Volta de la capella Sixtina, de Miquel Àngel
Cronologia: 1508-1512. La Capella Sixtina va ser construïda per Sixt IV (1471‐1484) (d'aquí el seu nom) en les últimes dècades
del s. XV i estava destinada albergar la reunió del conclave. La decoració dels murs va ser a càrrec
de Perugino, Ghirlandaio, Botticelli i Signorelli, que van representar escenes de la vida de Moisès
(la Llei Antiga), de la vida de Crist (la Llei Nova o la Gràcia) i imatges dels primers
Papes. En la volta estava pintat el cel en blau fosc amb estrelles daurades.
El Papa encarrega a Miguel Àngel que pinti la volta de la Capella Sixtina amb escenes que van des de la
creació del món fins a la vinguda de Crist al món. Miguel Ángel assumeix l'encàrrec a contracor
ja que es considera fonamentalment escultor i la seva experiència en pintura al fresc era gairebé nul·la. No obstant això
, tal vegada acceptant aquest encàrrec Miguel Àngel aconseguiria recuperar el projecte de la tomba del
Papa, que era el seu veritable objectiu.
Context històric i cultural
• Protagonisme del poder del Papat, en aquests moments Juli II, de la família della Rovere. El Papa v a lluitar contra els venecians i els francesos en la defensa dels Estats Pontificis i amb la intenció d’ampliar-los. Va ser protector d’artistes com Rafael, Donato Bramante, a qui va encomanar els plànols de la Basílica de Sant Pere, i Miquel Àngel, a qui va demanar la decoració de la volta de la Capella Sixtina, a més d’un colossal monument funerari, que, per falta de fons, no es va acabar i del qual ens resta l’estàtua de Moisès, avui situada a l’església de San Pietro in Vincoli. Això significa que augmenta la importància de Roma com a centre d’art en substitució de Florència. Va convocar el V Concili Laterà, per tal d’enfrontar-se al domini francès que volia ocupar Itàlia.
• Triomf de la cultura humanística. Teoría política amb Maquiavel (El príncep, 1513) Copèrnic i la teoria heliocèntrica. Inici de les monarquies autoritàries. Ferran el Catòlic, Francesc I, Carles V
• A Espanya: Regència de Ferran I i p Pervivència del gòtic amb un incipient renaixement decoratiu.
Estil: Renaixentista.
Qüestions:
- Estructura de la volta? El sostre es divideix en deu arcs faixons pintats, nou seccions transversals que, al seu torn, se subdivideixen en tres registres per la intersecció de falses cornises
- Tècnica pictòrica: El fresc. Peredomini del verd i el violeta per ser colors litúrgics
- Resolució de la manca de perspectiva? Gràcies a la perfecta representació de l’anatomia i el volum dels cossos.
- Predomini del dibuix o la pinzellada? Del dibuix.
Descripció:
Miguel Àngel divideix la gran volta de canó en nou trams simulant deu arcs fajones. Dues falses
cornises parteixen els trams en tres registres. La volta queda així divideixi en tres zones segons una triple
jerarquia:
a) La inferior de les llunetes i les petxines és la humanitat anterior a la il·luminació.
b) La segona zona és la dels profetes, sibilas i ignudi (adolescents nus amb garlandes i
escuts) dotats tots dos de facultats sobrenaturals.
c) La tercera zona conté la revelació gradual del diví.
Els rectangles resultants en el registre central són de dues grandàries diferents i narren nou històries
del Gènesi: La separació de la llum i les tenebres, La creació dels astres, La separació de terres i
aigües, La creació d'Adán, La creació d'Eva, El pecat original i l'expulsió del Paradís, El sacrifici de Noè,
El Diluvi Universal i L'embriaguesa de Noè.
A les
cantonades dels requadres menors estan asseguts els ignudi, un total de vint adolescents
nus, com a escultures vives, sense justificació narrativa, que sostenen medallons de bronze amb
escenes de l'Antic Testament. Entre les llunetes situa les figures a major escala de set Profetes
bíblics (els quatre profetes majors: Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel, i tres dels menors: Zacarías,
Joel i Jonás) i les cinc Sibilas anticipadores de la vinguda de Crist. En els carcanyols situats sobre els
finestrals situa un grup de sagrades famílies, els nens de les quals representen als ancestres de Crist segons l'evangeli
de Sant Mateu. En les petxines de la volta es glossen moments de la lluita d'Israel per la
llibertat, com l'enfrontament entre David i Goliat o Judith i Holofernes.
Una de les escenes més cèlebres de tot el conjunt és La creació d'Adán, en la qual aconsegueix captar la
magnètica intensitat de l'instant en què Déu insuflarà la vida a un Adán anhelós. La composició
en el·lipse porta la nostra mirada cap al gest dels dits, que no arriben a tocar-se, i que es converteix en el
punt focal de la volta.
Personatges representats:
- Personatges de l'Antic Testament, Déu, Adam, Eva, Noé, David... les sibil·les, els ignudi i els profetes.
-
La Sibil·la (Sibylla, Σίβυλλα), en grec voldria dir 'consell de Zeus', és un personatge de la mitologia grega i romana. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats —a través de complexos ritus— per a conèixer l'esdevenidor.
-
Els ignudi ('nus') són, en l'art renaixentista, nus masculins en diverses actituds que sovint es remunten a l'estatuària antiga. Són l'equivalència dels àngels de la tradició cristiana i dels amorets de la tradició platònica.
-
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur. Els oracles grecollatins eren profètics però la figura es fa servir habitualment en el sentit de les religions del Llibre (cristianisme, judaisme i islam). Sovint els profetes funden o canvien la manera d'entendre la religió, per la importància del seu missatge.
 |
 |
 |
Sibil·la de Delfos |
Ignuto |
Profeta Isaïes |
Significat:
- Tres realitats de l’home: els principals esdeveniments espirituals de la humanitat anteriors a la revelació (a les llunetes, petxines i triangles).
- El coneixement i les seves característiques (sibil·les, profetes i ignudi).
- La relació directa amb el cel (històries bíbliques).
Funció: - Capella dels papes |
