Aquesta és una de les joies d'aquest espai. Es tracta d'un escarabat de la família Rutelidae fàcilment recognoscible pel seu intens color metal·litzat, blau turquesa. Bé, això és cert en el cas del mascle, ja que la femella té una tonalitat marró-grisa amb lleus reflexos blaus. La coloració és el resultat de la irisació que produeix l'estructura microscòpica de les escates (amb les característiques del cristall fotònic) que li recobreixen les parts superiors.

El més fàcil és veure els mascles que sovint trobarem lluitant per defensar un territori. En aquest afer utilitzen les desproporcionades potes posteriors. Per contra, les femelles són més cares de veure ja que passen la major part del temps enterrades. Només quan estan preparades per aparellar-se s'enfilen per alguna tija a la recerca d'un mascle. Acabat l'aparellament les femelles es tornen a enterrar per pondre els ous entre les arrels. Aquí és on es desenvoluparan les larves.

L'interès de l'espècie recau en la seva reduïda àrea de distribució mundial que va des del centre i sud de França fins el nord-est peninsular (del nord del País Valencià al País Basc, aproximadament) i algun punt de Mallorca. Evidentment només on hi ha l'hàbitat adequat. Però cal tenir present que es té constància que durant el segle dinou era present al Magrib.

La seva regressió paulatina es deu principalment a dos factors: l'alteració de les riberes, que és el seu medi natural i la recol·lecció per part de col·leccionistes poc escrupulosos. Aquesta situació ha portat a la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) a catalogar-la com una espècie vulnerable, és a dir, que té un alt risc d'extinció en estat silvestre i que per tant cal protegir-la.

Habita a les zones obertes dels boscos de ribera i el veurem de maig a agost. Poden desplaçar-se volant a la recerca de parella.

No és una espècie gaire abundant en aquesta àrea.