Abans era anomenada Elaphe scalaris. Probablement és la serp més abundant d'aquest espai.

És força gran ja que pot arribar a fer un metre i mig de longitud i excepcionalment més. Les femelles són lleugerament més grans que els mascles.

Els exemplars joves tenen unes taques dorsals fosques en forma de lletra H que poden donar ben bé la impressió d'una escala de gat, fet que recull el seu nom específic (scalaris). A mesura que es fan adultes el dibuix va quedant reduït a 2 línies paral·leles al llarg de tot el dors.

També té una escata gran, més o menys triangular molt característica de l'espècie, situada al morro. S'anomena escata rostral. El seu vèrtex superior s'insereix entre els dos narius.

El nom comú, Serp blanca, fa referència al color clar (blanc o lleugerament groc) de la part ventral. La resta del cos té un color de fons que pot variar des de tonalitats de groc pàl·lid, a gris clar, bru "brut", fins a castany clar.

Es tracta d'una espècie que només habita al Mediterrani occidental, a les penínsules Ibèrica i Italiana, al sud-est de França i a les illes de Menorca (introduïda) i Sicília. Prefereix terrenys secs i assolellats, també rocallosos, com ara garrigues, marges, conreus i el llindar de boscos poc densos.

Està principalment activa en hores diürnes, tot i que en dies de molta calor pot concentrar la seva activitat pel matí i capvespre allargant-se fins a primeres hores de la nit. Com que és una espècie termòfila (que necessita calor per estar activa) inicia la hivernació de manera primerenca amb l'arribada dels primers freds i no l'acaba fins que la primavera ja s'ha consolidat. És una espècie terrestre però també s'enfila àgilment per les branques d'arbustos i arbres.

Té una actitud agressiva quan se sent amenaçada. Es recargola sobre si mateixa fent fregar les escates i amb el cap alçat llança rapidíssims atacs amb la boca oberta mentre emet bufets i xiulets d'advertiment. Tot i això la seva mossegada no és especialment perillosa ja que no és verinosa.

S'alimenta d'artròpodes grans com ara llagostes, però també sargantanes, ocells (si els pot haver al niu), ratolins i fins a conills, que serien seva presa més gran. Quan caça, primer atrapa l'animal amb una mossegada, però si és un rosegador, abans d'empassar-se'l el mata per constricció després de cargolar-se-li al voltant

Entre abril i juny, segons la climatologia, inicien l'aparellament que acaba amb les còpules. Passades 3 o 4 setmanes la femella pondrà de 5 a 25 ous blancs i allargats, lleugerament tous, que enterrarà o amagarà sota les pedres i ja no se'n preocuparà mai més. Entre setembre i octubre eclosioaran i en sortiran les cries que mesuraran aproximadament un pam.

La serp blanca s'amaga en escletxes, sota les roques o en caus abandonats, bé sigui per passar la nit, per protegir-se o per hivernar.

De tant en tant se'n troba algun exemplar atropellat degut a què les serps blanques es posen sobre l'asfalt per escalfar-se. També és fàcil trobar les seves mudes entremig de la vegetació.