Tardor
Inici

 

 

Indiana

 

Galzeran

 

Presseguera borda

 

Eurydema ornatum

 

Tallarol capnegre

 

Corb marí gros

 

Eriçó comú

BONA ÈPOCA PER A UN NATURALISTA

Aquesta estació ens ofereix moltes possibilitats per gaudir-ne. Acostuma a ser l'estació més plujosa. L'Onyar tindrà alguna crescuda que produirà una neteja de la vegetació de la llera, aportant sediments nous que poden fer canviar lleugerament el seu recorregut. Després d'una pujada de nivell trobarem terra molt fina i molla a les vores on ens serà molt fàcil, amb l'ajuda d'una guia, de reconèixer-hi petjades (porc senglar, visó americà, teixó, gats i gossos domèstics, martinet blanc, bernat pescaire, ...). És temps de caragols de diferents espècies i de cucs de terra que amb el sòl xop d'aigua han de sortir a respirar. En podem trobar de bona mida i ens podem trobar depredadors que també aprofiten l'ocasió, com ara l'eriçó que aviat desapareixerà per hivernar. Els que també preparen la hivernada són els ratpenats acumulant les reserves necessàries a base d'engolir quantitats descomunals d'insectes, cada vegada més escassos a mesura que s'imposa el fred.

La relativa bonança de principis de tardor es comporta com una segona primavera. Moltes plantes fan una nova brotada, florida i/o fan madurar els seus fruits: aglans d'alzines, garrics i roures; Drupes d'arç blanc; Baies d'heura, de galzeran i de raïm de moro; Càpsules d'evònim (ran de l'Onyar); Fruits globulosos i vermells dels rosers silvestres de diverses espècies. Aquest nou esclat de vida és aprofitat per molts animals per acumular greixos per fer la migració (en el cas de molts ocells), per omplir el rebost d'aliment o bé per acumular suficient greix per passar l'hivern. Podrem veure el gaig amagant aglans a terra, tallarols capnegre i de casquet tacats per les baies que mengen de raïm de moro i d'heura.

 

MIGRANTS I HIVERNANTS

Es formen volades d'ocells de diferents espècies que com la pluja d'un núvol negre es llancen damunt dels camps per aprofitar el que hi ha quedat: pardals xarrecs i comuns, caderneres, pinsans comuns, verdums, ... I és que ara a les espècies sedentàries se'ls ajunten ocells hivernants que arriben de llocs més freds. Els estornells vulgars fan els seus nombrosos grups que van a dormir dins la ciutat per no tenir tant de fred. Les cueretes blanques també fan dormidors de més de 50 exemplars en diversos llocs de la ciutat, com el que s'instal·la damunt les fulles de palmera del parterre central de l'avinguda Pericot a tocar la plaça Països Catalans.

Entre els ocells que marxen hi ha el falciot que ja comença a deixar-nos a finals d'estiu, l'oreneta cuablanca que ho fa més tard i l'oreneta vulgar que és la darrera. Arriba el confiat pit-roig que defensarà un territori i el tord, que esdevé un eficaç controlador de la població de caragols. Passejant pel Puig de Montilivi se n'aixecaran del davant nostre i trobarem les restes de les closques foradades per la part posterior. També venen a passar l'hivern els martinets blancs que veurem a l'Onyar i els bernats pescaires que sovint s'aturen al mig del camp del meandre a descansar i a passar la nit. Algun corb marí dels que dormen ran del Ter, durant el dia venen a l'Onyar a pescar, però el més fàcil serà veure'ls passar volant resseguint el curs del riu com si es tractés d'una autopista. Altres hivernants que arriben són el pardal de bardissa, la titella, la cotxa fumada, el bruel, ...

El pim-pam dels caçadors fa fugir d'un lloc a un altre els esporuguits tudons que sovint s'arreceren al terme de Girona ja que no s'hi pot caçar. Els faisans (molt probablement alliberats pels mateixos caçadors) que també busquen aquest recer, sovint són observats pel meandre de la Creueta.

 

RÈPTILS A HIVERNAR

Amb els primers freds els dragons ja no surten a caçar a les parets dels habitatges. Les sargantanes són una mica més atrevides, però triaran molt bé els dies i les hores més assolellades. Les serps també han anat disminuint la seva activitat fins a desaparèixer en un racó segur. Les salamandres aprofiten les pluges per desplaçar-se i ocupar nous territoris. Degut a aquests moviments de dispersió pot ser que les trobem esclafades per camins i carreteres.

Els bolets de diferents espècies surten aquí i allà. Els arbustos i arbres caducifolis canvien el verd pels colors torrats, ocres i rogencs, com l'evònim, el server, l'auró blanc o l'heura vermella americana (introduïda a partir dels jardins). La caiguda de les fulles descobreix els nius construïts la darrera temporada de cria i permet que el sol arribi fins a terra.

Fora de l'àrea, és important ressaltar l'interès del Festival dels ocells que organitza l'Ateneu Naturalista de Girona, que a partir de xerrades, passejades comentades pel Ter, l'anellament científic d'ocells també a les ribes del Ter, l'observació de l'ajocador d'esplugabous, la projecció d'algun vídeo naturalista i altres activitats, és una bona ocasió per trobar-se amb altres naturalistes, intercanviar informació i aprendre molt.

 

 

Arítjol

 

Àster pilós

 

Mantis religiosa

 

Sargantana ibèrica

 

Tord

 

Verdum

 

Porc senglar