FITXA TÈCNICA

Títol: Sarcòfag dels esposos.
Autor: desconegut.
Cronologia: 520 aC.
Estil: etrusc,
Tipologia: grup exempt.
Materials: terracota policromada.
Mides: 2,20 x 1,41 m.
Tema: funerari.
Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma).

Context històric:

Desenvolupament de la cultura etrusca a la península itàlica (actual Toscana), entre el s. X a.C. i el II a.C., origen possiblement oriental, recull la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i de la Mediterrània. Dominada per creences religioses i ritus funeraris, presents en el seu art. Dóna gran influència a l’art romà. Retrats de bronze. Tècnica a la cera perduda. El seu art és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d'obeir la voluntat dels seus déus, per tal de no caure en desgràcia. Igualment, tal i com també succeïa en les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, el poble etrusc dona molta importància a la vida després de la mort.

Per aquesta raó, es té el costum de perpetuar la memòria del difunt, bé fos creant màscares de cera del finat o bé fent urnes funeràries on es guardaven les cendres. Només les famílies pertanyents a l'aristocràcia, tenen els mitjans per a poder construir originals sepulcres on enterrar els seus familiars.

Estil: Etrusc, antecedent de l’art romà, rep les influències artístiques de les cultures d’Àsia Menor i de Grècia. Utilitza en la seva arquitectura l’arc i la volta, elements d’origen mesopotàmic. Destaquen per dos tipus de construccions: el temple i la tomba. A la tomba, similar als hipogeus egipcis, excavada a la roca, inicia la utilització de l’arc i la volta. Els temples organitzen els seus espais a partir de planta rectangular, aixecat sobre un podi, cel·la dividida en tres espais i entrada única per la façana d’entrada a la qual s’hi accedeix per unes escales d’accés. Introdueixen l’ordre toscà. Tenen voluntat realista a la seva escultura: el retrat és el gènere més preuat, provinent de les mascaretes funeràries. Influencien l’escultura romana. La pintura al fresc està present a les tombes, representant escenes de la vida quotidiana.

Descripció formal

El Sarcòfag dels esposos és fet amb terracota. La seva tapa té forma de kline (llit), sobre el qual hi ha un jaç on es reclinen un home i una dona en actitud relaxada i carinyosa. Es tracta d’una parella que es mostren des d’una perspectiva frontal.

La dona, en primer terme, va vestida amb una llarga túnica grega (quitó), porta unes sabates acabades en punxa i una gorra frígia de la qual escapen unes llargues trenes. La figura masculina es mostra, al darrera, com un home fort i protector; duu el tors nu, va descalç i amb el cabell tirat enrere característic del poble jònic.

Tot i que els personatges no es creuen les mirades, la relació afectiva entre ells es transmet a partir dels gestos de les seves mans. L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, mentre la mà esquerra queda estesa en actitud afable davant de la dona, esperant ser agafada.

Ambdues figures demostren un treball força acurat en la part superior del cos, així com també en els peus i les sabates, mentre que les cames, en canvi, evidencien una certa simplicitat tècnica. Els rostres presenten un clar perfil geometritzant i hieràtic en el que destaquen la forma ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i el somriure arcaïtzant i estereotipat.

Les petites restes de policromia que encara es conserven en les figures, els coixins i els vestits d'aquest grup escultòric, fan pensar que el conjunt estigué pintat amb uns colors força vius.

Temàtica, significat i funció

El poble etrusc tenia un gran respecte pels seus déus i una gran por a la mort. Creien que el difunt no havia mort del tot, sinó que seguia viu a l'altra vida, dins del sepulcre. Per aquesta raó, les tombes etrusques reproduïen generalment les cases de les persones mortes, decorant les càmeres mortuòries amb pintures al fresc, que representaven escenes de dansa, banquets, genets acròbates i animals, així com també col·locaven una sèrie de manufactures i objectes quotidians destinats a acompanyar el difunt a l'altra vida.

Així mateix, també era deure de l'artista reproduir de la manera més fidedigna possible els trets característics corporals i, sobre tot, facials de la persona morta, representant-los en una escena cuotidiana i relaxada. Es creu que es tracta de la representació d'uns esposos que semblen estar celebrant un banquet, xerrant de forma distesa. L'esposa apareix en primer terme, doncs la dona etrusca no estava marginada de la vida social, com passava amb les dones gregues i romanes, que es mantenien subordinades a l'home. Intent realista de reproduir de manera fidel els trets de la persona morta. La tomba etrusca reprodueix les cases i es representen pintures al fresc amb tot tipus d’escenes (dansa, banquets, genets, acròbates, etc)

En la civilització etrusca, participava activament en la vida pública, assistint a les festes, els banquets, els balls i els jocs gimnàstics. Aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres de la persona morta, en la part posterior, una vegada acabat el ritual d'incineració. Així doncs, es pot afirmar que el sarcòfag dels esposos és en realitat una urna funerària. Funció: Urna funerària per guardar les cendres de la persona morta. Relacionat amb les creences de després de la mort.

Models i influències

El sarcòfag dels esposos recull alguns aspectes estilístics, com ara el tors nu del personatge masculí, o els ulls ametllats, els pentinats geomètrics i el somriure forçat que mostren ambdues figures. Les imatges es poden relacionar amb els kuroi i les korai de l'escultura arcaica grega. Igualment, les urnes funeràries s’inspiren en models jònics de l'Àsia Menor o d'Egina. Tanmateix, cal advertir la voluntat de l'art etrusc de presentar cada rostre amb un marcat caràcter individualitzat, tot i utilitzar alguns estereotips facials. Aquesta voluntat, absent a l'escultura grega del període arcaic i fins i tot del clàssic, esdevé precursora del retrat en l’escultura, com a gènere que, posteriorment fou molt cultivat en les escultures dels prohoms romans.

Tombes etrusques de Caere