Aqueducte de les Ferreres

	Cronologia: Segle I aC. [Probablement entre 24-22 aC, durant l’estada d’Octavi a Tàrraco] D'altres fonts el situen al segle II Context històric i cultural: • La societat urbana romana feia un elevat consum d’aigua. • A banda de les necessitats vitals (cuina, beguda) estava socialitzat el costum dels banys [termes], a banda d’altres necessitats (reg de jardins sagrats). • El segle I aC veu la plena romanització de Tàrraco, elevada a la categoria de colònia (= ciutat romana) per Juli Cèsar. Aquesta obra pertany al període encara de pax romana, hi havia pocs conflictes, podien dedicar-se a encarregar obres públiques, infraestructures....Aquestes construccions donen prestigi als emperadors que les encarreguen i serveixen també com a eina romanitzadora. • L'any 48 aC Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders però va ser assassinat pels republicans i els patricis. El seu fill adoptiu, Octavi, va venjar la mort de Cèsar en una guerra civil i l'any 27 aC el senat li va concedir el títol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi. Octavi, des de Tàrraco, dirigeix la conquesta-pacificació definitiva d’Hispània. • Tarragona estarà assortida per tres aqüeductes. El Pont del Diable és un d’ells, possiblement el més antic que rep les aigües del riu Francolí. Estil: Romà tardorepublicà o estil romà altimperial. Característiques: • Dimensions: 26 metres d’alçada x 249 metres de llargada • Pedra local, tallada en aparell rústic isòdom (pilars). Originalment recoberta parcialment d’estuc.
• El canal d’aigua (specus) de 80 cm d’ample transcorria per la part superior, possiblement entubat. • L’obra s’estructura en dos nivells d’arcs de mig punt, tots de la mateixa llum, per bé que d’alçada diferent en adaptació de la topografia. El conjunt està construït amb carreus en sec, és a dir, sense utilitzar cap mena d’argamassa o de material aglutinant. Els carreus presenten forma d’encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises. • L’aigua es depurava al castellum aquae [torre de l’aigua] i després es distribuïa per la ciutat per mitjà de canonades de plom. • Funcionalitat, monumentalitat.
Característiques de l’arquitectura romana: • Noves tipologies: amfiteatres, termes, arcs de triomf; ponts, aqüeductes • Arc de mig punt • Volta de canó • Volta d’aresta [dita d’aresta romana] • Materials: pedra i maó. Marbre • Nous tipus de paraments: opus caementium: barreja de pedres petites, grava, sorra, calç i aigua, equiparable al formigó actual. Significat: • L’obra manifesta el poder i l’eficàcia de Roma. Manifesta als autòctons la importància i els beneficis d’acceptar aquest poder. Als romans els recorda la grandesa de Roma. · Llegenda del diable: No té un significat contret però al voltant dels aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal van fer caure el viaducte i el constructor en veure aquell desastre va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'anima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte. L'endemà el pont estava construït però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs. Funció: • Obra eminentment pràctica. Salva una vall mitjançant un pont gran i elegant, permetent que el llarg canal estalviï una complicació topogràfica (drecera), sense alterar el pendent necessari per mantenir la pressió d’aigua. • Abastir d’aigua la capital de la Tarraconense. Romanitzar l'imperi: la construcció d’obres públiques com ara aqüeductes, xarxes de comunicació.... eren una eina de propaganda, romanització, i unificació del territori