Fa fins a 6,5 cm sense tenir en compte la cua que pot tenir el doble de longitud. La seva coloració pot ser molt variable, tot i que aquí domina el disseny ratllat, més marcat en les femelles i més desdibuixat en els mascles.

En l'època de zel el mascle canvia la coloració ventral blanca de l'espècie per una altra de taronja o groga.

A més de trobar-la en construccions, també se la pot veure en feixes, zones rocoses, arbustives i vores de bosc, sempre que tingui llocs on assolellar-se. Normalment té diferents llocs on prendre el sol dins el seu territori segons la posició del sol.

Es refugia en escletxes, forats i també sota arbustos preferentment espinosos.

En general podem dir que la veurem de febrer a novembre ja que hiverna. Però en dies assolellats de l'hivern també les podrem observar. Al pic de l'estiu, evita les hores de més calor.

Quan ha de menjar no és gens llepafils i captura tota mena d'insectes i aràcnids que pugui engolir: aranyes, mosques, escarabats, formigues, llagostes, ..

S'aparella durant la primavera i pon 4 ous com a màxim, fins a 3 cops l'any, que són amagats al terra, en algun forat o escletxa. Quan neixen, les petites sargantanes fan uns 5 cm.

En cas de perill es poden despendre voluntàriament de la cua, que posteriorment es regenerarà. Això despista al depredador que pot capturar amb més facilitat la cua que encara es mou a terra mentre la sargantana s'amaga. Un dels depredadors més comuns a les zones habitades són els gats.