Exterior: Quatre façanes amb pòrtics de sis columnes (hexàstil) jòniques que sostenen quatre frontons triangulars, rematats per una estàtua a cada vèrtex, amb escalinates a la manera dels temples romans. Emplaçament que domina una vall. Referències a Vitruvi i a Bramante.Entorn i integració urbanística Situada sobre un petit turó al mig del camp, les quatre façanes s’orienten als quatre punts cardinals. Aquesta disposició permet que, des de la planta noble, els propietaris puguin aprofitar al màxim la vista privilegiada de l’entorn que els envolta..
Elements de suport i suportats: Sistema arquitravat i voltat.
Materials: pedra, maó, estuc i marbre.
Significat: Retorn al concepte de les vil·les romanes, al gaudi i a les feines agrícoles. Manifestació del poder econòmic, social, polític i cultural del seu propietari el clergue Marios Capra Gabrielis. Seguint els principis renaixentistes, Palladio va reprendre l’estil arquitectònic dels temples romans i el va aplicar a edificacions civils, iniciant així la recuperació de les antigues vil·les romanes –residències campestres luxoses allunyades de l’urbs- desaparegudes després de la caiguda de l’Imperi Romà.
Funció: Lloc de repòs i gaudi intel·lectual. Segona residencia del seu propietari al costat de les seves propietats rurals
Models i influències: Models i influències El model de referència en l’arquitectura pal.ladiana és l’antiguitat clàssica, present en la semblança entre les façanes dels temples romans i les quatre façanes porticades de la Villa Capra . Igualment, la cúpula centralitzada sembla que agafi com a referència la del Panteó de Roma , que també mostra un òcul central. La Villa Capra va ser el model de la Chiswick House de Lord Burlington , exemple del neopal.ladianisme anglès. Des d’Anglaterra, Palladio també va tenir una gran acceptació als Estats Units, tant en les cases residencials del sud, com en els edificis públics construïts al segle XIX. La seva faceta com a teòric també va ser molt important i el seu tractat I Quattro libri dell’Architettura es va convertir en un cànon per a l’arquitectura occidental posterior i en un referent bàsic per al coneixement de l’arquitectura de la Roma clàssica. |
