És un membre de la família dels Satúrnids (Saturniidae), la que té les papallones més grans del món (fins a 30 cm d'envergadura). Aquesta, tot i ser anomenada Petit paó de nit, té una envergadura de 50 a 58 mm el mascle i de 56 a 75 mm la femella.

És una papallona amb un gran ocel a cada ala, com si es tractés d'un ull.

Després de 14 dies des de la posta surten les petites erugues negres de 2 o 3 mm de longitud, que com moltes altres espècies, el primer aliment que prenen és el propi ou que les ha protegit. Posteriorment la coloració va canviant per la de la fotografia, fins assolir els 6 cm. S'alimenten d'un ampli ventall de plantes pel que són considerades polífagues. La pupació té lloc a l'inici de tardor i així hibernarà fins a la primavera següent.

A la costa mediterrània Europea la seva presència només està confirmada a la península ibèrica i França. En canvi sí que és present als països del centre i nord del continent. En molts llocs l'estat espanyol consta com una àrea de presència dubtosa d'aquesta espècie, però només a la comarca del Gironès s'hi ha observat i fotografiat diverses vegades.

El dia 30 de març de 2013 es va poder observar, al puig de Montilivi, com una femella, que estava estirant les arrugues de les seves ales després que acabés de sortir del seu capoll, va rebre les atencions d'un mascle. Aquest, atret per les feromones que despren la femella, la va localitzar i va mantenir-hi una llarga còpula. Quan va marxar, la femella encara seguia estenent les seves ales per poder volar.