Escarabat de la família Scarabaeidae, molt espectacular per les enormes banyes que té, semblants a les d'un brau, (d'aquí el nom específic). Mesura de 8 a 10 mm de longitud i s'alimenta d'excrements (és copròfag).

La femella, que no té banyes, excava un túnel en una buina. Tot seguit un mascle hi entrarà per aparellar-s'hi. Llavors la femella dipositarà els ous en una bola de fems frescos que sevirà d'aliment a les larves i que enterrarà a una fondària de 5 a 15 cm. És, per tant, un escarabat piloter dels fems.

Aquest procés es pot veure interromput quan un altre mascle entra en un túnel ocupat. Llavors, fent ús de les banyes, es produeix una lluita a base d'empentes per veure qui és expulsat i qui s'aparella amb aquella femella. Aquesta pràctica continuada, amb el pas del temps i la reproducció dels més forts, ha portat per selecció natural a ser l'insecte més fort del món. Pot arrossegar un pes 1.141 vegades més gran que el seu!.

També s'ha pogut comprovar que les femelles poden robar (cleptoparasitisme) la bola de fems d'una altra femella, bé sigui per destruir-la o bé per matar els ous existents i substituir-los pels seus. D'aquesta manera elimina la competència.

D'aquest interessant escarabat se n'han fet molts altres estudis relacionats amb: Com els van aparèixer les banyes, el motiu del dimorfisme sexual d'aquesta espècie, l'efecte de la descendència sobre la longevitat de les femelles, etc.

En altres llocs se l'ha observat en fems de vaca, de cavall i fins i tot humans. Es desconeix, però, quins fems freqüenta al Puig de Montilivi, on ha estat observat, però el més probable és que siguin fems de gos, els més abundants a la zona.

Onthophagus illyricus és una altra espècie molt semblant a aquesta, que podrem reconèixer per tenir el pronot amb una tonalitat verdosa i pubescència a les interestries elitrals. De totes maneres és una espècie molt escassa a Catalunya, mai observada aquí fins el moment .