Arna de la família Arctiidae que podem trobar al sud d'Europa i al nord-est d'Àfrica. La seva envergadura (mida amb les ales esteses) oscil·la entre els 35 i 42 mm.

La podem veure els mesos d'agost, setembre i octubre, que són la seva època de vol, variable segons les condicions climàtiques de cada any.

Per reconèixer aquesta espècie tant vistosa cal fixar-nos en les taques fosques de forma més o menys triangular de les seves ales anteriors. Si volem distingir els sexes cal veure les ales posteriors, (cosa més difícil ja que en posició de repòs queden amagades). Mentre la femella les té rosades amb unes taques fosques força grans, el mascle les té blanquinoses sense taques o amb taques molt discretes. Ambdós sexes tenen l'abdomen rogenc amb taques fosques.

L'eruga és peluda, de color gris marronós per les parts superiors amb uns punts més foscos d'on surten els pèls urticants. Per això quan es veu amenaçada adopta una postura defensiva que consisteix en cargolar-se sobre si mateixa, deixant les parts inferiors de color groc més vulnerables fora de l'abast dels depredadors i els pèls a la part exterior.

Les erugues, que neixen entre finals d'estiu i principis de tardor, s'alimenten de dent de lleó (Taraxacum officinale) i altres gramínies. Estan actives fins que s'imposa el fred moment en el que entren en hivernació. Llavors s'amaguen enmig de les arrels o sota les pedres. Tornen a entrar en activitat quan remunten les temperatures i cap els mesos d'abril o maig formen la crisàlide, forma en la que passaran els mesos més calorosos, fins a emergir la forma adulta.