Dànae rebent la pluja d'or, de Ticià (Tiziano)

Cronologia: 1553-1554.

Localització actual: Museo del Prado (Madrid)

Context històric: Importància de la República de Venècia. Comerç marítim. Lluita contra el turc. Concili de Trento contra Reforma Protestant. Lluites catòlics versus protestants. Venècia té un caràcter diferenciat de la resta d'Itàlia, el seu poder econòmic, i les seves extenses relacions amb altres cultures llunyanes, especialment orientals. Marco Polo era venecià, i ja en el segle XIV es van establir relacions comercials amb la Xina, amb el consegüent enriquiment en objectes exòtics, pintures, dissenys, invents i avenços científics. A través de les rutes cap a Orient també van tenir contacte ocasional amb l'Índia i, per descomptat, amb l'Imperi bizantino.Tras la caiguda de Constantinoble, Venècia va saber mantenir les bones relacions amb els turcs, per d'aquesta manera conservar les rutes de la seda obertes per als seus vaixells i caravanes.

Estil:Renaixement (Manierisme).

Característiques generals: Simultaneïtat del llenguatge clàssic i l'anticlàssic. Moment del paragone de les arts: pintura versus escultura. Dibuix versus color.; Auge de la temàtica mitològica i al·legòrica. Nova tipologia arquitectònica:la vil·la.

Característiques formals: Domini del traç obert, la llum i el color sobre el dibuix.

Característiques compositives: L'obra està dividida en dues parts mitjançant una forta diagonal. S'aconsegueix un gran efectisme atmosfèric gràcies a l'aplicació del sfumato, apreciable en els contorns de la jove, i l'ús d'una gamma cromàtica de tonalitats càlides, com el vermell o el groc.

L'artista ens presenta a dos personatges, una dona nua, Dànae, estirada al llit, amb les cames doblegades, i recolzada en unes coixins, i en l'extrem oposat, una altra dona, que porta un joc de claus penjant del seu cinturó, podria ser la serventa de la princesa, que aixeca amb les mans un davantal, per recollir les monedes. Del cel arriben uns núvols que, primer es ennegreixen i després es tornen daurades. D'aquesta massa vaporosa cauen monedes. Pel títol i per l'acció del quadre sabem que es tracta del moment en què la princesa Dànae rep el diví Zeus, que s'ha transformat en pluja d'or. Al costat de Venus apareix un gos petit.

L'escena té lloc, segons el mite de Dànae, a la torre on el seu pare l'havia tancat. La seva habitació és, aquí, un espai fosc, amb cortinatges vermells fent de dosser del llit. A la dreta s'observa el mur del lloc on està empresonada la princesa.

Dànae ocupa el terç esquerre de la tela i la serventa el terç dret. En aquesta divisió en tres franges verticals, la central correspon a la pluja, a l'espai de trobada, i la línia central és el genoll doblegat. Sobre aquest punt es troba el centre del quadre, encara que el centre de l'espai representat estigui situat una mica més amunt El mateix cos de Dànae traça una diagonal, del cap als peus, que gairebé segueix la divisió en diagonal del quadre. Hi ha un ús molt intencionat del color fosc dels cortinatges vermellosos amb decoracions daurades que emmarquen la figura clara de la princesa, il.luminada probablement en alguns punts amb veladures que doten a la pell d'una lluminositat molt seductora.

Tècnica: oli sobre tela.

Temàtica: Segons la mitologia grega un oracle havia anunciat al rei d'Argos, Acrisi, que un dia moriria en mans del fill de la seva filla Dànae, pel que va decidir tancar-la en una torre de bronze per mantenir-la allunyada dels seus pretendents. No obstant això, Zeus va aconseguir fecundar a la jove princesa convertit en pluja d'or. Fruit d'aquesta unió naixeria Perseu, qui amb el temps mataria accidentalment al seu avi.

Significat: Durant l'Edat Mitjana, el mite de Dànae va ser un símbol de castedat i al seu torn, un exemple de la concepció d'una Verge per intersecció divina, fet que s'interpretava, per tant, com prefiguració de la Anunciació. No obstant això, durant el Renaixement el mite de Dànae va recuperar la seva concepció pagana, i es va convertir en una temàtica molt popular entre els pintors, ja que permetia poder retratar el nu femení. Ticià no va ser una excepció, i va realitzar fins a un total de tres versions diferents del mateix tema.

Funció: Decorativa

Influències: La concepció poètica de la pintura del Giorgione va deixar empremta en Tiziano, com resulta evident en totes les seves obres de joventut, i molt especialment en l'enigmàtica Amor sagrat i Amor profà, llenç amb el qual es consagra ja com un mestre del nu femení, a més de manifestar un talent natural a la plasmació del paisatge. Tiziano ha influït en artistes com Rubens, Diego Velázquez, Rembrandt, Delacroix, els impressionistes i Klimt.