Art romà

August de Prima Porta


Augusto

Cronologia:

- Inici de l’època imperial romana, segle I aC., segle I dC. - l’obra de marbre és una còpia de c. 14 dC, sobre un original de bronze de c. 20 aC.

Context històric i cultural:

Època d’August. - Imperi dividit en províncies. - Pax romana. - Art propagandístic del poder imperial. - Grans obres públiques. - interès romà per la cultura i l’art dels grecs - Màxim període de l’expansió de l’Imperi Romà. Sòlida estructura social, jurídica (Dret romà), política i comercial. Naixement de Jesucrist.- Auge de la literatura llatina (Virgili l'Eneida, Horaci, Ovidi...).

Estil:

Romà imperial. - Consolidació de l’escultura (imatges d’emperadors). - Estàtua exempta, dempeus - Descalça, vestida amb paludamentum (capa) i cuirassa. - Talla de marbre. - El cupido sobre un dofí que apareix als peus ajuda a sostenir l’estàtua (al bronze no hi era, ja que no necessitava suport). - Contrapposto. - Treball de tendència realista al vestit i a la cuirassa. - Trets individuals retratístics al rostre

Tema, iconografia i simbolisme:

- Representa l’emperador August. - L’emperador és representat com a militar. - L’estàtua glorifica l’emperador. - A la cuirassa apareixen representats temes vinculats a la biografia d’August com a governant i militar (pacificació de la Gàl·lia i Hispània), els déus protectors de la casa de l’emperador (Diana i Apol·lo) i la figura del seu fillastre i successor, Tiberi. -

- El bronze original el presentava calçat; el marbre, fet després de la seva mort, el presenta descalç i divinitzat. - La presència del dofí i el cupido també es vinculen al caràcter diví del Cèsar.

Característiques formals i estructurals:

Escultura d’embalum rodó; contrapposto a la manera del Dorífor de Policlet. Unifacialitat. Alts relleus en la cuirassa. Técnica: Fosa en l’original i talla en el que analitzem. Materials: bronzo en l’original i marbre de Carrara a la còpia de l’any 14 d.C.

Funció:

Propagandística del poder Imperial. La segona versió va ser feta per a la mansió de Llívia, esposa d’August, un cop aquest havia mort.

Significat:

-Fet per commemorar l’inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl·lia i la Hispània. Iconografia: A la cuirassa detalls dels èxits a la Gàl·lia i Hispania; dofí de Venus amb Eros per recordar el caràcter diví d’August, que com a membre de la gens Iulia era descendent d’Enees, fill de Venus i Anquises; també hi son representats Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial. Identificació del poder polític i religiós. Al voltant de la cintura hi ha una capa anomenada paludamentum.

Coraza 1 Coraza2

Iconografia de la cuirassa.

La disposició iconogràfica comença des d'on penja el peto amb dues esfinxs: la dreta mirant cap al front i la de l'esquerra amb el cap girat cap endarrere. Presideix la part superior Caelus, déu dels cels subjectant-ho ell mateix a manera de mantell protector, a la dreta del Déu, el carro del Sol tirat per tres cavalls precedit per la personificació del començar el dia portant una torxa i l'Aurora que va abocant la rosada matutina. Sota aquesta escena, una figura masculina romana, possible representació de Mart i la lloba capitolina nodrissa de Ròmul fundador de Roma, reben les insígnies d'un part, probablement el rei Fraates IV retornant les signa de les àguiles arrabassades a Craso en la Batalla de Carras en el 53 a. C. 210 .

A l'esquerra d'aquesta escena Hispània en posició afligida subjectant la gladius Hispaniensis, referència a la victòria d'Augusto sobre càntabres i asturs. Enfront d'ella, la Gàl·lia vençuda amb atributs cèltics, trompeta de guerra, l'ensenya amb un senglar i l'espasa embeinada. Sota aquestes escenes a l'esquerra, Apol·lo a lloms d'un grifo portant la lira, i enfront d'ell a la dreta de l'escut, Diana sobre un cérvol, amb el carcaj i una torxa. En la part inferior de la cuirassa està Tellus, la deessa de la terra que subjecta la banya de l'abundància de Amaltea alletant a dos nens, i que tanca el cercle iconogràfic de la cuirassa d'Augusto

Relació de l’August de Prima Porta amb el Dorífor, de Policlet:

- Estil més idealista del Dorífor/més realista de l’August

- Iconografia: el Dorífor representa un atleta/August l’emperador

- Funció: el Dorífor commemorava un atleta victoriós/art propagandístic romà

- La semblança fonamental és que l’August deriva directament del Dorífor, estàtua que es coneixia a la Roma imperial: la concepció compositiva, el contrapposto, deriven directament del model clàssic de Policlet.

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021