Aquesta papallona nocturna de la família dels Esfíngids (Sphingidae), de manera excepcional, té múltiples noms comuns, a més de l'indicat al principi de la fitxa: Papallona de la calavera, Borinot de la mort, Cap de mort, Papallona de l'home mort, ...

Tots els noms fan referència al dibuix semblant a una calavera que té a sobre del tòrax. Però aquí s'acaba la seva relació amb la mort.

Els seus 9 g de pes, els 6 cm de llarg i 13 cm d'envergadura ja ens donen idea que es tracta d'una arna gran, que a més es mou feixugament, tot i que té un vol ràpid i impetuós.

Tota ella té una coloració general fosca, (per mimetitzar-se amb l'escorça dels arbres on s'atura sovint), excepte part de l'abdomen i les ales inferiors, que són grogues o taronges amb franges negres.

Com a curiositats cal saber que si és atacada pels seus depredadors o bé és molestada, pot emetre un soroll agut dissuassori. També té una espiritrompa curta, ja que en lloc d'alimentar-se del nèctar de les flors, li agrada la sàvia fermentada i la mel que fan les abelles.

Les erugues poden presentar una coloració grisa i una altra de groga, però sempre tenen una petita antena granulada al final del cos (com tots els Esfíngids). En aquest estadi no són gaire exigents i poden alimentar-se de moltes plantes (són polífagues), amb preferència per les solanàcies (com la patatera o la tomaquera, entre altres) normalment a la nit.

Quan la voraç eruga ha crescut prou, s'enterra per formar la crisàlide (sovint se'n troben quan es cullen les patates) i fer la metamorfosi.

És una papallona migradora que cada any ve de l'Àfrica fins a casa nostra i en anys favorables, fins a Islàndia. Aquí però pot completar tot el cicle. A finals de primavera apareix la primera generació i a finals d'estiu o principis de tardor la segona.