CALOR I SEQUERA

En el nostre clima mediterrani aquesta estació de temperatures altes coincideix amb l'època més seca. Això exigeix a les diferents formes de vida una adaptació adequada per sobreviure. Per exemple, quan la calor és acusada, el migdia es converteix en una estona de repòs per a moltes espècies animals.

L'estrès hídric degut a la manca d'aigua, pot provocar una pèrdua de fulla preventiva a arbres i arbustos. Altres plantes simplement s'assequen esperant millors temps per rebrotar. Hi ha plantes que desafiant les condicions ambientals no només es mantenen verdes, sinó que floreixen, com és el cas de l'aloc a les ribes del riu i el panical blau, que com uns focs artificials esclata als vessants assolellats i esclarissats dels nostres turons calcaris.

Els punts d'aigua es converteixen en autèntics oasis freqüentats per multitud d'animals que hi van a beure o a banyar-se. És el cas de l'Onyar que compleix perfectament aquesta funció en aquesta època tot i que en prou feines hi passa un fil d'aigua. Les antigues basses de les masies, la majoria de les quals estan abandonades i seques, també complien aquest paper. Amb la seva situació actual sembla que s'hi hagi aturat la vida.

INCENDIS I INSECTES

El perill d'incendi torna a estar a l'ordre del dia. El Puig de Montilivi, marcat encara pels antics conreus amb feixes que el cobrien, pateix aquesta amenaça. L'origen d'aquests focs el podem trobar en imprudències, línies elèctriques,.... Els reiterats incendis no permeten passar de l'actual garriga a un altre tipus de bosc més desenvolupat, a la vegada que es potencien les espècies piròfiles (beneficiades pel foc): pins blancs (propis d'espais degradats) i garrics que són els primers a rebrotar. També hi trobem gatosa, espinavessa, rosers, arç blanc i esbarzer, amb un domini de plantes amb espines, indicatiu de la recent colonització vegetal i formant sovint conjunts impenetrables.

Molts insectes arriben ara al seu estadi adult i en podrem veure en tots els ambients: libèl·lules a l'Onyar, papallones als llocs assolellats, xinxes i escarabats sobre les flors i altres parts de les plantes,... Podríem destacar la vintena d'espècies de marieta observades en aquesta zona, beneficioses la majoria pels interessos humans, que malgrat la seva petitesa tenen una bellesa indescriptible. Les cigales posen la sintonia diürna de l'estiu amb la seva estridulació insistent emesa des de les branques dels arbres a les hores caniculars. La sintonia nocturna és a càrrec dels grills.

ALGUNS ENCARA CRIEN MENTRE ALTRES SE'N VAN

L'observació de fauna donarà millors resultats a primeres i darreres hores del dia, tot i que mai es poden desmerèixer altres moments. El fet que ens trobem en els dies més llargs i per tant amb les nits més curtes, fa augmentar les possibilitats de veure espècies de costums crepusculars i nocturns (per exemple el mussol). Per als ocells encara és època de nidificació, fins i tot de fer una segona posta. Però també n'hi ha que a finals d'estiu comencen a migrar.

Des de les parts més altes de la zona, sentirem i podrem veure fàcilment el pas dels abellerols. És un dels primers a emprendre el camí cap els quarters d'hivernada del sud. Es tracta d'uns ocells molt acolorits i amb un cant líquid incessant que els delata. Van en grups grans o petits i sovint s'entretenen fins aturar-se a caçar a l'aguait. S'alimenten d'invertebrats, incloses les abelles que els donen nom. Diuen que quan per sobre un rusc hi passa un grup d'abellerols, aquestes no surten fins que ha passat el perill. Els podrem veure en aquest pas migratori post-nupcial des de mitjans de juliol a finals de setembre. També a partir de l'agost passen vols de cigonyes blanques que al capvespre s'aturen a descansar, com han fet moltes vegades a les torres de llums o de línies elèctriques del voltant de l'estadi del GEiEG. L'oriol també va marxant discretament el mateix mes. És una bona època per veure el martinet blanc i el blauet a tocar l'aigua de l'Onyar. Les que ens acompanyaran durant tot l'estiu són les orenetes i els falciots que alegren els capvespres amb els seus xisclets.

ESPÈCIES MÉS DISCRETES

Les larves de salamandra van creixent als reductes d'aigua acceptablement neta. L'eriçó deixarà una sacrificada constància de la seva presència als boscos de Palau i Montilivi amb algun exemplar esclafat als seus vials. També se'n troben de vius, com algun que ha fet estada en alguna casa durant un temps.

D'aranyes en trobem per tot arreu. Són moltes les espècies que viuen entre nosaltres o pels voltants, amb curioses estratègies de supervivència que sovint ignorem. Passejant per les zones menys urbanes podem trobar-nos alguna serp blanca o verda, o bé la seva muda de pell. A la nit veurem diferents espècies de ratpenats, mamífers voladors que controlen molt eficaçment la població d'insectes. Des de terra contribueix en la mateixa feina el dragó comú. Sentirem el cant monòton del xot i els esgarips de mussol. Al cor s'hi poden afegir les granotes verdes i les reinetes. És una estació plena de vida!