Nau lateral |
Cronologia: 1421-1470.
Context polític i cultural:
• Mosaic polític de petites ciutats-estats: Florència, Pisa, Milà, Màntua.
• Poder en mans d’aristòcrates o banquers: els Mèdici a Florència.
• Crisi del Papat controvèrsia sobre el Papat d’Avinyó a França i el Gran Cisma
• Florència centre polític i cultural.
• Florència en la formulació d’un nou llenguatge: - Cúpula de Santa Maria dei Fiori de Brunelleschi - Porta del Paradís del Baptisteri de Florència de Ghiberti - La Trinitat de Massaccio a Santa Maria Novella
• Cultura Humanista: revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l’antiguitat clàssica.
• Antropocentrisme
• Aparició del mecenes. L’art com signe d'ostentació i poder
• L’artista deixa de ser considerat un artesà membre d’un gremi per passar a tenir consideració d’intel·lectual
• Recuperació de l’Antiguitat: arc de mig punt; cúpula de mitja taronja, volta de canó. Noves tipologies: Vil·les; hospitals... Decoració de grotescos.
Estil: Renaixement
Durant la construcció de la Basílica de Sant Lorenzo, Florència es troba en el començament d'una etapa d'esplendor que ve marcada pel predomini en el govern municipal de la família Médicis, representada per Juan de Vicci Médicis (1360-1429), riquíssim banquer, comitent de l'obra i amb el qual s'inicia l'apogeu de la dinastia florentina, consolidat amb el seu fill Cosme el Vell (1389-1464).
Juan de Médicis decideix encarregar el projecte a Brunelleschi amb una clara finalitat: el temple hauria de servir com a panteó dels membres més il·lustres de la família, per a mostrar al món no sols la riquesa familiar, sinó també el seu predomini en la vida política i cultural de la capital toscana. |
Característiques generals:
Brunelleschi és l'autèntic renovador de l'estil renaixentista; a les esglésies de Sant Lorenzo i del Sant Spirito va a adoptar tots els elements arquitectònics clàssics inspirant-se especialment en les basíliques romanes, la planta en forma de creu llatina, amb tres naus -sent la central més àmplia que les laterals-, capelles laterals cegues i coberta plana a la nau central, d'inspiració netament clàssica. Inclou també frontons, llindes, capitells i altres nombrosos elements constructius agafats de l'arquitectura, de la Roma clàssica.
A l'església de Sant Lorenzo, construïda a intervals des de 1421 fins a ben entrat el segle XV sota el patronatge de la família Medici, els cercles, semicercles, rectangles i quadrats es barregen, com en els Innocents, sense un tall clar, ocupant tot el sistema de mòduls de superfície i espai, disminuint en progressió, conforme es va baixant la vista per la nau. En aquesta església Brunelleschi va substituir les formes complexes i sistemes gòtics per la idea elemental d'una basílica dels primitius cristians. Les arcades de la nau, sostingudes per columnes corínties sense estries, suporten un mur llis, sense trifori, traspassat per una claraboia de finestres arquejades.
Les naus laterals estan cobertes per voltes de petxina, sostingudes sobre arcs transversals, i flanquejades per pilars corintis; la nau central es troba coberta per un "artesonado" llis, les quadrícules del qual donen lloc a una oportuna representació gràfica, amb la qual es compensa el desajustament espacial interior. El sòl ajuda al conjunt amb les seves ratlles, graduant la reculada en perspectiva, i les proporcions entre l'amplària dels buits, l'altura de les columnes i la dels arcs. El creuer es cobreix amb cúpula semiesfèrica que apareix a l'exterior coberta per una estructura a manera de cimborri.
A l'exterior el temple presenta una façana inconclusa, feta en pedra i maó, ja que no es va dur a terme el seu revestiment amb decoració de marbres. No obstant això, cap a l'interior, la basílica mostra una contrafaçana (obra de Miguel Ángel) que posseeix en la zona central un balcó sobre columnes corínties que emmarca la porta principal, quedant als seus costats altres dos laterals.
Planta:
• Creu llatina, articulada en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies. Nau central doble d’alta i ampla que les laterals, coberta exterior de dos aiguavessos en la nau central i a una aigua en les laterals. |
Planta |
Elements de suport:
• Columnes d’ordre corinti que mitjançant un curiós entaulament fragmentat, suporten arcs de mig punt.
• Arcs de mig punt separen la nau central de les naus laterals.
• A sobre s’hi disposa un mur amb obertures.
Cobertes :
• Coberta de la nau central plana amb cassetons.
• Al creuer hi ha una cúpula semiesfèrica sobre petxines.
• A les laterals voltes bufades.
Proporcions: • Importància del mòdul generador de l’espai
A: Sagristies
B: Creuer
C: Transsepte
D: Nau central
E. Naus laterals
F:Capelles. |
La Sagristia Vella, cridada així perquè un segle després Miguel Ángel va aixecar en l'extrem oposat una altra que seria coneguda com "la Nova", és un dels exemples de rigor, de l'equilibri i de la difícil simplicitat que tenen totes les obres de Brunelleschi.
Una sala cúbica coberta per una cúpula nervada disposada sobre petxines. Al costat altre espai més petit, cobert també per una altra cúpula semiesfèrica sobre petxines. Óculs en la cúpula, pilastres corínties, ús de la pedra serena, enquadraments de les finestres i portes amb frontons triangulars... són els procediments constructius típics de la capella.
Significat:
• EI temple de San Lorenzo és la gran església dels Mèdici a Florència, encarregada a Brunelleschi per Cosimo de Mèdici, dit el Vell.
• Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat humanística.
• L'ordenació regular de l'espai i la simplicitat en la distribució dels elements ofereixen al visitant una visió àmplia i diàfana de l'interior de tal manera que hi predomina l'horitzontalitat sobre la verticalitat.
• Recuperava la mida humana que pot comprovar-se en que les línies visuals conflueixen en l'altar central.
Funció: • Litúrgica.
• Cercava provocar en els visitants la sensació d'equilibri i de pau.
• Exercici d'estil per part del seu autor.
• Funció estètica
|
Sagristia vella |
