Ara Pacis Augustae

Context cronològic, històric i cultural:

- Cronologia: 13-9 aC.

- Context històric: Època imperial. Romanització. Divisió en províncies. Pau d’August després de la conquesta de la Gàl·lia i Hispània. Màxim període de l’expansió de l’Imperi Romà. Sòlida estructura social, jurídica (dret romà), política i comercial. Naixement de Jesucrist. Cultura: Ovidi: Les Metamorfosis (8 d.C); Virgili: L’Eneida (30-19 a.C).

Estil de l’obra i característiques formals o conceptuals:

Estil: Romà imperial.

Característiques arquitectòniques d’aquesta obra. Planta rectangular [11 x 10 x 4,60 m] amb dues entrades. La principal amb una escalinata. Sense coberta. A l’interior,en el centre,l’ara sobre un pedestal esglaonat.

Tipus de relleu: Predomina l’alt relleu en els primers termes i un baix relleu en el segon pla.

Material que es va utilitzar en l’elaboració de l’obra: Marbre de Carrara

Tipus de decoració del fris interior i el sòcol exterior:

Relleu Interior:

- Garlandes i bucranis. En els sòcols: roleus i fulles d’acant

- És una decoració més senzilla.

- Pilastres als extrems

- Inferior: franges verticals que imiten el parament d’una paret.

- Superior: cranis de bou amb garlandes de flors i fruites.

- Sanefa geomètrica En el seu dia estava policromat.

Relleu exterior:

- Part baixa: juga amb un relleu mig

- Part superior: combina els tres nivells de relleu. Hi ha molt detallisme.

Temes representats en els frisos exteriors: Escenes mitològiques als costats de les dues entrades i desfilada de personatges en els costats.

Hi han dos nivells de relleus. Tot el mur estarà decorat però en dues parts:

- Inferior: decoració floral, fulles d’acant.

- Superior: escenes figuratives històriques i mitològiques. Els nivells queden separats per una sanefa amb formes geomètriques i unes pilastres d’ordre corinti en els extrems.

Significat de l’obra:

Obra construïda per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn victoriós de l’emperador August de les campanyes a Hispània i la Gàl·lia. Dedicat a la deessa de la Pau i situada al camp de Mart, on cada any es sacrificava un carner i dos bous.

Funció: commemorativa i religiosa

Antecedents: - Altar de Pèrgam (estructura de l’edifici i relleu) - Fris Panatenees

Influències: - Relleus Renaixement: Ghiberti, les Portes del Baptisteri de Florència Altres obres - qualsevol arc de triomf o columna commemorativa

Escena de la fundació de Roma

A l'esquerra de la porta oest apareix un mite de la fundació de Roma: Ròmul i Rem són alletats per la lloba sota la figuera ruminal, que apareix en el centre de la composició.

El déu Mart, pare dels bessons, observa l'escena, precisament quan el pastor Fáustulo acaba de trobar a la lloba que, havent acudit a la riba del Tíber a calmar la seva set, troba als dos bebès abandonats i els ofereix les seves mames. Després Fáustulo i la seva esposa criaran als petits

Escena d'Enees i el sacrifici del porc.

L'heroi troià Enees realitza un sacrifici als penates. En l'angle superior esquerre apareix el temple d'aquests déus.

Els relleus que flanquegen la porta oest o davantera del Ara Pacis mostren t dos moments fundacionals de Roma. A la dreta apareix un home que possiblement és Enees, d'edat avançada, mentre realitza un sacrifici als déus Penates, les primitives divinitats domèstiques dels romans. Crida l'atenció com en un segon pla i al lluny apareix representat un temple amb els Penates, deixant clar el caràcter religiós de l'escena.

Enees encarna la pietas erga deos, «la pietat deguda als déus», un dels fonaments de la religió romana. L'heroi troià apareix vestit com un heroi o un déu, amb el mantell enrotllat en la cintura i deixant l'espatlla dreta nua, mentre els dos joves que l'ajuden a celebrar el sacrifici, els camilli, van vestits amb una túnica curta.

