La marieta de 7 punts és la més comuna de les nostres marietes i la més coneguda. Cada èlitre (primer parell d'ales endurides) té tres taques i mitja. Com la majoria de marietes és un depredador de pugons, per això ha estat introduïda a l'Amèrica del nord. Fa una longitud de 6 a 8 mm i és una de les més grans.

Ben segur que les marietes en general (família Coccinellidae) són els escarabats més simpàtics que tenim. La prova és que no ens fa fàstic ni por que se'ns parin a sobre. El fet que la majoria es mengin els paràsits que provoquen plagues als nostres cultius o plantes ornamentals pot ser-ne un dels motius. El que sovint desconeixem és que hi ha moltes altres espècies a més de la descrita aquí.

Una marieta, doncs, és un escarabat (o coleòpter) que té el cos arrodonit, sovint amb colors vius i algunes taques, que té les cames curtes. Quan se sent amenaçada pot optar per aixecar els èlitres i marxar volant amb el segon parell d'ales, o bé deixar-se caure a terra tot fent-se la morta (com també fan molts altres escarabats).

Tant la forma adulta (imago) que és la més coneguda, com les larves, s'alimenten de pugó i/o cotxinilles (excepte algunes espècies que s'alimenten de la saba d'algunes plantes). Aquestes larves que han sortit dels ous posats per les femelles prop del seu aliment, no volen i fan 3 o 4 mudes a mesura que van creixent. Després de la darrera es fixen sobre la planta per fer la metamorfosi dins la nimfa que es forma al seu interior. Finalment surt l'imago. (Vegeu el cicle de la marieta Chilocorus renipustulatus).