La sardana.
La cobla.
Com s'entra a la sardana?
Com es posen les mans?
El salt. Salt petit i salt fort.
Els aires.
Passos i posició dels braços.
Acabaments de curts i de llargs.
Quin peu comença quan s'acaba en dos, tres o quatre.
Dosos
Tirades d'una sardana .
Tirades de la sardana manresana
Tipus de sardanes: ampurdanesa i selvatana
Punts lliures
Comptar.
Repartir.
Lletra petita per pares i afeccionats.

LA SARDANA

La sardana és la dansa típica de Catalunya. Es balla en rotllana donant-se les mans. És una dansa oberta, perquè pot entrar-hi tothom si la balla amb respecte i amb ganes d'aprendre-la.

LA COBLA

La cobla és un conjunt instrumental català que executa danses populars i especialment la sardana. És formada per onze músics que toquen els instruments següents:
- el flabiol i el tamborí (tocats pel mateix instrumentista).
- dos tibles
- dues tenores
- dues o tres trompetes
- un trombó
- dos fiscorns
- un contrabaix
-
Pràctica

Audició per identificar els instruments de la cobla. Si és posible en viu i en directe.
És important reconèixer el so del flabiol per iniciar la sardana,així com el tempo per ballar a ritme i fer el salt o els aires.

COM S'ENTRA EN UNA SARDANA?

Quan es vol entrar a la rotllana, si tothom està aparellat, s'entra per
l'esquerra del noi o bé per la dreta de la noia.

Pràctica

Fer una rotllana amb 5 parelles i que entrin 5 nens de forma correcta.
COM ES POSEN LES MANS ?
La mà de la noia es posa dins la mà del noi. Si hi ha dues noies juntes o bé dos nois, es donen la mà de manera que es posin d'acord.

Pràctica

Fer la rotllana per parelles i agafar-se les mans correctament.

EL SALT. SALT FORT I SALT PETIT

Per iniciar el salt, poseu-vos a peu coix i feu dos saltets i canvieu
de peu (tres vegades), llavors creueu els peus per anar a l'altre cantó i fer el mateix.
Quan s'ha assimilat el salt, es pot puntejar saltant els passos llargs que
s'expliquen més endavant.
Per fer el salt petit es fa el mateix però el salt ha de ser de menys altura.

Pràctica

Iniciar-se en el salt seguint les explicacions anteriors.

L'AIRE

L'aire es fa fent moure el peu que tenim a terra com si fos una molla rebotant dues vegades i canviant de peu (El mateix que al salt però sense separar el peu de terra).

PASSOS I POSICIÓ DELS BRAÇOS

CURTS- Es comença la sardana amb el peu esquer i es punteja posant el peu una mica endavant, es creuen els peus anant cap a la dreta i amb el peu dret es punteja posant el peu una mica endavant i així anar repetint el mateix.
Mentrestant els braços estaran en posició baixada.

LLARGS- En els llargs es puntejarà cap al cantó esquerre tres vegades començant pel peu esquer, seguint pel peu dret i acabant pel peu esquer, es creuen els peus anant cap a la dreta i es comença a puntejar altre cop, però començant per la dreta, seguint per l'esquerra i acabant per la dreta i així anar repetint el mateix.
Mentrestant els braços estaran en posició elevada.

ACABAMENT DE CURTS O DE LLARGS

Per acabar els passos curts i llargs es poden fer dosos, tresos i quatres.

Per fer un dos

Es punteja el peu cap endavant i amb el mateix peu es fa una
passa cap al costat on s'està ballant, ajuntant els peus.

Per fer un tres

Es punteja amb dos peus i quan toca el tercer peu s'ajunten
els dos peus.
Per fer un quatre

Es puntegen tres peus i amb el tercer peu es fa un pas
cap al cantó on es balla i s'ajunten els peus.

