Arxiu Jaume Sarri (Escrit darrere dietaris de calendari i trossos de sobres) Datats el 1970
Empíric- Que es funda
solament en l’experiència, en l’observació dels fets, en
la mera pràctica.
Per curar el còlic- Beure aigua de gallinassa.
Per curar el rogall-
Posar a la gola un pegat de pa torrat…
Beure l’aigua calenta de les clofolles
d’ametlles.
Untar la gola amb sagí ranci
i embolicar-la amb llana.
Posar a la gola pa torrat amarat
de vi.
Per no tenir penellons- Aixafar la verema (Premsar els raïms)
Per guarir la tos- Picar i reduir a farina un grapat d’avellanes i remenar-les amb aigamel.
Pels nervis- La sàlvia conforta els nervis.
Contra els verins- La ruda és eficaçíssima contra tota mena de verins.
El reuma i els cops- L’ortiga alleugeix el reuma i els cops.
Mal d’ulls- Aigua de camamilla.
Ceba- Guarda
moltes qualitats curatives:
-drena els ronyons
-fa gana
Enciam- Ajuda a dormir, fa venir son.
Albercocs- Curen
els mals de nervis i els cansaments de l’estudi.
Per tenir un bon part- La
dona ha de tenir a la mà una arrel d’alfàbrega i una ploma
d’oreneta.
Aigua de ginebre- Ajuda
a païr i minva el sucre de la sang.
Calma els dolors artrítics
i suavitza els reumàtics.
Guareix la grip i la bronquitis.
Aigua de cues de cirera-
És molt bona com alleujador, netejador del fetge, ronyons i
bufeta de l’orina.
Aigua d’escurçó de tell- Neteja la bufeta del fetge. S’ha de bullir més o menys forta segons el mal.
Aigua de til·la- Calma els nervis.
Aigua de xiprer- Guareix
les varius. Es bullen les pinyes, nous de xiprer i es
prenen ans de menjar.
Aigua de fulles d’olivera- Vuit dies a serena. Presa al matí minva la presió arterial, arterioesclerosi, angina de pit, purifica la sang, pot ésser un diurètic del fetge i els ronyons. Té més poder si es fan bullir les fulles.
Aigua d’espígol- Reforça els nervis.
Aigua d’espígol i barballó- Relaxa el cos, calma els èczemes, suavitza les coïssors de les cremades i guareix les picades de les serps verinoses.
Aigua d’ortigues- Cura les hemorràgies. Excel·lent pels qui sagnen pel nas. Millor fer.ne un xarop i prener-lo sovint.
Aigua de roelles- Guareix la tos i adorm.
Aigua de romaní- Reforça tot el cos. És una de les begudes més bones i caldria divulgar el seu ús. Guareix el fetge.
De St. Joan- Si trepitges les cendres del foc de la nit de St. Joan no es torçarà, ni espatllarà, ni trencarà el ribot
Saltar tres vegades el foc de St. Joan preserva o guareix del mal de la sarna.
Menjar cargols en la nit de St. Joan porta fortuna.
Mal de pedra- El suc
de figuera mesclat amb xerigot begut en dejú
guareix el mal de pedra.
Xerigot- Líquid aquós obtingut en l’elaboració de diversos derivats làctics (Formatge, mantega, mató etc)
Remei pel dolor- Prendre
una cullerada de llard, fondre-la en una cassola
amb una mica de rom i així
calent fregar la part dolorida.
Damunt posar-hi un drap calent
perfumat amb flor de saüc.
Constipat- Si
el constipat és de sang és bon remei un bany de cames amb
cendra d’alzinera, una bona suada i dejuni.
Pegat de mostassa a la sola dels
peus.
Flors de carabasses (Floreixen
a l’estiu)
Pulmonia- Es
mata un conill, s’esberla i es posa damunt el pit del malalt.
Fer una sagnia
al malalt (Posar-li sangoneres)
Rebaixar la febre- Posar un pegat de cargols amb llurs closques als palmells de les mans, si no minva fer igual als peus.
Riscla- Per a treure una riscla, una espina, embenar-te amb greix de serp.
Ulls de poll- Per guarir els ulls de poll a l’allitar-se embenar-los amb peles de tomàquet, rentar-los amb aigua salada.
Per guarir pits espatllats- El malalt es posa dempeus d’esquena a la paret, estira cap a davant els braços i hauria d’ajuntar els dits polzes. S’estira i al crit dels òssos ja són al seu lloc. (No ho he entès gaire)
Pel dolor inflamatori- Pegat d’all, sal i oli de ginebre.
Mal de cap- A la corona i clatell, drap d’aigua freda, gelada.
Mussol-
a) Per guarir el mal de mussol
el malalt visita una casa i crida:
- Ave Maria Purissima?
- Qui demana?
- Aquí us deixo un mussol
que balla tot sol.
La persona que li ha respost tindrà
el mussol.
Oració contra les brosses-
Una brossa tinc a l’ull
no la veig ni la vull.
Tres gotetes de llet blanca
de la Verge Maria
si que les hi vull,
si que les hi voldria;
remei que em curaria.
Guarir el mal de ràbia-
Una persona mossegada per un cà rabiós, ha de
beure aigua de menta, sal, oli
i vinagre.
Per enrobustir la vista- Rentar els ulls amb ruda cuita amb vi blanc.
Boca i dents-
Per netejar la boca i emblanquir les dents cal rentar-la amb
arrel de timó cuita amb
vi dos o tres vegades cada mes.
Mal de ventre- Per
guarir el mal de ventre de la mula se li posa un bastó
d’avellaner.
Mal de queixal- Portar
a la butxaca una ametlla de dues puntes o dos caps,
una castanya amarga.
Mals de la pell- (Verrugues,
brians, herpes) Es curen fregant-los amb la
primera herba molla que es troba
el matí de St. Joan.
Verrugues-
a) Collir nou fulles de boix, posar-les
sota un roc i la persona que les troba, s’apega les verrugues.
b) Prendre un fil de llana,
fer un nus a cada verruga, a cada nus resar un credo. Fets els nusos es
llença el fil al femer i en podrir-se, es fonen les verrugues.
c) Rentant-les amb l’aigualada
de St. Joan ans d’eixir el sol.
Per guarir els talls- Posar-hi teranyines.
Pel casament-
Les noies en el dia del seu casament han de menjar codonys
per tenir l’alè flairós
i concebre fills rossos.
Cauteritzar ferides- Fulles de roses posades en oli d’oliva.
Per trobar aigua i or- Amb
dos troncs d’avellaner es troben les vetes d’aigua i les
gerres d’or amagades.