El naixement de Venus

Autor: Sandro Botticelli (Florència, 1445 - 1510)

Cronologia: 1485

Tècnica: Tremp sobre tela Mides: 1,73 x 2,78 m.

Estil: Renaixement quattrocento.

Localització: Galleria degli Uffizi (Florència)

Context històric i cultural: Poder dels Medici com a politics i mecenes. Llorenç el Magnífic signa la pau amb el rei de Nàpols Els artistes florentins reben encàrrecs del papat per a la capella Sixtina. Savonarola inicia la seva croada purificadora Set anys més tard Colon descobreix Amèrica A Espanya regnat de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella Triomf de l’Humanisme en el camp artístic i literari.

Característiques compositives: Composició tancada o centrípeta Composició no unitària, superficial, clara. Línea de l’horitzó alta, Composició simètrica. La proporció o cànon de les figures humanes correspon a vuit vegades el cap, com el model clàssic estab lert per Políclet. Malgrat això, for malment no són clàssiques sinó gòtiques, K. Clark compara la corba del cos de la figura central, tot i recordar un “contraposto”, amb un marfil gòtic. L’element centralitzador és Venus-Afrodita, representada quasi fl tant sobre la petxina, etèria, tot dividint l’escena en sentit vertical, mostrant una clara simetria.

Personatges: A l’esquerra Zèfir el vent de l’oest i Aura, deessa de la brisa A la dreta una de les Hores, que per les flors del vestit és identificada amb la Primavera, l’estació de l’Amor. Les roses = l'amor - La petxina en què és transportada la deessa = la fecunditat

Tema: Dues versions en la mitologia clàssica:

- Hesiode diu que va néixer de l’escuma del mar, en el que havien caigut els genitals d’Urà, castrat pel seu fill Cronos

- Homer escriu que Venus va néixer al mar i es filla de Jupiter i Dione, deessa de la terra

De totes maneres Botticelli ens mostra l’arribada de Venus a les costes de Citer, després d’haver nascut del mar, tal com narra Homer.

Descripció Formal: Al centre de la pintura s'hi dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus nua sobre una petxina marina. La posició d'equilibri clàssic en contrapposto la figura esvelta de Venus s'estableix com a eix simètric del triangle compositiu imaginari que es forma a partir de les dues diagonals creades pels altres personatges i que té el vèrtex superior al cap de la deessa. Tota l'escena està emmarcada es mostra en un paisatge de naturalesa solitària i ideal, d'acord amb la bellesa harmoniosa de la deessa = nitidesa de la figura del fons, s'estilitza i suavitza la forma.

Significació: Aquest llenç representa la unitat entre la bellesa, l'amor i la veritat, qualitats que s'encarnen en la figura de Venus. L ’estil de Botticelli és elegant, refinat, deixant de banda el naturalisme de la primera generació florentina. En la seva obra hi predomina la línia sobre el color. Les figures són estilitzades i sinuoses. L ’espai en la se va obra està tractat de manera convencional, no és l’espai mesu rable com tampoc hi ha un tractament científic. En la seva obra es fonen les constants pròpies del paganisme, fruit de l’Humanisme, amb una profunda religiositat, especialment durant la darrera etapa de la seva vida, sota l’admiració de Savonarola. L ’episodi de la mitologia clàssica que s’agafa com a referent és la ca stració d’Urà. Urà s’havia unit a Gea per engendrar els cíclops i titans. La mare, mantenia amagats als seus fills per por a Urà, el qual devorava els progenitors amb el propòsit de continuar mantenint el poder del món sens e perillar el seu càrrec. Cronos, el més jove dels titans, li tallà els genitals amb una dalla i el succeí en el tro. L’esperma d’Urà va caure al mar i engendrà Venus. Unes flors silvestres cauen al mar com si es tractés del semen d’Urà. El quadre mostra l’arribada de Venus a les costes de l’illa de Creta o Xipre propulsada pels vents i muntada sobre una petxina. Els pintors, com en el nostre cas Botticelli, eviten els aspectes desagradables d’aquest episodi i acostumen a representar el moment més amable de l’arribada de Venus a la costa, transportada per u na petxina, i la benvinguda de les Hores (filles de Zeus i Tetis),concretament la Primavera.

Models i influències:

Botticelli va ser influenciat per Filippo Lippi (en la temàtica religiosa), però va marcar la seva obsessio de plasmar amb tota la vehemència possible de la bellesa ideal. Teories neoplatòniques, el pintor florentí va ser el primer a reprendre la temàtica mitològica, de la qual El naixement de Venus i La Primavera són dos dels millors exemples.