QUIN PEU COMENÇA QUAN S'ACABA EN DOS, TRES O QUATRE

Quan s'acaba en dos, tres o quatre, s'ha de començar amb el peu contrari del que has acabat de fer el pas.(Excepte en el contrapunt que sempre començarem amb el peu esquer)

DOSOS

Quan en una tirada dels passos anomenats llargs, ens diuen fer dos dosos hem de puntejar el peu dret (si anem cap a la dreta) un cop, creuar peus i anar cap a l'esquerra i puntejar amb el peu esquer, després ens poden dir a més a més un tres o un quatre que es fan com ja hem explicat abans. Si ens diuen un dos, puntegem només un peu a un costat. Si ens diuen tres dosos, puntegem un peu a un costat, creuem peus i anem a l'altre cantó i acabem el tercer dos puntejant l'últim peu. I si a més
a més ens han dit de fer un tres, es fa el tres.

Pràctica

Enmig d'una tirada de llargs, fer un, dos o tres dosos seguits d'un tres.

TIRADES D'UNA SARDANA

Si escoltem una sardana amb atenció, notarem que hi ha unes parades o pauses que ens indiquen l'acabament de la melodia de curts o de llargs.
S'ha de saber que la sardana repeteix la melodia 4 vegades els curts i 6 vegades els llargs, en el següent ordre:
- 2 curts seguits que es ballen junts sense repartir per separat.
- 2 llargs seguits repartits junts.
- 2 curts seguits repartits separats.
- 2 llargs seguits repartits separats i començar la tirada pròxima amb un contrapunt. (El contrapunt es nota, perquè sembla que torni a començar la sardana amb el so del flabiol i s'inicia sempre amb el peu esquer).
- 2 llargs amb contrapunt que els separa.
Quan s'acaba una tirada de llargs i s'anuncia el contrapunt s'abaixen els braços, i es tornen a elevar quan acaba de sonar el flabiol, iniciant el puntejat de peus amb el peu esquer.

Pràctica

Audició d'una sardana i fer notar les pauses de cada tirada de curts i llargs.

TIRADES DE LA SARDANA MANRESANA

Últimament s’ha posat molt de moda fer la sardana més curta. De set tirades: tres curts i quatre llargs. Aquesta sardana es diu manresana.

TIPUS DE SARDANES: AMPURDANESA I SELVATANA

La sardana que ballem començant el contrapunt amb el peu esquer es diu ampurdanesa, és la més extesa. La sardana selvatana és la que comença el contrapunt amb el peu dret (tté petites varietats) i s’està recuperant bastant.

PUNTS LLIURES

Els punts lliures són les diferents varietats de moviments i passos que creen els balladors en ballar la sardana, formant coreografies originals.

COMPTAR

Comptar és fàcil, només cal estar atent. Es comptarà cada peu que punteja i el pas del mig i es pararà de comptar i es tornarà a començar quan acabi o comenci altre cop la melodia.
Pràctica

Es comença per comptar una tirada de curts i veure com acabarà la segona tirada.

REPARTIR

Quan ja s'ha comptat es pot repartir, de forma que la sardana acabi amb el pas just.

LLETRA PETITA PER PARES I AFECCIONATS

2 tirades de curts lligades que s'han d'acabar en un 2.
2 tirades de llargs lligades que s'han d'acabar en un 2, si la tirada és senar i en un 4 si és parell.
2 tirades de curts repartides per separat i s'han d'acabar en un 3 si són senars i en un 2 si són parells.
1 tirada de llargs que s'ha d'acabar en un 3 ó en un 2-3 i en un 2 ó en un 4 segons sigui senar o parell.
1 tirada de llargs que s'ha d'acabar a l'esquerra.(Ús de la taula 2).
2 contrapunts precedits d'una tirada de llargs cada un que s'han de començar amb el peu esquerre i acabar també a l'esquerra.(Ús de la taula 2).

COMENÇANT

Exemple: Si una sardana tira 77. Es busca el nombre de la taula del 8 més proper (és 72). LLavors sobren 5 punts que es poden fer amb un 2 i un 3 si comença per la dreta i tres 2 i un 3 si comença per l'esquerra.

BIBLIOGRAFIA:
-Taules de repartiment de la sardana. Amics de la sardana de Solsona. Anys 60 i 70.
-Les millors sardanes. Biblioteca Popular . Ed. Millà 1980
-Gran Enciclopèdia Catalana.
-Diccionari d'autors de sardanes. Carles Riera, Josep Serracant, Josep Ventura.
Ed. SOM Revista de Cultura Popular de Catalunya