El protagonisme d'Enees en l'Ara Pacis té com a fi l'apropiació de la llegenda troiana per part de la família imperial, la dinastia Julia, que incloïa entre els seus avantpassats a l'heroi troià. Augusto apareix com un nou Enees; no en va, si es contempla l'altar des de la cantonada davantera dreta, veiem a un costat a Enees i, a l'altre, en el relleu lateral, al mateix August, tots dos amb el cap vetllat, símbol del pontífex màxim, la major autoritat religiosa de Roma.

Recentment, no obstant això, s'ha proposat que el personatge que realitza el sacrifici no és Enees, sinó Numa Pompilio, segon rei llegendari de Roma, que va celebrar en el Camp de Mart un sacrifici a la concòrdia de romans i sabins i que va sacrificar una truja per a l'ocasió.

Façana nord. Família imperial i membres de la classe sacerdotal.

Entre els personatges retratats en el fris nord, segueixen d'esquerra a dreta altres membres de la família imperial, com Octavia i Livia, germana i esposa, respectivament, de l'princeps. Dos nens, Julia la Menor i Lucio César, germà de Cayo i nét també d'August, acompanyen igualment a la processó. Davant de tots ells, es deixa veure el grup dels col·legis sacerdotals, com els quindecemviri, àugurs i septemviri . La importància donada a l'retrat dels sacerdots en l'ara té la seva explicació. August va posar especial èmfasi en la reestructuració d'aquests col·legis el paper resultava essencial, precisament, a l'hora de celebrar ritus, festivitats i processons com la que narra l'Ara Pacis.

Escena de l'abundància de la mare Terra.

- Dues versions:

1. Tellus, la Terra Mare, és, segons una interpretació, Venus, mare d’Enees i progenitora de la Gens Iulia, a la qual pertany August.

2. La figura central es la Pax Augusta, que dóna nom a l’altar. La deessa seu damunt d’una roca amb un bou i un carner als seus peus. A la seva falda hi ha dos amorets amb raïm i granades com a símbols de divinitat progenitora que porta la prosperitat.

Als costats dues figures femenines, les Aurae, l’una sobre un drac marí i l’altradamunt un cigne, símbols respectius dels vents benefactors del mar i la terra.

Tota aquesta iconografia està basada en l'obra literaria l'Eneida de l'escriptor Virgili.

Restes de la imatge de la deessa Roma a la façana Est de l'Ara Pacis.

Roma divinitzada asseguda sobre les armes entre el Senat i el poble romà

Façana Sud
El relleu d'un dels laterals de l'altar mostra una processó de sacerdots (flamines), amb el seu característic tocat en punta, i membres de la família imperial.

August, apareix tallat al fris sud com a pontífex màxim envoltat de diversos sacerdots. S'adverteix com alguns d'ells semblen fer rotllana al voltant de l'princeps, subratllant així la importància innegable d'August sobre la resta de personatges retratats. A la seva dreta podem veure els flamines, sacerdots caracteritzats per les seves gorres de cuir amb punta de metall (apex). Darrere apareixen els primers membres de la família imperial. Destaca, amb el cap també coberta (capite velato), el gendre de l'princeps i artífex de les seves més grans victòries militars, Marc Vipsani Agripa, amb la seva dona Julia la Major; entre tots dos, el seu fill Cayo César. A continuació es deixen veure Tiberi, fill gran de Livia, esposa d'August, Antònia Menor amb el seu fill Germànic -pare de el futur emperador Calígula- i el seu marit Druso, també fill de Lívia.
Finalment, contemplem la neboda d'August, Antonia la Major, al costat dels seus fills Domici -pare de el futur Nerón- i Domícia, tancant el fris l'espòs d'Antonia, Lucio Domicio Ahenobarbo.