haver un auge del papat.

L'humanisme es reprendrà amb moltíssima força durant el Renaixement. Els descobriments científics eren forçats per la necessitat de control de nous territoris, que impulsen diverses tècniques i disciplines.

Característiques compositives:

La composició s’estructura en tres registres: el primer correspon al grup de la Marededéu, el nen Jesús, sant Joan i l’arcàngel Uriel; el segon a la cova, i el tercer al paisatge del fons. El grup principal s’inscriu dins una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la Verge i els cossos dels dos infants, el que fa que les figures adquireixin un gran protagonisme fruit de la seva major definició a través del dibuix.

Leonardo en el seu Tractat parla dels tres tipus de perspectiva que utilitza en aquesta obra: La perspectiva té tres parts principals: la primera tracta de la disminució de les dimensions dels objectes a diverses distancies, és la perspectiva lineal; la segona tracta de la disminució del color d’acord amb la proximitat o llunyania de les figures i la tercera de la indefinició dels contorns que tenen els objectes vistos des de vàries distàncies o perspectiva aèria.

En relació a aquesta darrera visió parla de l’aire que s’interposa entre l’observador i els objectes llunyans, afirmant que les muntanyes semblen blaves i així s’han de pintar.

A nivell lumínic, Leonardo utilitza dos tipus de llum: la natural entre les roques i la més misteriosa i irreal de les figures, molt semblant al de la famosa Gioconda. Un aspecte a destacar és el joc de les mans que, juntament amb les mirades, interrelaciona els personatges. Es tracta d’una composició unitària en la que els personatges queden individualitzats gràcies a les mans en diferents escorços, sobre tot amb la mà estesa cap al davant de la Verge. El paisatge del fons no es correspon amb la realitat del paisatge toscà, es tracta d’un paisatge inventat, de gran força expressiva, no d’un paisatge real.

Tècnica: oli sobre taula passada a tela.

Temàtica: Aquesta obra havia de formar part d’un políptic encarregat a Leonardo pels germans de Predis per la Confraria de la Concepció de l’església de Sant Francesc el Gran de Milà, però l’obra no va ser acceptada. La Verge en el seu viatge a Egipte fugint d’Herodes, va descansar en una cova on es va trobar amb el nen Joan, cosí de Jesús, a qui havia vetllat i protegit l’arcàngel Uriel. Gràcies a la versió posterior del mateix tema, avui a la National Gallery de Londres, podem distingir les figures dels dos nens. A primera vista sembla que el nen protegit per la Verge és Jesús i el que està a prop de l’arcàngel, Joan. En la versió londinenca, el nen de l’esquerra porta una creu de canyes símbol de Joan i el nen Jesús, beneint, s’assimila a Jesús. L’àngel amb un gest de la mà, absent en la versió londinenca, crea el nexe d’unió conceptual entre els personatges. L’arcàngel Uriel, protector de les persones desvalgudes, i per aquesta raó, protector de Joan a la mort dels seus pares, tanca la composició en el paper de mediador entre els dos nens. Model literari: L’escena, força inusual en la iconografia de l’època, s’inspira en els Apòcrifs del Nou Testament.

Significat: El significat de l’obra ha d’associar-se al Misteri de l’Encarnació i Passió, en el que el precursor, Joan, té un paper important com company de jocs i alhora com precursor i profeta que anuncia un baptisme i una conversió que prendran sentit amb l'arribada de Crist.

Funció: Devocional.

Models i influències: L’escena, força inusual en la iconografia de l’època, s’inspira en els Apòcrifs del Nou Testament. Andrea del Sarto, Fra Fipippo Lippi i Fra Angelico.