Anur (conjunt de granotes i gripaus) esvelt de 55 mm de longitud màxima. Té un color verd clar que cobreix uniformement les parts superiors i que pot variar segons els individus cap a groc, castany, verd fosc, gris o fins i tot blau. Les parts inferiors són clares, de blanc a groc. Només té una franja negre que va des de darrera l'ull a la base de la pota anterior, passant pel timpà. Té la pupil·la horitzontal i l'iris d'aurat.

El mascle atrau a la femella amb els seus raucs greus i allargats: roaaaaAAC, que emet gràcies al sac vocal que té a la gola. A la primavera és quan són més fàcils de sentir.

La posta té lloc dins l'aigua entre els darrers dies de març i el mes de maig, quan la femella pon prop d'un miler d'ous en bosses de la mida d'una oliva adherides a la vegetació, que contenen de 35 a 100 ous.

El capgròs (les larves) apareixen passats 12 o 15 dies i mesuren uns 8 mil·límetres. Creixeran molt, fins a fer uns 42 mm, moment en el que iniciaran la metamorfosi per convertir-se en adults. Es poden distingir d'altres larves d'anurs per dues línies negres molt marcades que tenen a la cua. També ens podem fixar en la membrana superior de la cua que s'insereix al cos prop de l'alçada dels ulls.

A la reineta li agrada molt prendre el sol, pel que podem veure-la a ple dia, tot i que la seva coloració la fa molt críptica amb la vegetació. Normalment es posa arraulida de manera que les potes queden amagades sota el cos. Així s'hi pot estar hores. Però també durant les nits o en èpoques humides pot emprendre grans desplaçaments a base de salts consecutius.

També és capaç d'enfilar-se per tota mena de superfícies, fins i tot algunes de tan llises com el vidre, gràcies als coixinets adhesius que té als dits.

Hiverna de novembre a principis de febrer -segons la temperatura-, enterrada sota el fang, dins o fora de les basses.

La seva alimentació pot ser molt variada segons la disponibilitat de recursos: insectes pràcticament de qualsevol mena i en qualsevol estadi, aràcnids i isòpodes (com els porquets de Sant Antoni).

Aquí se l'ha vist i sentit en diverses ocasions als jardins del voltant del Puig de Montilivi. Però és de suposar que també és present prop del riu Onyar. La població no és gens densa.